Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22 - Fax 93 479 26 19

Alzhèimer: nou enfocament en la detecció i tractament?

Un dèficit de dopamina podria ser també un dels primers signes d'un Alzheimer incipient segons proposa un estudi.
dijous, 9 agost, 2018
Las neuronas que producen dopamina se localizan en el Área Tegmental Ventral (punto verde). Una de sus proyecciones (flecha roja) llega al hipocampo, relacionado con la memoria y el aprendizaje.

 

Un dèficit de dopamina, el neurotransmissor implicat en el Parkinson, podria ser també un dels primers signes d'un Alzheimer incipient. Això és almenys el que proposa un estudi dut a terme a la Universitat de Sheffield publicat al Journal of Alzheimer 's Disease.

La dopamina és un neurotransmissor que té una sèrie de funcions que inclouen la regulació del moviment, la motivació, la recompensa o les respostes emocionals. La pèrdua de les neurones que el produeixen, denominades dopaminèrgiques, podria ser la causa inicial que l'hipocamp, implicat en la formació de nous records i l'aprenentatge, funcionés de forma menys efectiva en les primeres etapes de la malaltia d'Alzheimer.

Segons l'autora principal de l'estudi, la professora Annalena Venneri, de l'Institut de Neurociència Traslacional (SITRAN) de la Universitat de Sheffield, aquesta troballa suggereix que si un petit grup de neurones localitzades en una zona del cervell anomenada àrea ventral tegmental, no produeixen la quantitat correcta de dopamina per subministrar a l'hipocamp, aquest no funcionarà de forma eficient.

"L'hipocamp s'associa amb la formació de nous records, per tant, aquestes troballes són crucials per a la detecció primerenca de la malaltia d'Alzheimer. Els resultats apunten a un canvi que passa molt d'hora i que podria desencadenar la malaltia. Aquest és el primer estudi que mostra aquesta connexió en humans "ressalta Venneri.

Estudis recents en models de ratolí per la malaltia d'Alzheimer havien mostrat una pèrdua preclínica significativa de neurones dopaminèrgiques a l'àrea tegmental ventral (ATV) i una innervació reduïda de l'hipocamp per part d'aquestes neurones que estava associada a una disminució de la memòria. Però es desconeixia si aquestes observacions podrien traslladar-se a humans.

Donada la urgent necessitat d'identificar els primers canvis biològics dins de la cascada neuropatològica que condueix a la malaltia d'Alzheimer per canviar el curs de la malaltia, els investigadors de Sheffield van comprovar si la pèrdua de volum de l'àrea tegmental ventral (la font de la dopamina ) estava associada amb la mida de l'hipocamp en humans.

Per a això van fer ressonàncies magnètiques funcionals estructurals i proves neuropsicològiques a 51 adults sans, 30 amb diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu i 29 pacients amb un diagnòstic de demència per Alzheimer.

El volum d'ATV es va quantificar juntament amb el d'altres nuclis de neurones del cervell que van servir de control. Van estudiar també l'associació entre el volum de l'ATV i els altres nuclis, la mida de l'hipocamp, el rendiment de la memòria i les habilitats lingüístiques i executives.

El que van observar els investigadors va ser que la mida de l'àrea tegmental ventral (productora de dopamina), s'associava notablement amb la mida de l'hipocamp i la memòria, encara que no amb el rendiment lingüístic-executiu. A més, la connectivitat funcional entre l'ATV i l'hipocamp es va associar significativament amb marcadors de la malaltia d'Alzheimer.

La conclusió a què va arribar l'equip de la doctora Venneri va ser que la disminució de l'activitat dopaminèrgica de l'àrea tegmental ventral pot ser clau en el desenvolupament dels signes patològics més primerenques de la malaltia d'Alzheimer. Aquesta troballa podria suggerir noves estratègies per al tractament d'hora d'aquesta devastadora patologia per a la qual avui no existeix cura ni forma significativa estabilitzar-la.

De confirmar-se aquests resultats, podrien revolucionar el cribratge de la malaltia d'Alzheimer en etapes primerenques. "Es necessiten més estudis, però aquestes troballes podrien conduir a una nova manera de detectar signes primerencs de la malaltia d'Alzheimer en la població anciana, canviant la forma en què es fan i interpreten els escàners cerebrals i usant diferents proves de memòria", explica Venneri.

Un altre possible benefici d'aquesta troballa, apunta Venneri, és que podria conduir a una opció de tractament diferent amb el potencial de canviar o aturar el curs de la malaltia molt d'hora, abans que es manifestin els principals símptomes.

El següent pas en aquesta línia d'investigació és "establir com es poden observar alteracions primerenques en l'àrea tegmental ventral i avaluar si es poden contrarestar-se amb els tractaments ja disponibles" assenyala Venneri.

 

Pilar Quijada

Font: http://abcblogs.abc.es