Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22 - Fax 93 479 26 19

El fàrmac per a l'alzhèimer que el pot aturar si s'usa abans que apareguin els símptomes.

Els investigadors han descobert que la memantina podria usar-se per prevenir o retardar la progressió de la malaltia.
dimarts, 7 agost, 2018

 

Al voltant del 50 per cent de les persones que arriben a l'edat de 85 anys desenvoluparà la malaltia d'Alzheimer i la majoria d'ells morirà uns cinc anys després de mostrar els símptomes característics de la malaltia: pèrdua severa de la memòria i una disminució precipitada de la funció cognitiva. Però els processos moleculars que provoquen la malaltia hauran començat anys abans.

Actualment, no hi ha formes conegudes de prevenir la malaltia o aturar la seva progressió una vegada que ha començat. Però una investigació a la Universitat de Virgínia (UVA), als Estats Units, ofereix una nova comprensió de com es desenvolupa la malaltia a nivell molecular, molt abans que ocorri un dany neuronal extensiu i apareguin els símptomes.

Els investigadors han descobert que la memantina, un medicament aprovat als Estats Units i Europa que s'usa actualment només per alleujar els símptomes de la malaltia d'Alzheimer de moderada a greu, podria usar-se per prevenir o retardar la progressió de la malaltia si es fa servir abans que apareguin els símptomes.

La investigació, publicada a la versió on line de la revista «Alzheimer 's & Dementia», també ofereix una hipòtesi, basada en una àmplia experimentació, sobre per què això podria funcionar. 

 

Prevenir millor que curar

«D'acord amb el que hem après fins ara, en la meva opinió mai podrem curar l'alzhèimer mitjançant el tractament dels pacients un cop que es tornen simptomàtics -avisa George Bloom, professor de la UVA i president del Departament de Biologia, que va supervisar l'estudi en el seu laboratori-. La millor esperança per conquerir aquesta malaltia és primer reconèixer als pacients que estan en risc i començar a tractar-los profilàcticament amb nous medicaments i potser ajustos en l'estil de vida que reduirien la velocitat a la qual avança la fase silenciosa de la malaltia ». Segons la seva opinió, amb això s'evitaria que es presentés la malaltia.

A mesura que comença la malaltia d'Alzheimer, hi ha un període prolongat, potser d'una dècada o més, en què les neurones cerebrals afectades per la malaltia intenten dividir-se, possiblement com una forma de compensar la mort de les neurones. Això és inusual perquè la majoria de les neurones es desenvolupen prenatalment i després mai es divideixen novament. Però en la malaltia d'Alzheimer, les cèl·lules fan l'intent i després moren. 

 

Mor el 30% de les neurones

«S'ha estimat que fins al 90 per cent de la mort neuronal que ocorre en el cervell de pacients d'alzhèimer segueix aquest procés de reentrada del cicle cel·lular, que és un intent anormal de divisió -explica Bloom-. Al final del curs de la malaltia, el pacient haurà perdut al voltant del 30 per cent de les neurones en els lòbuls frontals del cervell ».

Erin Kodis, exestudiant del laboratori de Bloom i ara un editor científic en AlphaBioCom, considerea que la hipòtesi que l'excés de calci que entra a les neurones a través dels canals de calci en la seva superfície fa que aquestes neurones tornin al cicle cel·lular . Això passa abans d'una cadena d'esdeveniments que finalment produeixen les plaques que es troben en el cervell amb alzhèimer. Diversos experiments de Kodis finalment van demostrar que la seva teoria era correcta.

Els «blocs de construcció» de les plaques són una proteïna anomenada oligòmero beta amiloide. Kodis va descobrir que quan les neurones estan exposades a oligòmers amiloides tòxics, s'obre el canal, anomenat receptor NMDA, el que permet el flux de calci que impulsa les neurones de tornada al cicle cel·lular. La memantina bloqueja la reentrada del cicle cel·lular tancant el receptor NMDA, segons va descobrir Kodis.

«Els experiments suggereixen que la memantina podria tenir potents propietats modificadores de la malaltia si pogués administrar-se a pacients molt abans que s'hagin tornat simptomàtiques i diagnosticades amb la malaltia d'Alzheimer -apunta Bloom-. Potser això podria prevenir la malaltia o retardar la seva progressió prou com perquè l'edat mitjana d'inici dels símptomes podria ser significativament posterior, si és que passa ».

A més, els efectes secundaris del medicament semblen ser infreqüents i poc important.

 

 

Font: www.abc.es // TRaducció al català: X.R.