Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22 - Fax 93 479 26 19

En els propers cinc anys s'iniciaran més de 30 assaigs clínics per conèixer i poder combatre l'Alzheimer.

L'augment de la xifra d'assaigs clínics farmacològics és clau per curar una malaltia per a la que només hi ha un únic fàrmac aprovat.
dimecres, 2 agost, 2017

 

La malaltia d'Alzheimer és una patologia neurodegenerativa, és a dir, causada per una destrucció progressiva de les neurones cerebrals. Una malaltia que es correspon amb el tipus més comú de demència -suposa entre un 60 i un 70% de tots els casos de demència, per a un total de 30 milions de pacients en tot el planeta- i per a la qual encara no hi ha cap tractament capaç, no ja de curar-la, sinó de frenar la seva progressió. De fet, l'arsenal terapèutic només compta amb un únic fàrmac, anomenat 'memantina', per al tractament de l'Alzheimer. Un fàrmac, a més, que va ser aprovat per l'Agència Europea del Medicament (EMA) ja el 2002. És a dir, portem cinc lustres sense cap nou fàrmac davant l'Alzheimer. No obstant això, aquesta situació de 'buit farmacològic' podria canviar radicalment en la propera dècada, sinó abans. I és que com mostra un estudi dut a terme per l'organització UsAgainstAlzheimer's  presentat en el marc de la Conferència Internacional 2017 de l'Associació d'Alzheimer que es va celebrar a Londres a finals de juliol, en els propers cinc anys es podrien posar en marxa fins a 35 assajos clínics en fase avançada -vuit en fase II i 27 en fase III per avaluar l'eficàcia de fàrmacs candidats a fer front a la malaltia.

Com explica George Vradenburg, president de UsAgainstAlzheimer's, «el programa de recerca farmacològica de la malaltia d'Alzheimer, 'espatllat' per dècades de fracassos i falta d'inversió, necessita de grans victòries. Gràcies a la creixent inversió de les companyies farmacèutiques, podem mostrar-nos optimistes- tot i que amb cautela- de cara a que l'actual collita d'innovacions en l'Alzheimer portarà solucions molt necessàries per a les famílies en un futur pròxim ».

 

Recerca creixent

L'Alzheimer és una de les malalties en les que s'estan realitzant un major nombre d'estudis preclínics -la coneguda 'investigació básica'-. Uns treballs que, ja siguin duts a terme amb cultius cel·lulars o amb models animals -generalment, ratolins-, resulten absolutament necessaris per conèixer els mecanismes que desencadenen la malaltia. I és que si no se sap on està el problema, difícil serà solucionar-ho. Però aquests estudis preclínics han de ser sempre el 'preludi' dels assajos clínics farmacològics, en els quals s'avalua tant la seguretat com l'eficàcia dels candidats a medicaments ja en els éssers humans.

Com indica David Morgan, membre de UsAgainstAlzheimer s, «no hi ha una bala màgica quan parlem de tractar la malaltia d'Alzheimer. I com més sabem sobre les causes, més a prop ens trobem d'aconseguir una cura per aquesta malaltia amb una càrrega tan enorme per als pacients, els seus cuidadors i els sistemes sanitaris de tot el món ».

En aquest context, un informe recent dels Centres per al Control i Prevenció de les Malalties dels Estats Units (CDC) ha alertat que la xifra de morts per l'Alzheimer s'ha incrementat en un 55% en només 15 anys -entre 1999 i 2014-. I tenint en compte que l'esperança de vida de la població és cada vegada més gran, el futur es presenta encara menys favorable. De fet, s'espera que per a l'actual xifra de pacients s'hagi triplicat ja per a l'any 2050.

I arribats a aquest punt, què s'està fent per canviar aquesta situació? Doncs segons el nou estudi, les companyies farmacèutiques estan duent a terme grans inversions en els seus programes de recerca i desenvolupament (R+D) farmacològic enfront de la malaltia. De fet, el nombre d'assaigs clínics en fase II -en els quals s'avalua l'eficàcia i seguretat del fàrmac candidat a pacients- és en aquest 2017 un 18% més gran que el 2016 -58 enfront de 49-. I el d'assaigs clínics en fase III -en els quals s'ha de confirmar l'eficàcia del fàrmac candidat mitjançant la seva comparació amb placebo o als tractaments ja existents i que, de tenir èxit, comporten a l'aprovació del fàrmac per les agències reguladores com l'EMA -, un 7% superior -32 enfront de 30-. És més; ja en aquest 2017 s'espera la finalització de sis assaigs clínics en fase III amb fàrmacs enfront de la malaltia.

 

¿A l'abast dels pacients?

No obstant això, de res servirà comptar amb fàrmacs per tractar, o guarir, l'Alzheimer si aquests no arriben als seus destinataris. És a dir, als pacients. I referent a això, els autors plantegen la següent pregunta: hi ha els sistemes sanitaris preparats per garantir que les persones amb Alzheimer (o en risc de patir-lo), tinguin accés als últims tractaments innovadors un cop arribin al mercat?

Com conclou George Vradenburg, «la malaltia d'Alzheimer és comunament infradiagnosticada, i els Estats Units pateix d'una manca de geriatres. Unes situacions a més, que creixeran en el futur segons envelleixi la generació del 'Baby Boom'. Els sectors públics i privats hauran de col·laborar estretament durant els propers anys per assegurar que els pacients tinguin accés a aquests fàrmacs un cop estiguin disponibles ».

 

font: www.abc.es