Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22 - Fax 93 479 26 19

«España no entén que invertir en ciència és com invertir en educació»

Entrevista a Sandra Barral, investigadora en un grup de recerca que és referència a nivell mundial en neurologia.
divendres, 13 abril, 2018

 

A Nova York va trobar la forma de fer ciència amb la qual sempre va somiar i allà es va quedar. La científica corunyesa Sandra Barral es dedica a desxifrar els enigmes de l'Alzheimer en un dels laboratoris de referència sobre la matèria, a la Universitat de Columbia. Aquesta investigadora va apostar fa 15 anys per especialitzar-se en les bases genètiques de la malaltia i, avui dia, la seva taula de treball està plena d'estadístiques d'ADN, cromosomes i genotips. Com et despistis, et seqüència el genoma en un obrir i tancar d'ulls.

 

-Arribarem algun dia a veure la cura de l'Alzheimer?

-Sí. És una qüestió de temps, però es lluita contra una malaltia de la que desconeixem la causa. No sé si la nostra generació ho arribarà a veure. La dels nostres fills espero que si.

-És només una qüestió de temps?

-De temps i d'inversió. Com més investigació hagi, més ràpid avançarem. Davant l'envelliment de la població, als Estats Units fa temps que es van adonar que les malalties neurodegeneratives són una prioritat.

-Què investiga vostè?

-Intento entendre quin paper juga la genètica en l'Alzheimer. Sabem que hi ha variants genètiques que incrementen el risc [Barral treballa braç a braç amb la investigadora que va descobrir la variant genètica més fort que incrementa el risc d'Alzheimer, l'APOE-E4] i també hi ha un nou corrent que està centrada en saber si pot haver factors protectors, perquè hi ha persones que, tot i tenir aquestes variacions, no desenvolupen la malaltia. En el nostre grup estem treballant també amb aquest tema.

-Però si tens una mutació genètica, no et lliura ningú, no?

-Si tens una mutació genètica en un dels gens que coneixem en la forma primerenca de la malaltia, la vas a desenvolupar. I, de vegades, molt aviat. Hi ha pacients amb la malaltia d'Alzheimer d'aparició primerenca tan joves com amb 30 anys

-Quines altres certeses tenen?

-Que la població d'origen afro-americana i la caribenya tenen més risc de patir Alzheimer. Això és una cosa que hem demostrat en el nostre grup.

-Com més es conegui el mapa genètic, millor serà per a la comunitat científica. Quant de temps es triga a seqüenciar un genoma humà?

-En l'actualitat, la tecnologia permet fer-ho en dies. El primer esborrany del genoma humà va trigar 15 mesos (1999-2000) i el cost estimat va ser de 300 milions de dòlars. Divuit anys després, et porta només unes hores i hi ha companyies privades que ho fan per 1.000 dòlars.

-Què fa mal Espanya en el seu sistema de ciència?

-No tenir cura dels seus investigadors i no entendre que invertir en ciència és com invertir en educació. És que és creixement per a un país. Els científics són els que et van a curar les malalties.

-És la seva una professió menys prestigiada del que hauria de ser.

-A Espanya, al científic no se'l valora prou. Tots admirem a Àngel Carracedo, però hi ha un munt d'investigadors que ni en el seu entorn més immediat se'ls reconeix el mèrit que tenen. I, moltes vegades, estan cobrant precàriament o treballant sense cobrar.

 

«Allà hem donants privats que demanen més investigadors»

La cultura del mecenatge «és la principal diferència» amb els Estats Units, diu Sandra Barral.

-Aquí hi ha qui fins i tot critica Amancio Ortega per això.

-Ja ho sé. Doncs a la meva universitat són molt habituals les donacions privades. A vegades et demanen que no gastem els diners en màquines, sinó en contractar investigadors.

-Per què se'n va anar a Nova York?

-Per simple frustració. Tenia la sensació que a ningú li importava el que feia. El meu pla era anar un any i, si no funcionava, deixar la ciència.

-Es penedeix d'haver-se anat?

-Em penedeixo de no haver-me anat abans! Si hagués fet la formació universitària als Estats Units hauria estat tot més fàcil.

-Hauria arribat encara més lluny.

-Sense el període previ d'adaptació personal, hauria d'esprémer més aquests anys. Si estudies allà, estàs dins el sistema, i l'idioma deixa de ser un obstacle.

-Quant de temps el va portar dominar l'anglès?

-Per tenir una conversa fluida com aquesta, dos anys.

-En quin idioma somia?

-No em recordo del que son. Quan estic sola parlo en anglès.

- «Tornar és anar-se'n», va escriure María Luisa Elío. Sent això quan passeja per la Corunya?

-És una sensació estranya. He passat 30 anys de la meva vida aquí.

-Se sent desubicada?

-Una mica. Ja no és només la teva carrera la qual t'uneix a l'altre país. Jo m'he casat amb un americà, el meu fill és americà ... Els meus llaços són molt més profunds. Però no em suposa un conflicte. Sóc corunyesa i sóc gallega.

-Quan va ser la primera vegada que va pensar a ser científica?

-De nena ja volia ser biòloga.

-Es veia ja amb la bata blanca i el microscopi al laboratori?

-Sí, en Biologia Molecular, del que va ser la meva tesi a Santiago i el primer postdoctoral a la Corunya.

 

 

 font: www.lavozdegalicia.es  // Traducció al català: X. R.