Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22 - Fax 93 479 26 19

Les 15 vivències que més envelleixen el cervell.

Certes experiències extremes que generen alt estrès envelleixen el cervell almenys quatre anys, i comporten risc de demència i alzheimer.
dimecres, 2 agost, 2017

 

Hi ha incidents inesperats a la vida que bolquen el món i generen gran estrès a qui els pateix. Alguns tenen la sort de viure'ls un sol cop i de vells. Però a altres els toca rebre diversos d'aquests cops a edats primerenques, quan s'és més fràgil. Tot i que la majoria es recupera I segueix endavant, a la llum de noves investigacions, aquests esdeveniments traumàtics deixarien seqüeles al cervell que només es manifesten molt més tard.

Un estudi va trobar els 15 escenaris de la vida més estressants, que provocarien que el cervell envelleixi almenys quatre anys. En la infància, repetir un any escolar, ser expulsada del col·legi, la mort d'un progenitor o viure amb pares que abusen de drogues o alcohol serien algunes d'aquestes vivències extremes. En els adults les més impactants són la mort de la parella, seguida del divorci, ser acomiat de la feina i estar aturat molt temps.

Els especialistes de la Universitat de Wisconsin, responsables de l'estudi, van trobar que viure sol un d'aquests esdeveniments equival a quatre anys d'envelliment cerebral i a un augment en el risc de demència. Això vol dir que si una persona de 66 anys ha passat por alguna d'aquestes experiències tindrà un exercici cognitiu similar al d'una de 70. Segons els investigadors, l'efecte s'acumula. "Trobem que com més alt és el nombre d'esdeveniments més pobre la salut cognitiva dels participants", va dir a SETMANA Megan Zuelsdorrf, experta en demografia i salut d'aquesta universitat i autora del treball.

La investigadora va reunir per super estudi a més de 1.300 persones d'Estats Units entre 50 i 60 anys, i els hi va demanar realitzar proves de memòria i de resolució de problemes amb les quals pretendre mesurar les seves habilitats cognitives. Així mateix, els hi va sol·licitar fer una llista dels elements més estressants de les seves vides. Els resultats van mostrar que com més experiències traumàtiques havien viscut, menor era l'activitat cognitiva.

Aquest efecte va ser molt més clar en la població afroamericana, que tendia a patir més que els altres. Per a ells els esdeveniments adversos van predir amb més força les funcions cognitives que altres factors de risc com l'edat, l'educació o la presència del gen de l'Alzheimer, conegut com APOE-e4. "Això demostra que les experiències primerenques en la vida determinen la salut futura de l'individu", diu Zuelsdorrf. Per aquesta raó, Experts com Maria Carrillo, presidenta de l'Alzheimer Associationi, un grup dels Estats Units compromès per eliminar aquesta malaltia (sic.), pensen que la salut cerebral hauria de ser tinguda en Compte des de la infantesa i no només en la vellesa.

La relació entre estrès i malaltia física està demostrada. Segons el psiquiatre i psicoanalista Ariel Alarcón, els infarts, els accidents cardiovasculars, la hipertensió, la gastritis i altres malalties físiques estan estretament relacionades amb aquest estat. "La novetat és que l'estudi descobreix un vincle entre l'estrès i els trastorns cognitius, la demència i el mal d'Alzheimer", diu l'expert. No és clar encara com l'estrès afectaria el cervell. Segons Zuelsdorrf, investigacions anteriors han mostrat que aquesta resposta s'associa a ansietat i a sentiments depressius, així com a processos inflamatoris en el cos i disminució del volum de la massa cerebral. Per Alarcón El dany es produeix pel cortisol circulant en el cervell. "Aquesta hormona proinflamatòries que s'allibera en situacions d'estrès i que provocaria alteracions en habilitats com la memòria, el càlcul, l'abstracció, la comprensió i l'anàlisi matemàtica", diu. 

Encara que per a l'estudi tots els esdeveniments traumàtics van tenir el mateix pes, alguns experts suggereixen que uns tenen més impacte que altres. La mort de la parella, la mort d'un fill, la pèrdua d'un progenitor en la infància, el divorci, l'empresonament, una malaltia crònica i quedar sense feina són, en aquest ordre, els que ocuparien els primers llocs. No és una sorpresa que la majoria de la llista tingui a veure amb el dol. Per Elsa Lucía Arango, experta en medicina alternativa "els dols posen malalt perquè trenquen a causa de que la pèrdua és molt gran". En el cas de la mort de la parella aclareix que es perd un pilar de la vida, i toca reemplaçar aquesta funció que la persona tenia. "Si em donava el suport econòmic, em toca aprendre a valer-me per mi mateixa", afegeix.

Repetir un any en el col·legi també representa un dol perquè és una pèrdua no només d'un èxit acadèmic, sinó de les relacions que l'estudiant va establir amb els seus companys de classe. Una cosa similar passa amb qui és acomiadat del seu treball. Segons els experts, no només es tracta de la humiliació de ser retirat del grup, cosa que afecta l'autoestima, sinó també de la pèrdua d'un estat financer i un estatus. Les calamitats com desastres naturals, on les persones queden despullades dels seus béns materials i les guerres, també són al llistat.

Curiosament entre aquest grup de tragèdies estressants també es troben situacions quotidianes com les relacions difícils amb la família política de la parella. Encara que barallar amb la sogra no sembla estar al mateix nivell emocional de la pèrdua d'un fill, recents estudis assenyalen que aquest tipus de picabaralles poden generar estrès crònic. Terri Apter, una psicòloga del Newnham College de la Universitat de Cambridge, va dur a terme una investigació per al seu llibre "What Do You Want from Me" i va trobar que aquestes tensions es donen més entre dones. En una mostra de centenars de famílies que es van analitzar per més de dues dècades, 60 per cent de les dones van admetre que la seva relació amb la sogra i les cunyades els havia causat infelicitat i estrès crònics.

Tenint en compte que moltes d'aquestes situacions, especialment la mort o una malaltia, escapen del control de les persones, és important que els que les visquin tinguin suport. Per Zuelsdorrf és important reconèixer que aquests esdeveniments de la vida incideixen en la salut posteriorment, però també tenir consciència que en alguns casos com la desocupació, les fallides i altres moments estressants de la vida hi ha camp per a l'acció i "si s'intervé es podrien evitar les conseqüències ", diu.

Algunes teràpies podrien prevenir aquest declivi cognitiu, com la meditació tipus mindfulness, que ajuda a protegir el cervell segons han demostrat els estudis científics. En una xerrada TED la psicòloga Sara Lazar, vinculada a la Universitat de Harvard, explica que el ioga i la meditació ajuden a disminuir els nivells d'estrès i a reduir els símptomes d'ansietat, dolor i insomni i milloren la capacitat d'atenció. "Els resultats suggereixen que podria disminuir l'envelliment natural del cervell", diu.

També és rellevant saber quan l'estrès agut, producte d'una situació traumàtica, es converteix en crònic o patològic. "Si no es resol, emmalalteix més", diu Alarcón. En aquests casos cal demanar ajuda professional. 

Aquests són els esdeveniments traumàtics que segons els experts afecten més la salut cognitiva:

1. Repetir un any, ser expulsat o retirar-se del col·legi. Fracassar acadèmicament en el batxillerat o a la universitat o ser enviat lluny de la llar com a càstig.

2. La desocupació d'algun dels pares.

3. Alcoholisme o abús de drogues d'un o ambdós pares.

4. Ser acomiadat de la feina i viure aturat per un període llarg.

5. La mort d'un pare en la infància.

6. La mort de la parella.

7. El divorci dels pares.

8. La mort o la malaltia d'un fill.

9. La infidelitat de la parella.

10. Problemes amb la família política.

11. Pèrdua de l'habitatge.

12. Empresonament o dificultats legals serioses.

13. Ser abusat sexual o físicament.

14. Entrada a les Forces Armades i entrar en combat.

15. Fallides, pèrdues financeres o quedar en la pobresa. 

 

Font: www.semana.com // Traducció al català: X.R.