Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22 - Fax 93 479 26 19

L'experiment que mostra que el somni és essencial per a la memòria.

Investigadors de diferents universitats de Nova York han trobat noves dades que permeten comprendre millor la consolidació de la memòria.
dimarts, 7 novembre, 2017

 

L'estudi dels mecanismes fisiològics pels quals es produeix la memòria han estat objecte d'investigació durant l'últim segle de manera exhaustiva. No obstant això, encara queden alguns elements no resolts, com els mecanismes pels quals la memòria de curt termini pot convertir-se en memòria de llarg termini.

Aquest descobriment es basa en l'ús de tecnologia capaç de captar petites ones de freqüència que revelen activitat cerebral augmentada durant el son en estructures la connexió  de les quals  no es coneixia del tot, com són l'hipocamp i l'escorça cerebral.

 

ANTICS CONEIXEMENTS SOBRE LA MEMÒRIA ES VEUEN REFORÇATS i MODERNITZATS

Si bé aquest estudi aporta dades noves, ja se sabia des de fa molts anys la participació d'aquestes estructures en la memòria.

L'hipocamp és una estructura localitzada en el lòbul temporal, la relació amb la memòria es va posar de manifest antigament mitjançant experiments senzills, en els que a alguns pacients amb epilèpsia se'ls va realitzar l'extirpació dels dos hipocamps (un a cada hemisferi cerebral) sense evidenciar alteracions en la memòria emmagatzemada abans de la cirurgia.

No obstant això, en aquests pacients va començar a observar-se la pèrdua de la capacitat de guardar records de tipus verbal i simbòlic, relacionat amb la memòria de mitjà i llarg termini. Això va limitar molt la qualitat de vida dels subjectes, de manera que la intervenció va deixar de realitzar-se.

Aquests procediments van permetre identificar a l'hipocamp com una estructura crucial en la formació de la memòria a llarg termini mitjançant el procés de consolidació, el qual es defineix com el conjunt de canvis fisiològics mitjançant els quals es dóna la transició entre memòria de curt termini a memòria de llarg termini.

 

EXISTEIX COMUNICACIÓ SIMULTÀNIA ENTRE L'ESCORÇA CEREBRAL I L' HIPOCAMP DURANT EL SON NO-REM

L'interès de l'estudi era mesurar l'activitat cerebral en l'hipocamp i en l'escorça cerebral ja que amb anterioritat havien vist que a la fase NO-REM del son, la més llarga de totes, es produïen unes ones d'alta freqüència en l'hipocamp i també en l'escorça cerebral.

Els investigadors creien que aquestes ones estaven involucrades en la consolidació de la memòria a llarg termini, però com provar-ho?

Doncs bé, van agafar dos grups de rates, i a un grup se'l va entrenar durant el dia per trobar una recompensa en un laberint, mentre l'altre grup simplement va caminar a l'atzar.

A la nit, els investigadors van observar que en les rates que van passar pel procés d'aprenentatge, les ones d'alta freqüència en l'hipocamp i l'escorça cerebral estaven més sincronitzades que en els animals que no van ser entrenats.

Noves sessions d'entrenament van augmentar encara més aquesta sincronització ¿Aquesta espècie de concert sincronitzat es dóna en els éssers humans mentre dormim? Així vam arribar a recordar per a tota la vida que no és bo posar el dit davant del ganivet? Els investigadors esperen poder mesurar-ho en persones que passin per cirurgies cerebrals.

 

LA COMPRENSIÓ INTEGRAL DE LA FISIOLOGIA DE LA MEMÒRIA PERMETRÀ ORIENTAR EL TRACTAMENT DELS PROCESSOS PATOLÒGICS

Aquest estudi permet establir una relació funcional palpable entre les estructures abans esmentades. Com a primer resultat, l'hipocamp es torna a establir com una regió vital per a l'emmagatzematge de la memòria. I, d'altra banda, es va determinar el paper evident de l'escorça parietal i prefrontal en el procés de consolidació.

L'escorça parietal es relaciona amb el llenguatge, les sensacions primàries de temperatura, pressió, i el control de l'equilibri. L'escorça prefrontal es relaciona amb la planificació i execució de plans, entre altres funcions.

Entre més es coneguin els mecanismes exactes pels quals es produeix la memòria, més fàcil serà dissenyar un arsenal terapèutic eficaç per tractar els trastorns neuropsiquiàtrics que abasten aquesta àrea.

Aquests involucren les demències (Alzheimer, demència vascular, malaltia de Pick), la depressió, trastorns d'ansietat i atenció, a més dels trastorns secundaris a esdeveniments traumàtics. Juntes, aquestes patologies abasten una causa freqüent de consulta mèdica i constitueixen un autèntic problema de salut pública.

 

Font:www.infotiti.com   // Traducció al català: X.R.