Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22 - Fax 93 479 26 19

Perquè el "marcapassos cerebral" no és la solució per a l'alzhèimer.

L'estimulació cerebral profunda (DBS) realitzada a 3 malalts d'Alzheimer sembla alleujar alguns símptomes, però és un estudi molt petit.
dimarts, 6 febrer, 2018

 

Cara, invasiva i amb efectivitat encara molt lluny de ser confirmada en la malaltia d'Alzheimer, així vam presentar en els seu moment l'estimulació cerebral profunda, un procediment de neurocirurgia molt reeixit en el Parkinson.

Però anem a pams, que ja sabem que les coses disten molt de ser en tot blanc o tot negre.

 

QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE L'ESTIMULACIÓ CEREBRAL PROFUNDA I L' ALZHEIMER?

Recentment es van publicar a la revista Journal of Alzheimer 's Disease els resultats d'un assaig clínic en què tres pacients amb malaltia d'Alzheimer lleu van rebre estimulació cerebral profunda durant almenys 18 mesos.

Quan es va comparar el deteriorament que va experimentar el grup de pacients tractats amb estimulació cerebral profunda amb l'evolució d'altres pacients amb Alzheimer de la mateixa edat i nivell de deteriorament (però que no van rebre DBS), es va trobar que els primers tenien un deteriorament menys accelerat .

 

I, EN DEFINITIVA, QUÈ ÉS L'ESTIMULACIÓ CEREBRAL PROFUNDA?

En l'estimulació cerebral profunda un neurocirurgià implanta dos elèctrodes en zones molt específiques del cervell.

Els elèctrodes van connectats a dos fins cables que, al seu torn, connecten amb un dispositiu, anomenat neuroestimulador, que generalment es col·loca sota la pell a la zona de la clavícula, al pit.

En el Parkinson i en el tremolor essencial és un procediment molt administrat -als que hi tenen accés, clar- i el seu èxit és notable. No és una cura, però ofereix durant un bon temps un control sobre els símptomes que ja no poden donar els fàrmacs.

 

I EN L'ALZHEIMER, QUÈ SABEM DE L'EFECTE DE L'ESTIMULACIÓ CEREBRAL PROFUNDA?

Ja amb anterioritat, al Canadà, un equip de científics encapçalats pel neurocirurgià Andrés Lozano, va avaluar l'eficàcia de l'estimulació cerebral profunda en un grup de 42 malalts d'Alzheimer.

La meitat dels participants sí que tenia el neuroestimulador activat, mentre que l'altra meitat no. Després d'uns mesos, els científics van observar que havia millorat un biomarcador relacionat amb l'Alzheimer, el metabolisme de la glucosa, un procés afectat per la malaltia.

No obstant això, aquesta millora no es va transformar en millores cognitives ni en la vida diària. El procediment difícilment es podria titllar com a èxit.

Hi ha un punt important: en aquesta primera ocasió, Lozano i els seus col·legues van col·locar els elèctrodes en una regió cerebral involucrada en la memòria.

El nou assaig clínic va triar una diana diferent, va decidir estimular la regió frontal de l'encèfal, una àrea molt involucrada en processos de coordinació, planificació i regulació de la conducta.

Segons explica Douglas Scharre, un dels investigadors que va formar part del nou assaig clínic:"Tenim moltes ajudes per a la memòria, eines i tractaments farmacèutics per ajudar els pacients d'Alzheimer amb la memòria, però no tenim res que els ajudi a millorar la seva opinió, a prendre bones decisions o augmentar la seva capacitat per centrar selectivament l'atenció en la tasca en qüestió i evitar distraccions. Aquestes habilitats són necessàries per realitzar les tasques diàries, com fer el llit, triar què menjar i socialitzar amb amics i familiars ".

Més enllà del que es pugui objectar sobre aquestes ajudes i tractaments per a la memòria, el canvi de diana és interessant.

Però, estimulant en un altre lloc, què es va obtenir? Doncs en aquest assaig clínic les tres persones que van rebre DBS van començar la investigació amb una puntuació de 4 0 5 en una escala que valora els símptomes de la malaltia, que va de 0 a 18 punts.

Després d'almenys 18 mesos, aquesta puntuació va augmentar gairebé tres punts en els tractats amb DBS. Una bona notícia si es té en compte que els no tractats van tenir de mitjana un augment de 6 punts.

Fins i tot, s'ha divulgat molt el cas d'una malalta que va aconseguir tornar a realitzar algunes activitats de la vida diària, com cuinar menjars senzills.

 

LLAVORS, ON ÉS EL PROBLEMA AMB L'ESTIMULACIÓ CEREBRAL PROFUNDA A L'ALZHEIMER?

De dubtes n'hi ha diversos,  Citada pel diari Independent, la Dra. Carol Routledge, directora d'investigació de l'organització britànica Alzheimer 's Research UK va opinar: 2Aquest petit assaig de fase u és útil per demostrar que aquest tractament invasiu és segur i no té efectes secundaris greus en la malaltia d'Alzheimer, però els beneficis observats en dos dels pacients s'han de tractar amb precaució ".

Un tractament en només tres persones, per al qual no es va utilitzar un grup placebo - és a dir, persones que reben un tractament fals- però que permet determinar fins a quin punt els efectes constatats en els que reben la teràpia és real, dista molt de poder demostrar que l'estimulació cerebral profunda en l'Alzheimer funciona.

Però més enllà d'aquests dubtes, tot i que s'aconsegueixi demostrar que l'estimulació cerebral profunda si ofereix algun benefici en l'Alzheimer, quants malalts se'n podrien beneficiar?

Estem parlant d'un procediment car i invasiu, al que fins i tot molts dels malalts de Parkinson que clarament ho necessiten no poden accedir-hi.

Milions de persones pateixen Alzheimer, difícilment l'estimulació cerebral profunda sigui una resposta per a ells, menys encara pels que estan en fase moderada i avançada.

Si es demostra la seva efectivitat sobre alguns símptomes, pocs seran els beneficiats, i encara que ja això seria un gran avenç-sens dubte- no dóna raons per projectar, com han fet molts mitjans, l'estimulació cerebral profunda com una gran solució.

Podria ser, en el futur, una bona notícia....Però això està per demostrar.

 

Font: www.infotiti.com // Traducció al català X.R.