Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22 - Fax 93 479 26 19

Teràpia amb ultrasons contra l'Alzheimer.

L'ultrasò per a l'Alzheimer sembla ajudar a eliminar les plaques tòxiques del cervell dels malalts, i afavoreixen l'entrada de fàrmacs a l'encèfal.
dimecres, 10 gener, 2018
Personal sanitario prepara al primer enfermo de Alzheimer en ser tratado con ultrasonido en Canadá. Crédito de imagen: Sunnybrook Hospital

 

Segurament coneixes algú que s'ha fet una prova diagnòstica amb ultrasons, o tu mateix has passat per una. També és possible que hagis rebut algun tractament amb aquesta tecnologia, per exemple, com a part d'una fisioteràpia.

Els anteriors són exemples de les dues aplicacions fonamentals de l'ultrasò en el camp mèdic: com a tècnica de diagnòstic i com a instrument terapèutic.

En tots dos casos s'està fent ús d'ones de so no audibles per a l'ésser humà que interactuen amb el teixit de l'organisme.

En els últims anys una tecnologia d'ultrasò està tenint molt desenvolupament. S'anomena Ultrasò Focalitzat d'Alta Intensitat (HIFU per les sigles en anglès) i com el seu nom indica, usa feixos d'ones de so d'alta intensitat per modificar teixits, com els tumors, per exemple.

El HIFU, a més, s'està emprant amb força èxit en la terapèutica de la malaltia de Parkinson i en l'Alzheimer? Doncs no, en l'Alzheimer no s'usa ultrasò d'alta intensitat, sinó de baixa perquè l'objectiu no és lesionar un punt específic del cervell, sinó estimular l'activitat del sistema immunitari.

 

ULTRASONS PER AL ALZHEIMER: DOS APLICACIONS FONAMENTALS

Dos són els camins que s'estan explorant en l'aplicació del ultrasò terapèutic per a l'Alzheimer:

  • Ultrasò per obrir temporalment la barrera hematoencefàlica i permetre que els tractaments farmacològics accedeixin a l'encèfal amb més facilitat
  • Ultrasò com a tractament únic per estimular l'activitat de la micròglia

La primera aplicació és la que va més avançada. Al maig d'aquest any, com a part d'un assaig clínic, va ser intervingut el primer pacient amb Alzheimer en un hospital canadenc. Els metges van aconseguir obrir temporalment una petita "porta" a la barrera hematoencefàlica i, encara que en aquesta ocasió no es va administrar cap fàrmac, aquest és l'objectiu final.

A la barrera hematoencefàlica hem d'agrair que tots els agents infecciosos que ens envolten no arribin al nostre cervell. És una mena de sentinella que només deixa passar als que tenen la mida justa. Si ets molt gran, no passes.

El problema és que moltes de les molècules que tenen un gran potencial terapèutic per a l'Alzheimer (i altres mals que afecten el cervell) són massa grans i no aconsegueixen travessar aquesta barrera. D'aquí les esperances que genera l'ultrasò.

La segona aplicació de l'ultrasò, la d'instrument terapèutic en si mateix, va ser potser la que més interès mediàtic va generar, però la que més lentament està avançant (per raons molt lògiques).

Amb aquest mètode s'ha demostrat-en animals de experimentació- que l'ultrasò estimula l'activitat de la micròglia, que fragmenta i engoleix les plaques tòxiques de beta amiloide.

L'any 2015 investigadors australians van publicar a la revista Science Translational Medicine els resultats d'un estudi en el qual, fent ús d'una tècnica d'ultrasò anomenada scanning ultrasound (SEUS), van aconseguir eliminar les plaques tòxiques del cervell de ratolins models de malaltia d'Alzheimer i millorar la seva memòria.

La contundència dels resultats, unit al fet que el ultrasò és un tractament no farmacològic i no invasiu, va fer que la investigació fos coneguda arreu del món ¿El problema? Com sempre passa quan es tracta de l'Alzheimer, les expectatives generades pels mitjans van ser exagerades.

En primer lloc, cal fer èmfasi en què el tractament es va aplicar en animals d'experimentació, no en éssers humans. Em faltaria vida per enumerar totes les vegades que una teràpia funciona en animals, però no ho fa en humans.

En segon lloc, el fet que l'ultrasò aconsegueixi eliminar les plaques amiloides no assegura que millorarà el funcionament quotidià dels malalts. Ja s'han creat fàrmacs que aconsegueixen remoure les famoses plaques que s'acumulen en el cervell dels malalts, però que no milloren el seu funcionament cognitiu ni les habilitats de la vida diària.

Vaja, que un escàner diu que no hi ha plaques però el malalt segueix igual. I és que l'Alzheimer és molt més que plaques amiloides. Actuarà l'ultrasò també en aquests "altres més" de l'Alzheimer? No se sap, per això se segueix estudiant.

Els investigadors australians, que són els que més esforços estan dedicant a aquest tema, ja van provar (també amb animals d'experimentació) a combinar l'aplicació de l'scanning ultrasound amb l'administració d'un fàrmac antitau. Els resultats també van ser excel·lents.

L'ultrasò per a l'Alzheimer és sense dubte una tecnologia que promet. Encara falta per veure el seu impacte real en els malalts, però tenint en compte la velocitat a la qual s'està investigant, possiblement no trigarem en conèixe'l.

 

Dunia Chappotin

 

Fuont: www.infotiti.com // Traducció al català: X.R.