Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22

Els 40 anys, una edat crítica en l'aparició d'alteracions cerebrals relacionades amb l'Alzhèimer

Es van estudiar més de 4000 imatges per ressonància magnètica per descriure els canvis que provoca l'Alzhèimer
dimarts, 2 abril, 2019
Esquema de un corte frontal de dos cerebros. El de la izquierda es un cerebro sano y el de la derecha uno que padece la enfermedad de Alzheimer | Wikimedia Commons

 

Un ampli estudi d'imatges del cervell obtingudes mitjançant ressonància magnètica conclou que els primers canvis es donen en l'hipocamp i aquests tenen lloc al voltant de la quarta dècada de vida. Una cosa semblant succeeix amb altres alteracions que també sorgeixen en aquest període.

Milers d'imatges per ressonància magnètica de pacients amb Alzheimer, amb deteriorament cognitiu lleu (un estat que en molts casos és el pas previ a la demència) i de subjectes sans afegeix més evidència a la concepció que l'Alzheimer és una malaltia que comença a ocasionar les primeres alteracions dècades abans que els símptomes siguin evidents.

Si es té en compte com a indicadors de la malaltia els canvis que es poden detectar a través de ressonància magnètica, específicament l'anomenada atròfia cerebral (pèrdua de volum d'estructures del cervell), ja ha diferències entre les persones sanes i aquelles que estan desenvolupant Alzheimer poc abans dels 40 anys, edat que sembla crítica a la malaltia.

A aquestes conclusions van arribar els autors d'un estudi recentment publicat a la revista Scientific Reports en el qual es va perseguir descriure els canvis al llarg de la vida que experimenta el cervell de les persones amb Alzheimer en comparació amb persones sanes.

 

Més de 4000 imatges per ressonància magnètica per descriure els canvis que provoca l'Alzheimer

En aquest impressionant estudi es va aconseguir analitzar imatges per ressonància magnètica de 1877 persones menors de 55 anys sense deteriorament de les funcions intel·lectuals (subjectes sans, sense deteriorament cognitiu), 959 persones amb deteriorament cognitiu lleu i 426 pacients amb malaltia d'Alzheimer.

Els investigadors van construir un model de la trajectòria de l'envelliment normal del cervell i un model amb la trajectòria de les persones que acaben desenvolupant Alzheimer.

La comparació entre els dos models va permetre detectar els primers canvis que es produeixen en alguns dels biomarcadors més coneguts de malaltia d'Alzheimer.

Per exemple, l'hipocamp és l'estructura cerebral que més aviat sembla rebre l'impacte de l'Alzheimer. Ja es detecten les primeres diferències entre persones sanes i aquelles amb Alzheimer i deteriorament cognitiu lleu abans dels 40 anys, entre els 37 i els 39 anys.

L'hipocamp és una estructura del cervell situada al lòbul temporal que està estretament vinculada a la memòria.

A l'atròfia de l'hipocamp sembla seguir-li la atròfia de l'amígdala al voltant dels 40 i els 44 anys. L'amígdala és una estructura molt coneguda per la seva participació en els processos emocionals.

El seu deteriorament en els pacients amb Alzheimer s'ha relacionat amb la pèrdua d'habilitat per al processament emocional i els dèficits olfactius primerencs, ja que també està vinculada amb l'olfacte.

Als investigadors els va cridar l'atenció que, en relació a la seva grandària, l'atròfia de l'amígdala és més pronunciada que la de l'hipocamp.

La dilatació dels ventricles laterals, un altre dels canvis més coneguts que provoca l'Alzheimer, passa al final de la tercera dècada de vida i a inicis de la quarta.

Els ventricles cerebrals són cavitats plenes de líquid cefaloraquidi que durant la malaltia d'Alzheimer es dilaten a causa de la pèrdua de teixit cerebral.

Els investigadors fan notar que les diferències entre persones sanes i aquelles amb Alzheimer o deteriorament cognitiu lleu en relació a la dilatació dels ventricles és significativa en la mitjana edat, però al voltant dels 65 anys ja deixa de ser notable, a causa que en el envelliment cerebral normal també ocorre aquest canvi. 

 

La quarta dècada de vida, clau en el desenvolupament de l'Alzheimer

Vistes les conclusions d'aquest estudi resulta notable com els canvis relacionats amb l'atròfia cerebral en l'Alzheimer es precipiten al voltant de la quarta dècada de vida.

Els investigadors opinen que: "Els factors d'estil de vida d'aquest període crític poden tenir un impacte específic en l'hipocamp, augmentant la vulnerabilitat a la demència".

Nombrosos estudis han observat que hi ha factors relacionats amb l'estil de vida, com la dieta, l'activitat física o el tabaquisme que poden influir en el risc d'una persona de desenvolupar Alzheimer i, conseqüentment, demència.

Encara que l'estudi té limitacions importants, com el fet que no va seguir durant anys l'evolució d'un mateix grup de persones, cosa que es considera òptim quan es va a analitzar un procés dinàmic com els canvis al llarg del cicle vital de diferents estructures cerebrals, sí que és veritat que la quantitat d'imatges per ressonància magnètica analitzades li confereix un valor especial.

Els seus resultats coincideixen en gran mesura amb estudis previs que apunten a l'hipocamp i al lòbul temporal en general com el lloc en el qual l'Alzheimer comença a deixar les seves primeres empremtes.

 

 

Dunia Chappotin

fuente:www.infotiti.com

La secció de notícies d’afabaix.org es una recopilació de notícies publicades arreu del món dirigida a qualsevol que vulgui estar al dia sobre les novetats de la malaltia d’Alzheimer que la investigació de la mateixa va generant. L’AfaBaix, fa una tria de les informacions i en comprova la veracitat, però no es fa responsable de les opinions ni del contingut de les mateixes. Sota cap concepte s’han de prendre aquestes notícies com a substitutiu de la valoració dels professionals de la salut corresponents, o del criteri mèdic en general.