ca

6 coses que vaig fer malalment com a cuidadora y ara entenc.

 

Que vaig fer malament? Potser el títol no sigui exacte… com a cuidadors de persones dependents fem el millor que podem amb el que tenim a mà. Les nostres decisions poden no ser les òptimes, són millorables, però sempre creia que el que feia era la millor opció.

Vist amb prespectiva, hi ha coses que crec que podria haver fet d’una altra manera? Doncs sí, hi ha coses que ara comprenc que hauria pogut fer d’una altra manera. Per bé meu i de la persona que cuidava. Sobre aquestes coses et parlo a continuació per si en algun moment et són d’ajuda. 

 

6 COSES QUE COM A CUIDADORA HAURIA POGUT FER DIFERENT

No cercar segones opinions mèdiques

Un punt conflictiu, perquè la recerca d’altres opinions mèdiques es pot veure com una negació de la realitat del diagnòstic. En alguns casos aquesta pot ser la causa i, de fet, la negació forma part del procés pel qual passa la majoria dels cuidadors.

Però hi ha casos en què la recerca d’una segona opinió mèdica està aconsellada, per exemple, quan els símptomes, en aquest cas de demència, no són els clàssics.

Si hi ha un diagnòstic d’alzhèimer, però la memòria no està clarament deteriorada, realitzar noves exploracions ajudaria a aclarir dubtes. Pot tractar-se d’altres malalties neurodegeneratives per a les quals cal tenir precaucions especials, per exemple, amb l’ús dels neurolèptics en la demència amb cossos de Lewy. 

 

No acceptar l’ajuda quan me l’oferien ni demanar-la quan la vaig necessitar

Un clàssic de les coses millorables en els cuidadors. Tot ho fem nosaltres, perquè és la nostra responsabilitat i si no ho fem quedarem malament ‘Arrgggg! Nooo!

De debò, seràs molt millor cuidador si acceptes que necessites ajuda i deixes als altres ajudar-te. Un cuidador sobrecarregat (és a dir, el 99. 99.999% dels cuidadors) és un pitjor cuidador; algú que farà les coses de manera precipitada i es mostrarà ansiós i irritable.

Moltes vegades ens ofereixen ajuda i diem que no. D’altres no l’ofereixen, però saps què? Cal demanar-la, sobretot en el cas que siguin familiars directes, per exemple, a altres fills o néts.

És important fer saber que ser cuidador principal no és sinònim d’assumir de forma exclusiva i total totes les responsabilitats.

 

No educar-me

Quan vaig ser cuidadora encara no m’havia especialitzat en l’atenció a ancians i l’àrea de la demència era una cosa més aviat allunyada dels meus interessos. Tampoc existien els molts recursos que en l’actualitat posa Internet gratuïtament a disposició de tots.

Si hagués buscat més informació, si m’hagués educat millor per exercir el meu rol de cuidadora, potser molts dels errors dels que ara et parlo no els hagués comès, per exemple, el que t’esmento a continuació.

 

Intentar canviar les seves idees delirants

Un altre clàssic, intentem contínuament que la persona malalta comprengui que el que diu no té sentit, que aquests diners de què tant parla mai van existir o que el seu marit va morir fa molt de temps, que no segueixi esperant-lo per menjar.

Què aconseguia? Doncs generar ansietat, tristesa i frustració ¿Guany? Cap.

Intentar imposar novament la nostra lògica és un camí que només condueix al fracàs. Canviar de tema és molt més efectiu, intenta-ho i veuràs. 

 

Insistir diverses persones a la mateixa vegada en que mengés

Tanta era la nostra preocupació pel seu rebuig als aliments que a l’hora del dinar venien fins a tres familiars a intentar que se’ls prengués. Normal que quan s’acostava aquest moment ja estàvem tots bastant alterats. Al final l’alimentació es va convertir en font de molt estrès.

Fer del menjar un moment agradable en un espai tranquil és més aconsellable.

 

No prendre’s ni un respir

Està molt relacionat amb el de demanar i acceptar ajuda, però va més enllà. Implica prendre un temps per descansar del rol de cuidador, no només perquè tenim una visita al metge o qualsevol altre tipus de compromís.

Prendre un respir suposa acceptar que necessitem temps per a nosaltres i que ho demanem i busquem activament. Això, pocs, molt pocs cuidadors ho fan (molts perquè no tenen els recursos) i quan sí decideixen fer-ho és possible que passin bona part del temps ansiosos pensant en com estarà el seu familiar.

Però saps què? Quan tornis d’aquest respir seràs millor cuidador, el respir és per a tu, però repercuteix en el malalt.

 

 

Dunia Chappotin 

Fuente: www.infotiti.com  // Traducció al Català: X. R.

 

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google
Spotify
Consent to display content from Spotify
Sound Cloud
Consent to display content from Sound