Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22

Les plaques cerebrals relacionades amb l'Alzheimer també podrien alentir el flux sanguini.

Les aglomeracions de beta amiloide podrien restringir el flux sanguini, augmentant els problemes neurològics, suggereixen uns estudis amb animals
dimarts, 16 febrer, 2016

 

Unes noves investigacions amb animals suggereixen que les plaques de proteïna, que s'associen fa molt temps amb la malaltia d'Alzheimer, també podrien alentir el flux sanguini al cervell.

L'acumulació de les aglomeracions de proteïna beta amiloide podrien fer mal al cervell de diverses formes, segons un equip de la Universitat d'Alabama, a Birmingham.

"Cada vegada ens donem més compte que la interrupció en el flux sanguini al cervell pot augmentar el risc de malaltia d'Alzheimer", va comentar en un comunicat de premsa de la universitat l'investigador líder, el Dr. Erik Roberson, professor associat de neurologia.

Ha explicat que fa molt que els científics saben que unes plaques de proteïna conegudes com "amiloide vascular" poden acumular al voltant dels vasos sanguinis, igual que succeeix en el teixit cerebral.

Però "no compreníem els seus efectes del tot", va dir Roberson. Ara, les imatges d'alta tecnologia "ens permeten visualitzar com afecta la funció d'aquests gots", ha assegurat.

Com va explicar Roberson, les cèl·lules cerebrals anomenades neurones necessiten glucosa addicional (que proporciona el torrent sanguini) com a energia sempre que hi ha un augment en l'activitat cerebral. Les neurones "demanen" més glucosa a través d'un altre tipus de cèl·lula, coneguda com astròcits. Els astròcits tenen unes minúscules projeccions trucades podòcits que s'uneixen als vasos sanguinis i indiquen al vas sanguini que s'expandeixi quan es necessita més sang.

L'equip de Roberson es va preguntar si una acumulació de placa amiloide al voltant dels vasos podria "desplaçar" als podòcits, de manera que els missatges neurals demanant més flux sanguini no poguessin transmetre.

Usant escàners d'alta tecnologia, els investigadors "van poder determinar que sí; la amiloide vascular si desplaçava als podòcits dels astròcits i interferia amb la regulació normal dels vasos sanguinis", ha assenyalat Roberson.

Això va semblar confirmar-se en un model animal de malaltia d'Alzheimer, segons un altre investigador de la universitat, Ian Kimbrough. "En els llocs on no hi havia amiloide vascular, observem una resposta molt dramàtica i robusta en els gots, però en els vasos sanguinis envoltats de placa, observem una resposta molt disminuïda", va dir Kimbrough, assistent de recerca de postgrau en neurobiologia.

Roberson i Kimbrough van explicar que a mesura que l'acumulació de placa empitjora, la amiloide vascular envolta els vasos sanguinis. Llavors es formen vincles entre els gots, creant un "exosquelet" rígid que impedeix la capacitat dels gots de dilatar o contraure.

"El vas ha de poder expandir-se i contraure, dilatar-se i constreñirse, per poder regular el flux sanguini", va dir Roberson. "Si s'han tornat rígids com una canonada, en lloc de tenir una paret flexible que pugui moure, no poden funcionar de regular del flux sanguini al cervell de manera adequada".

Aquesta investigació continua en les seves etapes inicials, i els experts anoten que mai hi ha una garantia que els estudis en laboratori o amb animals es puguin replicar en els humans. L'estudi, finançat pels Instituts Nacionals de la Salut d'EE. UU., Apareix en l'edició del 23 de novembre de la revista Brain.

 

Artículo por HealthDay, traducido por HolaDoctor.com

 

La secció de notícies d’afabaix.org es una recopilació de notícies publicades arreu del món dirigida a qualsevol que vulgui estar al dia sobre les novetats de la malaltia d’Alzheimer que la investigació de la mateixa va generant. L’AfaBaix, fa una tria de les informacions i en comprova la veracitat, però no es fa responsable de les opinions ni del contingut de les mateixes. Sota cap concepte s’han de prendre aquestes notícies com a substitutiu de la valoració dels professionals de la salut corresponents, o del criteri mèdic en general.