Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22

Un altre estudi demostra que les dones serien més propenses a l'alzhèimer.

lels actuals descobriments donen suport altres estudis pel que fa a la identificació de possibles causals per les diferències en el risc de malaltia
dimecres, 13 febrer, 2019

 

Dins de la possible etiopatogènesi de la malaltia d'Alzheimer es considera que el factor desencadenant és la síntesi exacerbada d'una macromolècula, el pèptid amiloide, que es diposita en l'espai extracel·lular i forma les plaques senils, al costat de cèl·lules i fibres nervioses amb anomalies estructurals i bioquímiques, que es distribueixen per àmplies regions de l'encèfal.

Aquests agregats desencadenen respostes immunitàries del tipus inflamatòries per part de les neurones, en ser identificar-los com compostos tòxics.

Una altra substància -la proteïna tau mutada- és el principal constituent de l'estructura patològica coneguda com cabdells neurofibril·lars, que es troben en el citoplasma de la neurona i la quantitat es correlaciona amb la intensitat de la demència, ja que s'ha demostrat major abundància en aquelles àrees on la destrucció neuronal és més intensa.

Les zones més freqüentment afectades per l'acumulació d'aquestes proteïnes anòmales són aquelles importants per a la memòria, com l'hipocamp i les zones properes al lòbul temporal.

 

Diferències per sexe i explicacions possibles

Estadísticament s'ha vist que el sexe femení té més propensió a desenvolupar la malaltia d'Alzheimer, doncs ja a l'edat de 65 anys, les dones tenen una probabilitat d'1 en 6 de patir d'aquesta patologia, en comparació amb 1 a 11 pels homes. És més, els actuals troballes indiquen que les dones de 60 anys d'edat tenen el doble de probabilitats de desenvolupar Alzheimer que de patir càncer de mama.

S'ha buscat una explicació convincent per a aquesta disparitat, sobre la base de troballes epidemiològiques i estudis genètics, ja que fins fa algun temps, aquesta diferència havia estat atribuïda a la major longevitat del sexe femení, ja que l'edat és el factor de risc principal per desenvolupar aquesta patologia, però de mitjana, les dones viuen tan sols quatre o cinc anys més que els homes i actualment se sap que la malaltia d'Alzheimer comença 20 anys abans del diagnòstic, de manera que aquesta explicació resulta insuficient.

Per la seva banda, els estudis genètics han ofert una explicació parcial d'aquesta diferència en investigar el gen ApoE-4- relacionat amb l'augment del risc d'Alzheimer d'aparició tardana- per al qual van descobrir que les dones que portaven aquesta variant genètica tenien el doble de probabilitats de desenvolupar Alzheimer en el futur, en relació a les dones sense el gen; mentre que els homes portadors del gen presentaven un risc lleugerament més gran que aquells que no en tenien, però tampoc està clar per què aquest gen determina un augment tan dramàtic del risc per a la patologia.

A més, altres investigacions mostren nivells més elevats de proteïna tau en el líquid cefaloraquidi (LCR) de dones, en comparació amb els pertanyents a homes, en funció de l'apolipoproteïna E (APOE) ε4 i β-amiloide (Aß), si bé no esclareix l'associació del sexe amb la deposició de tau en individus clínicament normals.

 

Un nou estudi i les seves implicacions

Un estudi, reportat a la revista JAMA Neurology, l'objectiu era examinar les diferències de sexe en l'associació entre l'acumulació de les proteïnes amiloides Aß i la deposició de tau cerebral, va mesurar la quantitat d'aquestes macromolècules a través d'imatges obtingudes amb tomografia per emissió de positrons (PET).

L'informe, publicat en base a les dades obtingudes de 296 persones majors (edat mitjana: 74,6 anys) que estaven cognitivament sanes i es van sotmetre a les tomografies PET, va mostrar que les dones tenien més probabilitats que apareguessin en els seus cervells aquestes proteïnes anòmales, ja que les exploracions van revelar que els homes tenien menys dipòsits de tau i beta-amiloide en els seus cervells, comparativament amb les dones.

Com explica la Dra. Reisa Sperling, autora principal de l'estudi: "La creixent evidència suggereix que les dones poden tenir un major risc de certs canvis fisiològics associats amb la malaltia d'Alzheimer". "Les dones van mostrar més quantitat de tau en una regió del cervell que els homes, el que es va associar amb individus amb majors quantitats de dipòsits de placa del pèptid beta-amiloide, un altre marcador de l'Alzheimer ".

Si bé hi ha investigacions que han demostrat que les dones predisposades genèticament a l'Alzheimer tenen nivells més alts de tau en el seu LCR que els homes predisposats, l'estudi actual és el primer a identificar un patró similar en individus clínicament sans: "Aquestes troballes brinden suport a un creixent cos de literatura que exposa una base biològica per a les diferències sexuals en el risc de malaltia d'Alzheimer ", afegeix Sperling.

Sperling, referint-se a la rellevància d'aquest estudi, explica que els actuals descobriments donen suport altres estudis pel que fa a la identificació de possibles causals per les diferències en el risc de malaltia d'Alzheimer observades entre homes i dones, de manera que aquestes troballes en els nivells cerebrals d'aquests "biomarcadors" involucrats en la malaltia s'estan convertint en un focus cada vegada més rellevant en la investigació de l'Alzheimer.

 

Paola Opazo Sáez

font: nacionfarma.com

La secció de notícies d’afabaix.org es una recopilació de notícies publicades arreu del món dirigida a qualsevol que vulgui estar al dia sobre les novetats de la malaltia d’Alzheimer que la investigació de la mateixa va generant. L’AfaBaix, fa una tria de les informacions i en comprova la veracitat, però no es fa responsable de les opinions ni del contingut de les mateixes. Sota cap concepte s’han de prendre aquestes notícies com a substitutiu de la valoració dels professionals de la salut corresponents, o del criteri mèdic en general.