Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22

Un de cada quatre ciutadans tindrà més de 65 anys l'any 2031.

D'aquí 15 anys hi haurà 4,2 milions menys de persones d'entre 30 i 50 anys .
dijous, 10 novembre, 2016

 

No hi ha hagut sorpreses en la publicació de les Projeccions de Població a curt (15 anys) i llarg termini (50) dut a terme per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), tret que els canvis anunciats fa dues dècades relatius a l'envelliment de la població s'aguditazaran, mentre que la població activa veurà reduïda la seva presència i, també, la capacitat de fer front a les despeses que això comporta. Les dades d'aquest informe tornen a constatar que l'absència de polítiques de suport a la natalitat (pasades i actuals) estan impedint el tan necessari recanvi generacional, comprometent el futurde la societat.

L'única solució a curt termini passa per l'augment de la immigració, una esperança que no impedirà, però, la pèruda de la població en mig milió de persones el 2031, situant-se per sota dels 46 milions. Especialment preocupant és la pèrdua de població entre els 30 i els 49 anys, que es reduirà prop de 4,2 milions, un 28,5% menys en aquest moment.

Els experts vaticinen que d'aquí 15 anys, el 25,6% de ciutadans tindran més de 64 anys i arribaran gairebé als 12 milions. Això suposa 3 milions més de majors d'aquesta edat que els que hi ha a l'actualitat. I dins d'aquest macrogrup, destaca l'increment de la població de més de 70 anys(1,3 milions més) i de 80 anys en endavant, en gairebé 900.000. En cas que es mantinguin les tendències actuals (l'INE fa una projecció futura partint de la foto fixa d'aquest moment), la taxa de depenedència s'incrementaria del 53,5% actual al 62,2% d'aquí a 15 anys.

Paral·lelament, Espanya continuarà 'perdent' nens. Es calcula que d'aquí 15 anys naixeran 1,2 milions nens menys que els que neixen actualment. I això malgrat que la taxa de fecunditat, és a dir, el nombre de fills per dona en estat fèrtil, augmentarà ( de l'1,33 actual a l'1,36). El problema , tal com expliquen fonts de l'INE, és que el percentatge de dones en estat procrear no deixa de reduir-se. De fet, el nombre de dones d'entre 15 i 49 anys descendirà en 1,8 milions(16,6%). A aquestes dades, cal afegir-hi el retard de l'edat mitjana pel que fa a la maternitat, que en aquest moment és una de les més altes d'Europa (31,9 anys) i que ho continuarà sent segons els experts. S'estima que el 2031 l'edat mitjana de la dona que té el seu primer fill se situarà en gairebé els 33anys.

Segons els experts de l'INE, entre el 2016 i el 2030 naixeran prop de 5,3 milions de nens, un 22% menys que en els 15 anys previs. Aquestes dades, juntament amb l'augment de la mortalitat per l'increment de la poblaciógran, explica que España perdi població, una situació que no pal·liarà la immigració. L'INE estima que després de'uns anys de més emigració que d'immigració a conseqüència de la crisi, el flux de cdiutadans que arriben de l'estranger serà superior als que se'n van (saldos migratoris positius d'aproximadament 30.000 o 50.000). Però, en aquest punt, els estadístics mantenen els seus dubtes, ja que elsmoviments de poblacions són més difícils de projectar. Només cal recordad l'arribada massiva d'estrangers a començaments del sXXI i la seva marxa en els anys de la crisis.

La realitat demogràfica espanyola es completa amb l'augment de l'esperança de vida, que arriba als 83,2 anys en els homes i als 87,7 en les dones el 2031, 3,3 anys i 2,3 anys respectivament.

Una comunitat destaca per sobre de la resta quant a guany de població: Madrid, amb 331.453 habitants més. A molta distància se situarien les Canàries, les Balears, Múrcia i Catalunya (poc més de 16.000). La resta de les comunitats prosseguirà el camí del declivi de població, sobretot, CAstella i Lleó (262.000), Galícia (230.000) i Castella- La Manxa (140.000).

L'INE també ha publicat projeccions a curt terminisobre les llars i destaca l'incrememnt de persones que viuran soles. El 2031 hi haurà més de 5,5 milions de llars unipersonals, el 28,6% del total. La mida de les llars també es reduirà: la mitjana passarà  en 15 anys de 2,5 a 2,31 persones, i les llars amb més de tres persones es redueix un 25%.

 

La singularitat d'España a l'OCDE 

Quan s'examina el pes de la despesa social en l'economia, Espanya destaca entre els països agrupats a l'OCDE (Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) per una dada estadística singular: és on les prestacions d'ajuda als aturats representen una de les parts més altes en percentatge del PIB: en conret un3,7%. Això s'explica perquè, com a agregat, la despesa social a España sembla més elevada que la mitjana de l'OCDE (un 25%T del PIB versus el 21%). En realitat, hi ha partides que són inferiors a la resta de països.

L'OCDE reconeix, per exemple, que entre el 2010 i el 2013 la despesa social espanyola dedicada a les pensions s'ha anat desaccelerant per efecte de la darrera reforma que preveu un augment gradual de l'edat de jubilació.

 

Font:Celeste López, La Vanguardia

La secció de notícies d’afabaix.org es una recopilació de notícies publicades arreu del món dirigida a qualsevol que vulgui estar al dia sobre les novetats de la malaltia d’Alzheimer que la investigació de la mateixa va generant. L’AfaBaix, fa una tria de les informacions i en comprova la veracitat, però no es fa responsable de les opinions ni del contingut de les mateixes. Sota cap concepte s’han de prendre aquestes notícies com a substitutiu de la valoració dels professionals de la salut corresponents, o del criteri mèdic en general.