Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22

Una nova tècnica permet saber el risc que té una persona de desenvolupar Alzheimer i predir quan.

Dissenyada una escala que permet calcular la probabilitat de desenvolupar alzheimer,i a quina edat, a partir de la informació genètica.
dimecres, 22 març, 2017

 

A dia d'avui conviuen a tot el món al voltant de 47,5 milions de persones amb demència, és a dir, amb un deteriorament de les seves capacitats cognitives que va molt més enllà del que podria explicar-se pel procés natural de l'envelliment. I d'aquestes, fins a un 60-70% pateix Alzheimer, malaltia neurodegenerativa per a la qual encara no existeix cura i la incidència de la qual s'haurà pràcticament duplicat l'any 2030. D'aquí la importància de detectar precoçment la malaltia per, així, tractar de minimitzar en la mesura del possible la neurodegeneració associada. Però, ¿com es pot saber si una persona desenvoluparà o no Alzheimer? I el que és més important, quan? Doncs un equip internacional d'investigadors dirigits per la Facultat de Medicina de la Universitat de Califòrnia a San Diego (EUA) sembla haver fet un pas molt significatiu en aquesta direcció.

Concretament, l'estudi, publicat a la revista «PLOS Medicine», descriu una escala amb la qual es possibilita el càlcul que té una persona de desenvolupar Alzheimer i a quina edat a partir de la informació sobre els seus gens. Així, i en funció que es porti una variant o una altra de cada gen específic, aquesta nova 'escala de risc poligènic' permet establir el risc que té cada individu de patir la malaltia a una edat determinada -per exemple, als 70 o els 80 anys.

Com explica Anders Dale, coautor de la investigació, «des d'un punt de vista clínic, l'escala de risc poligènic ofereix un mètode innovador no només per establir el risc que té una persona concreta de desenvolupar Alzheimer al llarg de la seva vida, sinó també per predir l'edat a la qual es presentarà la malaltia. I el que és igual d'important, l'avaluació poligènica contínua del risc genètic de l'Alzheimer pot millorar la prevenció de la malaltia i resultar molt útil per establir quins individus tenen una major probabilitat de respondre adequadament als tractaments ».

 

Variants genètiques

A dia d'avui se sap que el risc de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer està condicionat no només pels gens, sinó també per altres factors com el consum de tabac, el nivell educatiu o l'exposició a la contaminació. Però també s'han identificat alguns gens que juguen un paper primordial en el risc de desenvolupament de la malaltia. És el cas de la variant E4 del gen 'APOE', associat a una probabilitat molt elevada de patir Alzheimer en les etapes avançades de la vida.

No obstant això, la relació entre el genotip i la malaltia no és exclusiva del gen 'APOE'. Per això, els autors van analitzar els gens -o més exactament, les variants o 'polimorfismes de genotip únic' (SNP) de cada un dels gens que se sap es troben associats a un major risc d'Alzheimer, com el 'APOE'- de més de 70.000 pacients diagnosticats de la malaltia i els van comparar amb els d'altres tants voluntaris que, amb la mateixa edat i sexe, no patien cap tipus de demència.

Posteriorment, els autors van prendre totes aquestes dades i van desenvolupar una escala de risc poligènica 'contínua', és a dir, en la que s'estableix la probabilitat d'un individu concret de patir la malaltia amb el pas dels anys. Però, aquesta escala, realment funciona? Doncs per comprovar-ho, van prendre dos grups de persones diferents. I d'acord amb els resultats, aquells participants amb les majors puntuacions en l'escala van desenvolupar la malaltia a una edat molt més precoç que els seus homònims. És més; l'escala també va permetre identificar aquelles persones que, tot i presentar una funció cognitiva normal en el moment de l'inici de l'estudi, van acabar patint Alzheimer.

Com indica Rahul S. Desikan, codirector de la investigació, «per a un individu amb una edat i una informació genètica determinades, podem calcular el seu risc anual de desenvolupar Alzheimer de forma 'personalitzada'. És a dir, si una persona encara no té demència, podem establir quin és el seu risc anual de patir Alzheimer a partir de la seva edat i els seus gens. Creiem que aquesta quantificació del risc poligènic, en el qual es troben implicats nombrosos gens, pot resultar molt útil per al diagnòstic precoç de la malaltia ».

 

Eficaç, però no universal

En definitiva, la nova escala permet establir el risc genètic d'Alzheimer molt més enllà de la presència o absència de les variants del gen 'APOE' associades a la malaltia. De fet, i en el cas dels participants que no tenien l'al·lel (Cadascuna de les formes alternatives que pot presentar un gen que ocupa el mateix lloc en un cromosoma determinat o en dos cromosomes homòlegs, i que expressa diferentment un mateix caràcter) E4 del gen, aquells amb majors puntuacions en l'escala van desenvolupar la malaltia entre 10 i 15 anys abans que els que van obtenir les puntuacions més baixes.

I aquesta escala, ¿és universal? Doncs no. Tan sols ha estat validat amb persones d'ascendència europea, de manera que no té cap utilitat per a les altres ètnies.

Com conclou Chun Chieh Fan, codirector de la investigació, «aquesta limitació és un producte desafortunat dels estudis genètics disponibles. Per tenir un bon valor predictiu, una escala de risc genètic requereix una gran quantitat de dades, i fins ara només les cohorts de persones amb ascendència europea han assolit aquesta massa crítica. No obstant això, i atesos els estudis genètics que s'estan duent a terme amb totes les ètnies, les disparitats en la predicció genètica de malalties seran pròximament eliminades ».

 

M. LÓPEZ - @abc_salud Madrid // Adaptació al català X.R

La secció de notícies d’afabaix.org es una recopilació de notícies publicades arreu del món dirigida a qualsevol que vulgui estar al dia sobre les novetats de la malaltia d’Alzheimer que la investigació de la mateixa va generant. L’AfaBaix, fa una tria de les informacions i en comprova la veracitat, però no es fa responsable de les opinions ni del contingut de les mateixes. Sota cap concepte s’han de prendre aquestes notícies com a substitutiu de la valoració dels professionals de la salut corresponents, o del criteri mèdic en general.