Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22

Com reconèixer els primers símptomes d'una demència

Diversos test permeten detectar si es tracta d'un incipient cas de demència.
dijous, 18 febrer, 2021

 

On és la clau? On vaig deixar el telèfon? I com es deia aquesta persona? Tots s'obliden d'alguna cosa alguna vegada. Però, quan és només una distracció i quan hi ha possibilitat que es tracti dels primers símptomes d'una demència?

Quan es sospita de demència, és important primer explicar el concepte: "Moltes vegades es confonen demència i Alzheimer", diu el professor Oliver Peters, metge en cap de la Clínica de Psiquiatria i Psicoteràpia de l'Hospital Charité de Berlín.

L'explicació més breu, segons ell, és: "La demència té moltes causes. L'Alzheimer és la més habitual".

Es parla de demència quan es presenten limitacions mentals que influeixen negativament en la vida quotidiana. Això vol dir: una altra persona s'ha d'ocupar de l'afectat i una vida autònoma i independent ja només és possible amb restriccions, assenyala Peters.

La síndrome pot tenir moltes causes i es presenta en relació amb diferents malalties, que en part són tractables.

Si algú malalt d'Alzheimer comença a patir símptomes de demència, però, encara no hi ha una teràpia per tractar els determinants causals com per curar la malaltia.

No obstant això, val la pena adonar-se el més aviat possible i prendre seriosament els senyals d'alerta. Perquè una teràpia simptomàtica pot millorar clarament la qualitat de vida.

 

Acudir a el metge davant de determinades senyals d'alerta

"Es recomana assistir a el metge quan apareixen pertorbacions de la memòria i persisteixen o quan s'obliden coses importants per a l'afectat", indica Janine Diehl-Schmid, directora de centre d'alteracions cognitives de l'Hospital Klinikum rechts der Isar a Munic.

El mateix val per a "quan els afectats repeteixen preguntes o continguts de diàlegs de manera inadequada, perquè ja no recorden si ja ho van explicar o preguntar".

També alteracions en l'orientació o problemes en el maneig de el telèfon, l'ordinador o la màquina de cafè són senyals d'alarma, sempre que abans no existissin.

Un primer interlocutor pot ser el metge clínic, que, en el cas ideal, ja coneix el seu pacient des de fa anys.

"Cal aclarir que segons la nostra experiència de vegades els primers estadis de demències o l'estadi de predemencia no es perceben en les consultes amb els metges clínics", diu Diehl-Schmid. "A més, els metges clínics molt poques vegades disposen de la possibilitat d'ampliar el diagnòstic".

Per això és una bona idea consultar amb un neuròleg o un psiquiatre per determinar si en aquest cas concret només es tracta d'una distracció o és el començament d'una demència.

 

Les clíniques de memòria poden aportar claredat

Oliver Peters recomana assistir a una de les trucades clíniques de memòria. "En principi, allà es realitza una prova neuropsicològica en la qual s'analitzen diverses capacitats com a orientació i funcionament de la memòria", assenyala Peters.

Depenent dels resultats, el segueixen altres estudis, per exemple, anàlisi de sang i diagnòstic per imatges del cap.

"Una punció lumbar pot mostrar fins i tot en el cas de pocs símptomes clínics si estem davant d'un cas d'Alzheimer o una altra demència en un estadi primerenc". Tots els resultats es reuneixen per determinar si es veu afectada la capacitat de rendiment mental.

 

Avança la investigació de medicaments

"Si realment es diagnostica una fase d'predemencia, no hi ha cap teràpia", diu la psiquiatra Diehl-Schmid. "Però per a moltes persones és important saber el que passa. El pacient s'assabenta de com pot influir preventivament en el progrés de la malaltia i com pot planificar la seva vida en relació a això".

A més, hi ha la possibilitat de participar ja en un estadi primerenc en diversos estudis de medicaments en clíniques universitàries. "Si el pacient vol, pot, per exemple, rebre un medicament innovador", explica Diehl-Schmid.

La investigació dels medicaments contra l'Alzheimer avança i els experts creuen que en un futur no molt llunyà pot haver-hi una teràpia efectiva.

Actualment, els metges prescriuen en el cas d'una demència ja marcada medicaments antidemenciales. Aquests serveixen per millorar els símptomes en un termini d'entre un o dos anys. En estadis primerencs de predemencia no estan indicats.

 

Com poden tractar el tema dels familiars

Un problema és que els afectats moltes vegades no es donen compte si perden coses constantment, obliden altres o es reiteren permanentment en converses. O no ho perceben com un problema. Què poden fer els familiars en aquest cas?

"Hi ha el fenomen de la manca de reconeixement de la malaltia que apareix moltes vegades en el marc de les demències", diu Oliver Peters.

Això moltes vegades genera conflictes, quan se li fa veure a l'afectat i aquest li resta importància. Poden produir-se reaccions defensives si un no encara el tema de manera empàtica o exerceix massa pressió, subratlla el metge.

Peters recomana prendre molt de temps per a la comunicació, cridar l'atenció reiteradament sobre els problemes i intentar establir una certa objectivitat.

Els familiars poden, per exemple, esmentar amb compte que aquesta clau que està buscant ja la té a la butxaca de la jaqueta o comentar que un ja va cridar ahir quan l'afectat assenyala: "Fa molt que no sé res de tu".

 

dpa

Newsroom Infobae

https://www.infobae.com/america/agencias/2020/12/29/como-reconocer-los-p...

traduït al català via google translator

La secció de notícies d’afabaix.org es una recopilació de notícies publicades arreu del món dirigida a qualsevol que vulgui estar al dia sobre les novetats de la malaltia d’Alzheimer que la investigació de la mateixa va generant. L’AfaBaix, fa una tria de les informacions i en comprova la veracitat, però no es fa responsable de les opinions ni del contingut de les mateixes. Sota cap concepte s’han de prendre aquestes notícies com a substitutiu de la valoració dels professionals de la salut corresponents, o del criteri mèdic en general.