Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22

De records i d'ombres.

Res podrà esborrar de la nostra ànima el sentiment que va amorir el nostre cor,
dimarts, 13 juliol, 2021

 

Els seus fills es van adonar que la sinistra ombra de l'Alzheimer avançava implacable sobre la fràgil memòria de la seva mare, quan un dia la van trobar cremada de la cara, perquè s'havia untat detergent, creient que era crema suavitzant.

Va ser llavors que van decidir fer alguna cosa. Rotular flascons i recipients que indicaven el seu contingut; van allunyar d'ella tot el que pogués fer-li mal, i van estar molt pendents de qui s'havia tornat com una nena, veient-la de sobte necessitada de tot el que l'ajudés a tenir qualitat de vida. Ells li devien, ja que, tot i haver estat mare molt jove, els havia cuidat i protegit amb afecte des que eren nens.

La meva germana Ofèlia va tenir molts fills amb les seves consegüents i multiplicats afanys. El meu record d'ella és el d'una dona que estava sempre rentant o cuinant, resant sempre que podia, ja que el temps no li donava per a més, mentre la seva joventut i innegable bellesa s'anaven perdent i repartint entre els fills i més tard entre els néts. I encara que mai va estudiar, gairebé tots van tenir l'oportunitat d'acabar una carrera professional. I a costa del seu cansament ells van poder enfrontar la vida sense tantes dificultats com ella va tenir.

Però de cop i volta, al capvespre de la seva vida, va trobar en el silenci de la seva sorpresa que tot el que va atresorar com a valuós, s'havia convertit en una ombra, en lloc de ser aquest dolç bàlsam que el record hauria de significar per al seu cor. I va ser llavors que va començar a oblidar-ho tot, noms, objectes, dates i només va veure al seu voltant pàl·lids reflexos on abans hi havia llums esplendents i les flors que dóna el goig incomparable de viure.

Jo vaig arribar a pensar en un moment, que potser a mi també m'havia oblidat. No obstant això, cada vegada que anava a casa seva a visitar-la, em somreia feliç, aplaudia i cantava,  i, en secret, es deia a si mateixa coses que estic segur feien referència al seu passat, als seus fills, als nostres pares, als seus germans i penso que a mi, que la visitava de tant en tant, i a qui certament ja no coneixia, però sens dubte reconeixia, amb aquesta intuïció primordial que només pot donar l'afecte.

Un dia els meus nebots em van confiar que quan la portaven a passejar a les tardes, a l'aproximar-se al carrer on viu, la mirava amb especial atenció com si la reconegués i començava inquieta moure dins de l'automòbil i justament a el passar davant de casa meva, gairebé com si es tractés d'un rés, mussitava amb un somriure que, més que dels seus llavis, sorgia del seu entranyable cor: "allà viu ell".

Perquè podrem oblidar-ho tot un dia, el camí, la rosa, el capvespre i l'estrella. Podrem oblidar l'espina, el poema i la distància, els títols, els honors i els noms i potser com bellament diu W. Woodsworth, fins a "l'esplendor de l'herba i la bellesa de la flor". Però res no podrà esborrar de la nostra ànima el sentiment que aromo nostre cor, quan algú amb tendresa ens va dir que ens estimava, i això sí romandrà indeleble en la nostra memòria a través del record.

I aquesta és una llum que brillarà per sempre, fins i tot entre les ombres.

 

 

RUBÉN NÚÑEZ DE CÁCERES

https://www.elsoldetampico.com.mx/analisis/de-recuerdos-y-de-sombras-692...

La secció de notícies d’afabaix.org es una recopilació de notícies publicades arreu del món dirigida a qualsevol que vulgui estar al dia sobre les novetats de la malaltia d’Alzheimer que la investigació de la mateixa va generant. L’AfaBaix, fa una tria de les informacions i en comprova la veracitat, però no es fa responsable de les opinions ni del contingut de les mateixes. Sota cap concepte s’han de prendre aquestes notícies com a substitutiu de la valoració dels professionals de la salut corresponents, o del criteri mèdic en general.