Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22

Demostren de nou que el bilingüisme actua de "reserva cognitiva" contra la demència.

Un estudi revela que les persones que parlen més d'una llengua tenen una menor pèrdua de volum cerebral i mantenen millor capacitats cognitives.
divendres, 28 febrer, 2020

 

Les conclusions d'un estudi de "Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional" realitzat per investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló, demostren que el bilingüisme actua com a factor de reserva cognitiva contra la demència, ja que els pacients bilingües "han tingut una menor pèrdua de volum cerebral i han mantingut millor les seves capacitats cognitives ".

El treball, que ha estat publicat a la revista científica Alzheimer 's Research and Therapy, sota el títol "A cross-sectional and longitudinal study on the protective effect of Bilingualism against dementia using brain Atrophy and cognitive measures", ha analitzat un centenar de pacients amb deteriorament cognitiu lleu bilingües i monolingües amb una mitjana d'edat en la franja dels 73 anys.

S'han considerat bilingües aquelles persones que fan servir alternativament el valencià i el castellà independentment de l'registre, i monolingües (o bilingües passius) aquelles persones que, tot i que coneixen, entenen i poden fer servir puntualment el valencià, no el fan servir de forma indistinta.

"L'ús alternatiu d'aquestes dues llengües (valencià i castellà) en qualsevol situació és complex a nivell cognitiu perquè hi ha moltes similituds entre elles", segons ha explicat César Àvila, director de el grup castellonenc.

Els dos grups de malalts mostraven, a l'inici de l'estudi, el mateix nivell de deteriorament cognitiu (llenguatge, memòria, etc.), però en el cas dels bilingües l'atròfia cerebral era major que en el cas dels monolingües. Aquest fet implica la necessitat de més càrrega de lesió cerebral per mostrar els mateixos símptomes.

Els investigadors han fet un seguiment de l'evolució dels pacients durant set mesos, en els que han pogut observar que el grup de bilingües ha tingut una menor pèrdua de volum cerebral i ha mantingut millor les seves capacitats cognitives.

"Això ens explica que hi ha una reserva cognitiva de l'bilingüisme" i que els resultats són especialment rellevants perquè "es tractaria de la primera evidència longitudinal d'aquest possible efecte protector de l'bilingüisme contra la demència", ha indicat Àvila.

Les dades previs d'l'estudi, que s'ha desenvolupat amb pacients dels hospital General i La Fe de València amb similars característiques sociodemogràfiques i nivells educatius, ja indicaven que les persones bilingües triguen cinc anys més en arribar a la demència que les monolingües, però una de les aportacions d'aquest estudi ha estat desvetllar que el mecanisme que fa que sigui així és l'estimulació cognitiva afavorida per l'alternança en l'ús entre una llengua i l'altra.

Encara és aviat per a l'aplicació dels resultats obtinguts en els tractaments contra la demència, "sí que tenim constància que hi ha teràpies d'estimulació cognitiva que inclouen exercicis pràctics d'ús de diferents llengües", ha explicat l'investigador Víctor Costumero.

A més de el grup castellonenc, l'estudi ha comptat amb la participació de el Centre de Cognició i Cervell de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona; la ERI de Lectura de la Universitat de València; el Grup Mèdic ERESA de València; el Departament de Neurologia de l'Hospital General de València; la Unitat de Neurologia de l'Hospital La Fe; la Secció de Processos Cognitius de la Universitat de Barcelona; el Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l'Institut d'Investigació Biomèdica Bellvitge i el Departament de Ciència de la Computació de la Universitat de Jaén.

 

https://www.lavanguardia.com/vida/20200220/473669441124/investigacion-bi...

 

La secció de notícies d’afabaix.org es una recopilació de notícies publicades arreu del món dirigida a qualsevol que vulgui estar al dia sobre les novetats de la malaltia d’Alzheimer que la investigació de la mateixa va generant. L’AfaBaix, fa una tria de les informacions i en comprova la veracitat, però no es fa responsable de les opinions ni del contingut de les mateixes. Sota cap concepte s’han de prendre aquestes notícies com a substitutiu de la valoració dels professionals de la salut corresponents, o del criteri mèdic en general.