Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22

Detecten canvis cerebrals lligats a l'Alzheimer fins a 30 anys abans que apareguin els símptomes.

El treball podria servir per desenvolupar una prova per determinar el risc relatiu d'un individu de contraure la malaltia d'Alzheimer.
dimecres, 22 maig, 2019

 

Científics de la Johns Hopkins University, a Baltimore (Estats Units), han detectat canvis cerebrals biològics i anatòmics relacionats amb la malaltia d'Alzheimer que ocorren entre 3 a 10 anys abans que apareguin els primers símptomes recognoscibles de la malaltia, tot i que alguns apareixen alguns fins i tot més de 30 anys abans.

"El nostre estudi suggereix que és possible usar imatges del cervell i anàlisi del líquid cefaloraquidi per avaluar el risc de malaltia d'Alzheimer almenys 10 anys o més abans que ocorrin els símptomes més comuns, com un deteriorament cognitiu lleu", explica Laurent Younes, professor i president del Departament de Matemàtiques Aplicades i Estadístiques a la Johns Hopkins University.

Younes adverteix que els canvis cerebrals varien àmpliament en les persones i que els resultats de les seves investigacions reflecteixen un nivell mitjà d'aquests canvis en un petit grup de subjectes d'investigació, pel que de moment no es poden fer servir per treure conclusions precises sobre els canvis cerebrals en persones individuals ja que tampoc hi ha un fàrmac o una altra intervenció coneguda per retardar o aturar el procés de la malaltia, encara que el risc s'identifica d'hora. Però la feina, afegeix, podria servir per desenvolupar una prova per determinar el risc relatiu d'un individu de contraure la malaltia d'Alzheimer i guiar l'ús de tractaments quan es desenvolupin.

Per a l'estudi, publicat a 'Frontiers in Aging Neuroscience', els científics van revisar els registres mèdics recopilats de 290 persones majors de 40 anys pels Instituts Nacionals de la Salut i l'Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins com a part del projecte BIOCARD, en un esforç per desenvolupar factors predictius de deteriorament cognitiu dirigit per la neuròloga de la Johns Hopkins, Marilyn Albert. La majoria de les 290 persones tenien almenys un parent de primer grau amb demència del tipus de la malaltia d'Alzheimer, el que les posa en un risc més alt del normal.

Com a part dels estudis de BIOCARD, els científics van recol·lectar líquid cefaloraquidi i van realitzar exploracions cerebrals de ressonància magnètica dels participants de l'estudi cada dos anys entre 1995 i 2005. També van realitzar cinc proves estàndard de memòria, aprenentatge, lectura i atenció anualment de 1995 a 2013.

A causa que els 290 participants eren cognitivament normals quan va començar l'estudi, els científics van poder rastrejar diverses característiques biològiques i clíniques associades amb la malaltia d'Alzheimer en els anys previs a l'aparició dels símptomes. En el moment de la seva última cita amb el projecte BIOCARD, 209 participants de l'estudi seguien sent cognitivament normals i 81 van ser diagnosticats amb deteriorament cognitiu lleu o demència causa de la malaltia d'Alzheimer.

En les 81 persones que van desenvolupar problemes cognitius o demència, l'equip de Johns Hopkins va trobar canvis subtils en les puntuacions de les proves cognitives de 11 a 15 anys abans de l'inici d'un clar deteriorament cognitiu. També van trobar augments en la taxa de canvi d'una proteïna anomenada Tau, que durant molt de temps s'ha considerat un marcador de la malaltia d'Alzheimer, en el líquid cefaloraquidi una mitjana de 34,4 anys (per t-tau, o Tau total) i 13 anys (durant un any). versió modificada anomenada p-tau) abans del començament del deteriorament cognitiu.

 

font www.noticiasdenavarra.com

La secció de notícies d’afabaix.org es una recopilació de notícies publicades arreu del món dirigida a qualsevol que vulgui estar al dia sobre les novetats de la malaltia d’Alzheimer que la investigació de la mateixa va generant. L’AfaBaix, fa una tria de les informacions i en comprova la veracitat, però no es fa responsable de les opinions ni del contingut de les mateixes. Sota cap concepte s’han de prendre aquestes notícies com a substitutiu de la valoració dels professionals de la salut corresponents, o del criteri mèdic en general.