Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat
Eusebi Soler, 1, 1r-1a, 08820 El Prat de Llobregat
Tlf. 93 379 00 22

Investigadors espanyols ofereixen noves claus sobre les fases preliminars de l'Alzheimer.

Han desenvolupat un model que s'anticipa a la malaltia des dels 37 anys d'edat.
dilluns, 15 abril, 2019

 

Un equip d'investigació de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, el Centre Nacional per a la Recerca Científica de França i la Universitat de Bordeus han desenvolupat un model que ofereix noves claus sobre l'evolució de l'Alzheimer i descriu com canviar el cervell anys abans dels primers símptomes. Aquest treball podria ajudar en el disseny de nous fàrmacs per a "alentir" el progrés de la patologia.

Segons han informat la UPV i la UV, l'estudi constata que les alteracions neuropatològiques comencen "molt abans" de l'aparició dels símptomes clínics i "anys abans" del diagnòstic clínic. En els afectats per aquesta patologia es produeix una "atròfia primerenca" de l'hipocamp entre els 37 i els 39 anys i de l'amígdala entre els 40 i els 44 anys.

Així, hi ha consens en la comunitat científica sobre que el començament de la malaltia és "molt anterior" a l'aparició dels símptomes. Ara, una investigació de la UV, la UPV, el Centre Nacional per a la Recerca Científica de França (CNRS, en les seves sigles en francès) i de la Universitat de Bordeus (UB) ha descrit els canvis que pateixen determinades estructures cerebrals al llarg de la vida i permet estimar el moment en què se separen les trajectòries del model no patològic respecte del patològic.

La investigació, desenvolupada per Enrique Lanuza (UV), José Vicente Manjón (UPV), Pierrick Coupé (UB) i Gwenaelle Catheline (UB) i publicada a la revista 'Scientific Reports', ha mostrat una "divergència" al voltant dels 40 anys en el volum de l'hipocamp, l'amígdala i els ventricles laterals del model d'Alzheimer, comparat amb el model d'envelliment normal. En el cas de l'hipocamp i l'amígdala, el volum disminueix mentre que en el cas dels ventricles laterals augmenta en el model patològic.

L'hipocamp és l'estructura cerebral que exhibeix la divergència més precoç entre el model cognitivament normal i el model patològic, i és detectable entre els 37 i els 39 anys en funció del deteriorament cognitiu. Per la seva banda, l'amígdala és la part que experimenta canvis més grans en proporció a la seva mida en el moment de divergència entre els 40 i els 44 anys.

Aquesta desviació "no és sorprenent", ja que és la responsable de la degradació de la capacitat de processament de l'emoció i, probablement està també relacionat amb els dèficits olfactius, símptomes freqüents en els pacients amb Alzheimer.

Pel que fa al model de ventricles laterals, la investigació posa de manifest que hi ha una divergència primerenca entre els 39 i els 42 anys. No obstant això, l'ampliació d'aquesta estructura durant l'envelliment normal redueix l'anomalia després dels 60 anys. Per tant, l'ús d'aquest biomarcador "és difícil per als casos d'inici tardà de la malaltia, ja que l'engrandiment dels ventricles laterals es produeix durant l'envelliment normal".

Segons Enrique Lanuza, investigador i professor del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la UV, "aquests resultats suggereixen que les alteracions neuropatològiques subjacents a l'Alzheimer comencen molt abans de l'aparició dels símptomes clínics i anys abans del diagnòstic clínic".

 

MARC DE REFERÈNCIA

Aquest treball estableix un marc de referència que permet entendre quina és la dinàmica d'un cervell sa i quina la del cervell afectat per Alzheimer. Per arribar-hi, l'equip d'investigació va analitzar més de 4.000 imatges de ressonància magnètica de cervells sans i malalts, de subjectes amb edats compreses entre els 9 mesos i els 94 anys.

Per a això van utilitzar 'volBrain', una plataforma en línia gratuïta desenvolupada per l'equip de la UPV i el CNRS que permet una anàlisi "automàtic, ràpid i detallat del volum de diferents estructures del cervell".

En l'estudi es van avaluar 2.944 ressonàncies de cervells sans, a partir de les quals es va desenvolupar el model de l'evolució "normal" dels volums cerebrals al llarg de la vida, i amb altres 1.400 de pacients amb Alzheimer de més de 55 anys , es va construir el model dels cervells malalts.

"A partir de la comparació de tots dos models, l'estudi va permetre constatar quan es produeixen aquestes primeres alteracions en el cervell", ha destacat José Vicente Manjón, investigador del grup IBIME-ITACA de la Universitat Politècnica de València.

 

DISSENY DE NOUS FÀRMACS

L'investigador de la UPV apunta a més que aquest treball podria ajudar en el disseny de nous fàrmacs per a "alentir" el progrés de la patologia. "El nou model proposat ens dóna informació sobre els canvis del cervell en una fase molt primerenca (dels 40 als 55 anys) de la malaltia i de la qual tot just es tenien dades. Això obre la porta a estudiar l'efecte de futurs fàrmacs en una fase preclínica quan la degradació del cervell pot encara ser reversible", destaca Manjón.

VolBrain ofereix informació sobre els volums dels teixits de la cavitat intracranial (ICC), així com d'algunes àrees macroscòpiques com els hemisferis cerebrals, el cerebel i el tronc cerebral. Proporciona també els volums i índexs de asimetria de les estructures subcorticals, de gran importància en l'àmbit neurològic. Tota aquesta informació resulta d'especial rellevància per a l'avanç de la investigació sobre patologies neurològiques.

Entre els seus principals avantatges, volBrain destaca fonamentalment per la seva facilitat d'ús i la velocitat d'anàlisi, que el diferencia d'altres sistemes similars que hi ha al mercat. Actualment, el sistema ha processat més de 130.000 cervells de tot el món i processa de mitjana 4.000 casos per mes. En la investigació han col·laborat l'Agència Nacional Francesa d'Investigació i el Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat. 

 

Font:www.catalunyapress.es

La secció de notícies d’afabaix.org es una recopilació de notícies publicades arreu del món dirigida a qualsevol que vulgui estar al dia sobre les novetats de la malaltia d’Alzheimer que la investigació de la mateixa va generant. L’AfaBaix, fa una tria de les informacions i en comprova la veracitat, però no es fa responsable de les opinions ni del contingut de les mateixes. Sota cap concepte s’han de prendre aquestes notícies com a substitutiu de la valoració dels professionals de la salut corresponents, o del criteri mèdic en general.