Una col·laboració entre científics japonesos i espanyols acaba de llançar nova llum sobre les primeres alteracions cerebrals que provoca l’alzhèimer, una malaltia que al nostre país afecta 800.000 persones, perquè la magnetocefalografía (MEG) és una tècnica, no invasiva, que podria utilitzar-se com prova de cribratge en permetre detectar aquelles persones amb major risc de patir aquesta malaltia.
Els resultats d’aquesta investigació es publiquen a la revista “Brain” i descriuen una nova sèrie de biomarcadors que caracteritzen les etapes inicials de l’Alzheimer quan encara no és apreciable cap deteriorament cognitiu. “El que nosaltres hem descobert és un bon biomarcador per tenir les característiques de les alteracions funcionals que es registren moltíssim abans que apareguin els primers símptomes”, ha explicat a la Cadena SER Fernando Maestu, investigador del Laboratori de Neurociència Cognitiva i Computacional (UCM -UPM)
Aquest treball ha estat realitzat per investigadors del Centre Nacional de Geriatria del Japó amb la col·laboració de tres universitats espanyoles: la de la Llacuna, la Complutense (UCM) i Politècnica de Madrid (UPM).
Freqüent
L’alzhèimer és la malaltia neurodegenerativa més freqüent, que ocasiona demència en edats avançades. El problema és que generalment els símptomes cognitius apareixen en etapes tardanes d’aquesta malaltia i, a més, solen estar causats per l’existència d’un dany neuronal extens i sovint irreversible.
De fet, en el cas de l’alzhèimer, se sap que els primers indicis de la malaltia es donen al voltant de 25 anys abans de l’aparició dels primers símptomes. Aquestes alteracions inicials consisteixen en acumulacions anòmales d’un cert tipus de proteïnes en el cervell (plaques d’amiloide) que únicament són detectables mitjançant tècniques invasives per al pacient, com la punció lumbar o el PET, l’escàner amb tomografia per emissió de positrons.
Per aquesta raó, l’esforç de la neurociència actual està enfocat en la recerca de noves tècniques, que permetin detectar aquestes primeres alteracions quan encara és possible prendre mesures preventives.
Detecció
I en aquesta línia se situa aquest estudi, perquè ha desenvolupat una sèrie de biomarcadors que caracteritzen les primeres alteracions neuropatològiques subjacents al desenvolupament de la Malaltia d’Alzheimer.
Aquesta investigació s’emmarca dins un macro projecte de l’estudi de l’envelliment que va realitzar el Govern del Japó i que va consistir en l’anàlisi de l’activitat cerebral en repòs de 38 persones cognitivament sanes i altres 28 pacients amb deteriorament cognitiu lleu.
Per tant, aquesta recerca obre, amb un conjunt de biomarcadors específics i mínimament invasius, nous camins cap a la identificació dels canvis cerebrals que tenen lloc en les etapes inicials de l’Alzheimer i, especialment, aquells associats al començament del procés d’acumulació de plaques de beta-amiloide, el primer i principal biomarcador d’aquesta malaltia.
No obstant això, per a la seva aplicació en els hospitals, “cal abans fer un assaig clínic més gran i això seria el primer pas perquè fos aprovat per Europa i els Estats Units”, adverteix també el professor de la Universitat Complutense de Madrid, Alberto Fernández .
JAVIER GREGORI
Font:http://cadenaser.com // Traducció al Català: X. R.
