El passat 21 de juny vam celebrar al Prat de Llobregat la tradicional desfilada de moda a favor dels malalts d’Alzheimer i llurs famílies: “La memòria està de moda”. Un espectacle que, després de catorze edicions mobilitzant i fent gaudir la societat pota blava, ja forma part de la cultura pratenca.
Recuperar records és per un malalt d’Alzheimer com desbrossar una selva en busca d’un tresor amagat, per això el show d’enguany va estar ambientat en la selva, allà on el lleó és el rei…
I per evocar aquest bosc ufanós, vam ubicar més de 300 precioses flors – confeccionades pels membres de l’Esplai “La Caixa”- resseguint la passarel·la, mentre que lianes, animalons i centres de flors acompanyaven un magnífic Sol que, omplint l’escenari, evocava terres més salvatges, bategant al son de latituds més càlides, jugant amb la llum per mostrar-nos colors que brillaven tot acompanyant els models en la seva desfilada.
Una ambientació que cal destacar i agrair a l’equip de decoració: Laia Martínez, Carles Marty, Isidor Pozo i Josep Ballús, que van comptar també amb la inestimable col·laboració dels usuaris dels Centres Aloïs de la nostra Associació i dels membres de l’Esplai, que van regar amb molt de carinyo unes làmines de goma eva fins que van germinar en forma de flors, en un màgic treball de “jardineria”.
És en aquesta selva, doncs, on un any més la memòria es va fer moda, i la moda es va fer memòria, espectacle i poble…, gràcies a la valuosa organització de les directores de l’acte (Mercè Rull i Cristina Otaegui), i a la col·laboració desinteressada de desfilants, maquilladores que els caracteritzaven en personatges selvàtics amb genialitat, voluntaris que ajudaven a vestir -los, organitzant, vigilant, decorant l’escenari, vestint la passarel·la; comerços, empreses i restaurants que van donar productes per al sorteig…A tos i totes: moltes i moltes gràcies, sou fantàstics!
Malgrat la carregosa i deseperada insistència de top models com Adriana Lima, Judith Mascó i els àngels de Victoria’s Secret per desfilar per la passarel·la pratenca, “La memòria està de Moda” va seguir amb el seu esperit popular: els desfilants eren gent del poble, veïns i amics de totes les edats amb l’objectiu de col·laborar amb els malalts d’Alzhèimer i formar part d’aquest gran espectacle. Hi havia gent que no havia desfilat mai, així com gent repetidora que cada any s’involucra en aquest acte. Per descomptat, no va faltar la tradicional representació i presència dels regidors.
En aquesta selva pota blava hi vam descobrir també la tribu perduda dels d’ETC, uns simpàtics aborígens que, si no fos per la seva lletja obsessió de segrestar noies guapes i alliberar-les a canvi de pedres sagrades, serien una gent estupenda… Si no que li preguntin a en Jordi Salas i a la Laura Quinto, els brillants presentadors, que van tornar a amenitzar l’acte mitjançant aquesta petita aventura. Guiant-nos amb sotilesa i bon humor a través dels diferents passes de moda i de les magnífiques actuacions que van completar l’espectacle, com la de les danses polinèsies que ens van oferir el grup Varua Ori Polinèsia o la de l’Alba Martínez, cantant el “Roar” de Katy Perry, un tema molt apropiat per ser representat en aquesta jungla pratenca i que l’Alba va a tornar a “clavar” amb la seva potent i treballada veu, mentre gaudíem d’un dels plats més forts de “La memòria està de Moda”: la desfilada dels espectaculars i elaborats can-can amb la que cada any ens meravella la dissenyadora Manuela Ortés, invocats per en “Rafiki”, el bruixot del “Rey León”, perfectament caracteritzat per l’escola de maquillatge Stick-Art.
I tot travessant rius i banyadors, manglars i vestits de nit, passejades esportives i quitxalles ferotges, cantades i tribus, can-cans exuberants, sortejos i danses, l’acte va concloure amb la sempre glamourosa desfilada de comunions i bodes -amb vestits de la marca Pronovias i de la boutique Blanco i Negro- i amb la troballa de la tan preuada pedra sagrada i el celebrat alliberament de “la noia de la pel·lícula” va acabar aquest espectacle complert, solidari, popular, variat i treballat que va fer les delícies del públic que va tornar a omplir el teatre pratenc.
Moltes gràcies a tots i fins l’any que ve!.
Xavi Rull
