Fa tot just una dècada la idea que la malaltia d’Alzheimer podria ser transmissible entre les persones semblava impensable. Però, el 2015 la revista «Nature» va publicar resultats que implicaven la primera evidència de transmissió de la proteïna beta amiloide -relacionada amb aquesta patología- entre humans. I ara, apareix en aquesta mateixa revista un altre estudi del mateix grup d’investigadors de l’University College de Londres (Regne Unit) que confirma que alguns vials d’una hormona utilitzada en tractaments mèdics contenien ‘llavors’ de la proteïna amiloide, implicada en la malaltia d’ Alzheimer. I encara més, aquestes ‘llavors’ són capaços de causar patologia amiloide en ratolins, un precursor de la malaltia d’Alzheimer.
Això vol dir que la malaltia d’Alzheimer és contagiosa? «Encara no podem confirmar si els procediments mèdics o quirúrgics han causat la malaltia d’Alzheimer en les persones o si és possible que algunes persones hagin pogut adquirir la patologia amiloide d’aquesta manera», reconeix l’autor principal de l’estudi, el professor John Collinge. Serà important, destaca, «revisar els riscos de transmissió de la patologia amiloide per altres procediments mèdics que encara es realitzen avui dia, inclosos els instruments utilitzats en la neurocirurgia».
Per Mario Riverol Fernández, especialista en Neurologia de la Clínica Universitat de Navarra (CUN), «en cap moment es diu que l’Alzheimer pugui encomanar-se entre persones». Ara bé, comenta, «l’estudi sí que planteja un escenari que pot fer que es revisin els procediments neuroquirúrgics quan es treballa amb material i teixits cerebrals que contenen proteïnes anòmales, com la beta amiloide». Però subratlla: «no hi ha cap cas documentant de contagi de malaltia d’Alzheimer entre persones sotmeses a procediments neuroquirúrgics».
El diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer requereix la detecció de dues proteïnes, beta amiloide i tau. En aquest sentit, Rob Buckle, Director Científic del Consell d’Investigació Mèdica del Regne Unit, matisa que l’estudi proporciona nous coneixements sobre els mecanismes moleculars subjacents al paper de la proteïna amiloide en l’Alzheimer. No obstant això, apunta, «no hem d’oblidar que aquests experiments es van realitzar en ratolins predisposats a desenvolupar Alzheimer. Actualment no hi ha evidència que l’Alzheimer pugui transmetre entre persones ».
Actualment no hi ha evidència que l’Alzheimer pugui transmetre entre persones
En l’article de 2015, es van analitzar les autòpsies dels cervells de vuit persones que havien mort a causa de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (MCJ), un tipus de MCJ que s’adquireix per procediments mèdics o quirúrgics i que prèviament havien rebut tractament amb hormones de creixement humà (hGH) contaminades extretes a partir de les glàndules pituïtàries de cadàvers humans. Els investigadors van comprovar que 6 dels 8 cervells analitzats, a més dels danys causats per l’ECJ, albergaven la característica proteïna beta amiloide que s’associa amb la malaltia d’Alzheimer i l’angiopatia amiloide cerebral.
Aquesta nova investigació confirma que certs lots d’aquesta hormona també contenien llavors de la proteïna beta amiloide i mostra que els lots d’hormones transmetien la patologia amiloide a ratolins de laboratori.
Les troballes recolzen la seva hipòtesi que la beta amiloide es va transmetre accidentalment als pacients a través d’aquest tractament mèdic des de fa molt de temps
«Suggerim que l’hormona de creixement humana, que abans de 1985 es va preparar a partir de teixit humà, pot haver estat contaminada amb ‘llavors’ d’aquest material, així com amb els prions que causen l’ECJ. Aquests últims troballes confirmen que alguns lots d’aquesta hormona sí ho van fer. Contenen ‘llavors’ de la proteïna beta amiloide que es troba a la malaltia d’Alzheimer », assenyala Collinge, encara que emfatitza que, en l’estudi,« no hi ha cap suggeriment que pugui es contraure la malaltia d’Alzheimer (o fins i tot la MCJ) en estar en contacte amb una persona amb la malaltia ».
Les vuit persones els casos es van descriure en 2015 s’havien tractat prèviament amb hormona de creixement humana derivada de la pituïtària cadavèrica (c-hGH), que fins a 1985 s’havia utilitzat per tractar problemes associats a la baixa estatura. El seu ús es va suspendre i es va reemplaçar amb una hormona sintètica que no comportava el risc de transmetre MCJ.
‘Llavors ‘d’alzhèimer
Es va trobar que sis de les persones que van morir tenien una patologia amiloide en el teixit cerebral, quatre de les quals també tenien algun grau de angiopatia amiloide cerebral (CAA, per les sigles en anglès), una malaltia que implica l’acumulació de beta amiloide en els vasos sanguinis del cervell. La CAA també s’observa, en certa mesura, en la majoria dels pacients amb Alzheimer. Cap d’aquests pacients amb MCJ havia desenvolupat el quadre complet de la malaltia d’Alzheimer en el moment de la seva mort a causa de l’ECJ.
Per a l’estudi actual, l’equip d’investigació va rastrejar alguns dels lots de c-hGH amb els quals els pacients havien estat tractats i van trobar que algunes de les mostres tenien nivells significatius de proteïnes beta amiloide (implicades en ambdós CAA i Alzheimer) i proteïnes tau (implicades en Alzheimer).
A continuació, els investigadors van provar si aquest material era capaç de produir la patologia injectant mostres dels vials d’hormones en ratolins que s’havien modificat genèticament per a ser propensos a la patologia beta amiloide observada en la malaltia d’Alzheimer (els ratolins utilitzats en l’estudi no eren propensos a tau).
Els ratolins que havien estat inoculats amb les mostres de l’hormona del creixement contaminada van mostrar van desenvolupar acumulació de beta amiloide en menys d’un any
I així, van veure que els ratolins que havien estat inoculats amb les mostres de l’hormona del creixement contaminada van mostrar una clara sembra de patologia amiloide en els seus cervells i van desenvolupar acumulació de beta amiloide en menys d’un any, igual que els ratolins als quals se’ls havia injectat teixit de pacients amb malaltia d’Alzheimer típica en una altra part d’aquest treball. Els grups dels mateixos ratolins que s’havien injectat amb hormona de creixement sintètica o teixit cerebral normal com controls no van mostrar tals patrons.
«Ara hem proporcionat proves experimentals per recolzar la nostra hipòtesi que la patologia beta amiloide pot transmetre entre persones a partir de materials contaminats», confirma Collinge.
No hi ha dubte, apunta Riverol, que aquest estudi va causar un gran «debat» en la comunitat científica i, des d’un punt de vista de Salut Pública, «pot fer que les autoritats sanitàries revisin els seus protocols amb aquest tipus de material».
R. Ibarra
@abc_salud
fuente:abc.es
