El cervell humà produeix neurones noves als fins passats els 80 anys en l’hipocamp, una regió implicada en l’aprenentatge. No obstant això, la capacitat de generar noves cèl·lules en aquesta àrea disminueix dràsticament en persones amb Alzheimer. És el que conclou una investigació liderada des del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (UAM-CSIC), a Madrid, i publicada avui a la revista Nature Medicine. A més de tancar una controvèrsia de més de dues dècades, la troballa obre una possible via a noves estratègies terapèutiques contra l’alzheimer.
Durant el desenvolupament embrionari, el cos humà és una marea de cèl·lules que es multipliquen i migren sense parar per constituir cada un dels teixits, inclòs el cervell. Però, poc després de néixer, la generació de noves neurones (neurogènesi) s’atura: bona part de les cèl·lules nervioses que tenim ens acompanyen des del naixement fins a la mort. En la majoria de mamífers, però, la neurogènesi continua fins a l’etapa adulta en dues àrees del cervell: en l’estriat i en l’hipocamp.
L’estriat és una regió implicada en moltes funcions diferents, però les noves neurones que es generen allà, en una zona coneguda com subventricular, tenen per destinació el bulb olfactori, on es troben els receptors del sentit de l’olfacte, just a sobre de la cavitat nasal .
L’hipocamp, localitzat a la part inferior interna de tots dos hemisferis cerebrals, “està implicat en la memòria i en l’estat d’ànim”, explica Maria Llorens-Martín, investigadora Ramón i Cajal de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). S’ha demostrat que en mamífers adults es produeix neurogènesi en l’hipocamp, però no estava clar que també es donés a persones, ja que fins a la data s’han trobat proves contradictòries.
Ara, un equip d’investigadors liderat pel grup que dirigeix Maria Llorens-Martín al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa ha analitzat mostres de tretze persones sanes d’entre 43 i 87 anys que havien donat el seu cervell per a la investigació i en tots ells ha detectat neurogènesi en l’hipocamp. Tot i que la producció de noves neurones disminueix lleugerament amb l’edat, els resultats demostren es manté durant tota la vida.
Els investigadors també han comprovat que la forma de tractar les mostres cerebrals és clau per poder observar les noves neurones de l’hipocamp en procés de maduració. En funció de com es tracti el teixit, les cèl·lules es poden alterar i perdre els senyals que les fan visibles al microscopi. Això explica per què fins ara alguns estudis les havien detectat i altres no.
“Ara com ara no sabem quines funcions tenen en humans aquestes noves neurones de l’hipocamp. Sabem que en rosegadors i en altres espècies de mamífers participen en l’aprenentatge dependent de l’hipocamp. Proporcionen plasticitat a tot el circuit “, declara Llorens-Martín. “Estan implicades en la discriminació entre estímuls similars i en l’aprenentatge social”.
El seu equip ha analitzat també mostres de 45 pacients d’alzheimer i ha descobert que, en aquesta malaltia, la neurogènesi de l’hipocamp es frena en sec. “No se sap per què. Per a nosaltres ha estat molt sorprenent. Hi ha una reducció molt important de neurones immadures molt al principi de la malaltia, fins i tot abans de poder detectar una degeneració massiva “, assenyala Llorens-Martín. “En un futur seria realment interessant ser capaços de detectar el nombre de noves neurones de forma no invasiva, durant la vida de les persones, per monitoritzar l’avanç de la malaltia”.
La troballa també suggereix que, en el futur, la neurogènesi en l’hipocamp podria ser una possible diana terapèutica contra l’alzheimer. “S’estan investigant fàrmacs i intervencions no farmacològiques que la potencien en animals”, apunta Maria Llorens-Martín. “Per exemple, el posar a ratolins a fer exercici físic o mantenir-los en un entorn d’estimulació social té un impacte molt positiu”
“Però encara queda moltíssim de fer”, puntualitza. “Primer caldrà demostrar si aquestes neurones són importants en el cervell humà i, un cop demostrat, intentar contrarestar aquesta pèrdua que es produeix tant en l’envelliment fisiològic com el patològic”.
font: www.lavanguardia.com
