Tot i que cada persona és un món i la malaltia pot desenvolupar-se de manera diferent segons la persona, en línies generals es poden distingir 4 fases de l’Alzheimer principals: fase preclínica, fase lleu, fase moderada i fase greu.
Les fases de l’Alzheimer posseeixen una durada, una cronologia i uns patrons que resulten complexos de mesurar, de manera que només són fàcilment diferenciables dels estats més lleus i els estats més greus. Coneguem amb més detall i profunditat cada fase que apareixerà a mesura que evolucioni la malaltia.
Què és la malaltia d’Alzheimer?
L’Alzheimer és la malaltia neurodegenerativa més freqüent del món, una malaltia que és capaç de generar un deteriorament cognitiu de gran gravetat a mida de transcorren els anys. Es tracta de la forma més comuna de demència en persones d’avançada edat. Aquest trastorn cerebral impedeix que la persona pugui desenvolupar-se per si mateixa en les activitats quotidianes.
La durada de la malaltia des que comencen a semblar els primers símptomes pot ser molt variable, podent arribar fins als 20-22 anys en alguns casos, és a dir, sol tenir una evolució lenta i progressiva. Cal destacar que és un trastorn que, per norma general, sol començar després dels 60 anys d’edat, augmentant el risc a mesura que la persona envelleix.
Fases de l’Alzheimer: preclínica, lleu, moderada i greu
A continuació trobaràs les 4 fases de l’Alzheimer per les quals discorre aquesta malaltia i les característiques que es presenten en cadascuna d’elles:
Fase 1. Fase preclínica
El deteriorament cognitiu que existeix és tan summament subtil i passa tan de desapercebut que ni tan sols és possible obtenir un diagnòstic per part d’un metge, ja que podria dir-se que el trastorn encara no existeix com a tal. Fins que la malaltia evolucioni fins a la següent fase poden transcórrer fins a 10 anys. En aquesta fase el pacient portarà una vida totalment normal. Es recomana tenir cura del cervell per retardar l’arribada de la següent fase el màxim possible.
Fase 2. Demència lleu
Aquesta fase sol tenir una durada aproximada d’entre 1 i 3 anys. En la mateixa comencen a aparèixer diferents tipus de dèficits cognitius com problemes en l’aprenentatge i en la memòria, així com alteracions per manejar i comprendre idees complexes i en el pensament abstracte. El neuròleg és capaç de donar un diagnòstic de la malaltia amb els símptomes que posseeix el pacient. És habitual que apareguin símptomes de depressió, ansietat, agitació, hiperactivitat, així com apatia.
Fase 3. Demència moderada
Sol tenir una durada que oscil·la entre els 2 i els 10 anys. Els canvis cognitius i emocionals de la fase anterior s’accentuen, fent-se molt més cridaners i evidents. És habitual que facin acte de presència dèficits o símptomes com la desorientació temporal i espacial, problemes de memòria, dificultat per trobar paraules, problemes en la comprensió d’idees i converses, etc.
Per norma general, aquesta fase sol venir acompanyada del que es coneix com anosognosia, o el que és el mateix, negació per part del pacient que té fallades en la memòria. També es fa palesa la incapacitat per part del subjecte de per realitzar activitats de la vida diària de manera independent, sense ajuda, com abans solia fer. És habitual l’aparició de símptomes psicòtics com poden ser els deliris, al·lucinacions, apatia i, fins i tot, agressivitat.
Fase 4. Demència greu o severa
L’última de les fases de l’Alzheimer és la fase 4, fase en la qual el deteriorament cognitiu i comportamental és realment sever i notable en tots els àmbits de la vida. La durada d’aquesta fase de la malaltia oscil·la entre els 8 i els 12 anys. Aquests pacients no són capaços de valer-se per si mateixos i necessiten dels seus familiars o cuidadors per poder realitzar tasques bàsiques quotidianes que abans feien per si mateixos com menjar o caminar.
Necessiten de supervisió i cures permanents. És molt habitual que aquests pacients acabin quedant limitats a moure en cadira de rodes o bé postrats al llit, sense que tinguin control sobre els esfínters (incontinència urinària i fecal). En molts casos necessiten d’alimentació assistida. Mostren nombrosos símptomes neurològics de gran gravetat com la pèrdua per parlar i per comunicar-se. En aquesta fase és comú que apareguin tremolors i crisis epilèptiques.
Causes que provoquen l’Alzheimer
Malauradament, a dia d’avui, encara es desconeixen les causes que provoquen que es desenvolupi aquesta malaltia, ni tampoc hi ha fàrmacs o tractaments que siguin capaços de guarir aquesta patologia. És una malaltia progressiva, degenerativa i incurable, de manera que l’única cosa que pot fer-se és intentar, en la mesura del possible, retardar la degeneració neurològica per allargar la vida del pacient.
Cada vegada hi ha major nombre d’evidències que l’origen de la malaltia d’Alzheimer té a veure amb la combinació de diferents factors de risc, alguns dels quals poden modificar mentre que altres no és possible canviar-los. L’edat i la genètica són els dos factors no modificables que major pes tenen en el desenvolupament de la malaltia, però ni de bon tros són determinants en un alt nombre dels casos.
Entre els factors de risc modificables es podrien trobar factors que impliquen un risc cardiovascular per a la persona com, per exemple, la hipertensió, la diabetis, la hipercolesterolèmia, el tabaquisme o patir obesitat. L’estil de vida de l’individu també juga un paper important, i en aquest punt es troben la nutrició, l’activitat física, entre d’altres.
Lamentablement no hi ha cap remei ni fórmula que actualment garanteixi que no es vagi a desenvolupar aquesta malaltia, però esforçar-se per portar un estil de vida saludable pot eliminar molts dels factors de risc que es consideren que incideixen de manera important sobre el funcionament i la salut cerebral.
Si bé és cert que els medicaments per l’Alzheimer no són capaços de guarir o aturar la malaltia poden ser de gran ajuda per a alentir la seva evolució i allargar la vida del pacient fins que els símptomes empitjoren.
Estrella Brillo
Fuente:lacronicadelpajarito.com
