Si la malaltia d’Alzheimer és una de les principals causes de sofriment en les persones grans i les seves famílies a causa de la deterioració de la memòria, la capacitat de pensar, raonar i comportar-se, davant aquesta situació tan especial que estem vivint que genera un alt nivell de estrès ambiental, es crea un escenari doblement complex i difícil d’afrontar en el dia a dia, pel que en base a aquesta impactant realitat estructurem en article d’avui.
L’envelliment de la població al nostre país ha augmentat el nombre de malalties cròniques i de persones afectades per la malaltia d’Alzheimer, la forma més freqüent de demència i en la qual l’edat és el principal de risc per patir-la, però cal matisar no totes les persones d’avançada edat es demencian.
La malaltia d’Alzheimer s’inicia de forma lenta i insidiosa, és una malaltia multifactorial en la qual interactuen factors de risc no modificables com la genètica, l’edat o el gènere però els factors que es poden modificar són els ambientals, estil de vida, dieta , activitat mental i social, alguns dels quals estan afectats de forma directa en aquesta situació i s’ha de tractar de minimitzar el seu impacte.
La malaltia d’Alzheimer pot dividir-se en dos grans fases, una preclínica que pot estendre més d’una dècada i en la qual per definició no és possible objectivar alteracions cognitives i una fase simptomàtica en què els símptomes cognitius i conductuals es fan evidents que és en la qual desafortunadament amb més freqüència valorem aquests pacients.
El deteriorament cognitiu subjectiu és l’autopercepció de la pèrdua de l’rendiment previ en un o més dominis cognitius, no és detectable en l’exploració neuropsicològica i no totes les persones que ho pateixen progressen a demència.
L’empitjorament cognitiu progressiu comporta l’afectació gradual de les activitats diàries habituals i produeix a un deteriorament significatiu que interfereix amb el manteniment de la independència funcional i marca l’inici de la demència que evolucionarà successivament.
Des de la fase lleu, en la qual les activitats instrumentals com anar a supermercat o utilitzar el transport públic estan lleugerament afectades i les activitats bàsiques com menjar o vestir-estan preservades, fins a la fase avançada en la qual el pacient és completament dependent.
La demència és una malaltia crònica que priva la persona dels seus trets característics de la personalitat, els vincles emocionals i va esborrant progressivament els coneixements adquirits durant molts anys pel que hi ha ocasions en què els familiars poden no estar plenament segurs si el malalt és capaç de reconèixer-los.
El deteriorament comportamental lleu consisteix en petits i subtils canvis conductuals que poden precedir la malaltia d’Alzheimer.
S’inclouen en aquest concepte 5 àrees especifiques que són:
-Motivació.
-Afecte.
-Control d’impulsos.
-Ajust social.
-Pensament i percepció.
Hem de destacar que si el pacient té ja diagnosticada una demència, és un criteri d’exclusió de la deterioració comportamental lleu.
El més adequat és donar suport a la exploració clínica amb els estudis neuropsicològics adequats als símptomes que presenta el pacient per evitar els possibles errors i imprecisions d’una valoració netament subjectiva.
Només els tests no són diagnòstics però sí una eina necessària i útils per tenir elements comparatius de l’evolució a el cap de el temps de el quadre clínic.
La neurodegeneració es pot manifestar tant amb el clàssic deteriorament cognitiu com amb canvis de personalitat i simptomatologia psiquiàtrica com depressió o ansietat.
La depressió és un antecedent i un factor de risc per a la malaltia d’Alzheimer, si és antiga és un factor de risc i si és recent pot ser un símptoma precoç.
En base a l’anteriorment exposat cal fer un seguiment de la funció cognitiva de tots els pacients que pateixen depressió, fins i tot després d’estar solucionat l’episodi depressiu.
L’ansietat en el major es pot confondre amb altres malalties, pot haver por a caure, a quedar-se sol, por a coses que poden passar al carrer com agressió, perdre o atropellament i fins a sortir a espais oberts.
Els fàrmacs que estan disponibles per al tractament de la malaltia d’Alzheimer es deure administrar des del principi perquè poden disminuir el ritme de progressió de la malaltia i la incidència de símptomes conductuals que pot ser menor en pacients tractats si es comparen amb els que no van rebre tractament.
René de Lamar / Las Palmas de Gran Canaria
https://www.canarias7.es/sociedad/sanidad/enfermedad-de-alzheimer-en-tiempos-de-pandemia-BB9210939
