Neuròleg, sobre el nou tractament per combatre l’Alzheimer: “El sistema sanitari no està preparat”

Diversos centres de recerca a Espanya ja estan desenvolupant biomarcadors en sang que permeten detectar l’acumulació primerenca de proteïnes patològiques al cervell, molt abans que apareguin els símptomes clínics.

Aquests avenços contribueixen a l’anomenat “diagnòstic preclínic” i podrien habilitar intervencions en etapes molt inicials de la malaltia. A més, a escala internacional ja s’estan aprovant els primers fàrmacs capaços de frenar la progressió de l’Alzheimer, com el lecanemab a Europa, fet que anticipa una revolució terapèutica.

Aquest salt científic, però, xoca amb la realitat organitzativa de la sanitat pública, encara poc preparada per absorbir la complexitat que portarà aquesta nova etapa. Tot i l’optimisme que generen els avenços biomèdics, múltiples veus de l’àmbit neurològic alerten que el Sistema Nacional de Salut (SNS) d’Espanya no està estructurat per gestionar-los.

“S’ha d’administrar de manera endovenosa, fer-se ressò magnètiques de control ia més proves molt específiques per donar els diagnòstics.” Tots aquests avenços que s’intentaran establir a la sanitat pública necessiten una seguretat econòmica que els asseguri estabilitat.

Chema González intenta avisar, ja que assegura que el país no està preparat i que podríem salvar milers de persones. Els especialistes ja adverteixen que la posada en marxa de nous tractaments serà exigent: més recursos, més especialistes, equips diagnòstics avançats i una reorganització dels circuits clínics.

Per exemple, l’aprovació europea del lecanemab ha despertat grans esperances, però la seva incorporació al sistema sanitari espanyol depèn de negociacions de preu, finançament i autorització estatal, tràmits que es podrien demorar fins al 2026 o més.

Mentrestant, l’SNS no té rutes de pacients unificades i estandarditzades per al maneig de l’Alzheimer amb biomarcadors, cosa que genera grans desigualtats entre comunitats autònomes i fins i tot entre hospitals d’una mateixa ciutat.

Un altre desajust estructural és el dèficit de neuròlegs especialitzats i de serveis auxiliars. Per aplicar els nous protocols caldrà augmentar la plantilla de professionals qualificats en neurologia , neuroimatge, genètica, psicogeriatria i altres branques. Molts centres manquen a més de la tecnologia necessària. González adverteix als seus missatges que “no serveix de res descobrir teràpies si no hi ha sistema que les apliqui”

Antonio Duro