CIUTAT DE MÈXIC.- Encara que la causa exacta de l’Alzheimer encara no s’entén completament, se sap que dues proteïnes juguen un paper clau: la beta-amiloide, que forma plaques al cervell, i la tau, que genera embolics nocius. Aquestes proteïnes interrompen el funcionament normal de les neurones, la qual cosa pensa.
Noves troballes sobre l’origen de la malaltia
Un estudi recent, liderat per científics de la Universitat de Göteborg i publicat a Brain Communications , va sorprendre en detectar alts nivells del biomarcador p-tau217 —relacionat amb la proteïna tau— no només en persones amb Alzheimer, sinó també en nadons nounats. El que crida l’atenció és que, en els nadons, aquest augment no indica dany neurològic.
Una mateixa proteïna, dues funcions oposades
L’estudi, que va analitzar mostres de sang de més de 400 persones —des de prematurs fins a adults grans—, va trobar que els nivells més alts de p-tau217 es presenten en néixer, especialment en nadons prematurs. Amb el pas dels mesos, aquesta concentració disminueix fins a arribar als nivells típics en adults.
A més, es va observar que com més prematur és el naixement, més gran és la concentració de p-tau217. Això suggereix que la proteïna compleix un paper adaptatiu important en moments de creixement accelerat del cervell.
Una possible porta cap a nous tractaments
Els autors de l’estudi proposen una visió més àmplia d’aquesta proteïna. En lloc de veure-la només com a marcador negatiu, conviden a considerar que p-tau217 pot tenir funcions beneficioses en certs contextos. De fet, el cervell del nounat sembla tolerar alts nivells sense patir conseqüències perjudicials.
Això planteja una pregunta clau per al futur dels tractaments contra l’Alzheimer: Què canvia amb l’edat perquè una molècula protectora es torni perjudicial? Comprendre aquest procés podria ajudar a desenvolupar teràpies que imitin l’entorn cerebral infantil i aturin l’avenç de la malaltia.
Finalment, els científics adverteixen que, encara que la FDA ha aprovat p-tau217 com a biomarcador diagnòstic, la seva presència no sempre significa acumulació de plaques amiloides. Per això, subratllen la importància de continuar investigant i evitar interpretacions simplistes. El context biològic en què actua aquesta proteïna sembla ser la clau.
