A dia d’avui conviuen a tot el món al voltant de 30 milions -i més de 800.000 espanyols- amb alzhèimer, malaltia neurodegenerativa que suposa fins a un 60-70% de tots els casos de demència. Una malaltia la incidència de la qual , segons alerten els experts, s’haurà triplicat ja cap a l’any 2050. La raó s’explica pel progressiu procés d’envelliment de la població i, sobretot, per la falta de tractaments capaços de frenar-la, i, menys encara, de curar-la . No obstant això, el seu risc d’aparició es pot reduir, i molt, adoptant un estil de vida saludable i mantenint una ‘activitat mental’ adequada -com seria per exemple llegir llibres o fer mots encreuats-. I mantenint una actitud positiva cap a l’envelliment. De fet, un estudi dirigit per investigadors de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Yale a New Haven (EUA) mostra que la gent gran que manté unes creences positives sobre la seva edat tenen una probabilitat molt inferior de patir alzhèimer.
Com explica Becca Levy, directora d’aquesta investigació publicada a la revista «PLOS One», «en el nostre treball hem trobat que les creences positives sobre l’envelliment poden reduir el risc en un dels factors genètics més fortament associats a la demència. Així, els nostres resultats justifiquen la posada en marxa de campanyes de salut pública enfront de la ‘discriminació per l’edat’, atès que és una font d’idees i creences negatives sobre l’edat ».
‘Edadisme’
L'”edadisme” és un terme encunyat el 1968 pel psiquiatre nord-americà Robert Butler per referir-se a la discriminació que, fruit dels sentiments o pensaments negatius de la societat sobre l’envelliment, pateixen moltes persones grans per causa de l’edat. Un terme que també s’ha traduït com ‘vellisme’ o ‘angeïsme’ -de l’original en llengua anglesa, ‘aegism’- i l’etimologia del qual es troba en consonància amb altres tipus de discriminació per diferents raons, cas del sexe -‘sexisme’- o de l’ètnia -‘racisme ‘.
Lògicament, l’edadisme, com passa amb qualsevol altra forma d’estigma, té conseqüències negatives per al que ho pateix. És el cas, per exemple, del món laboral, en què moltes empreses, pel motiu que sigui -i no només econòmics-, opten per prioritzar la ‘sang jove’ sobre la ‘experiència’. A més, l’abast d’aquesta ‘discriminació per l’edat’ sembla ser més gran que el d’altres tipus de discriminació social. I és que segons han mostrat diferents estudis, el percentatge de persones grans que alguna vegada s’han vist excloses per la seva edat és del 100% -superior, per tant, al dels afectats pel sexisme o el racisme.
Els resultats de l’estudi justifiquen la posada en marxa de campanyes de salut pública per combatre l’edadisme
L’objectiu del nou estudi va ser analitzar si les creences socials o culturals sobre l’edat tenen alguna influència en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer en les persones grans. Amb aquesta finalitat, els autors van comptar amb la participació de 4.765 persones que, amb una mitjana d’edat de 72 anys, no patien alzhèimer ni cap altre tipus de demència en el moment de la seva inclusió en la investigació. És més; fins a un 26% dels participants portaven la variant genètica ‘ApoE4’, responsable de l’expressió de la isoforma E4 de la proteïna ApoE4 -o ‘apolipoproteïna E’ – i que augmenta en més de 12 vegades el risc d’acabar desenvolupant aquesta forma de demència.
Acabar amb els prejudicis
Els resultats van mostrar que, amb independència d’altres factors ja identificats que influeixen en l’aparició de la malaltia, el risc de desenvolupament d’alzhèimer es va reduir en més de la meitat en els portadors de la variant genètica ‘ApoE4’ en funció de si mantenien una actitud positiva -risc de l’2,7% – o negativa -6,1% – sobre l’envelliment.
Llavors, què es pot fer? Doncs lluitar contra els estereotips negatius que, sobre el procés d’envelliment, no només tenen els més joves, sinó la societat en general. Com conclou Becca Levy, «els nostres treballs previs ja han demostrat que les creences positives sobre l’edat es poden potenciar».
M. López
Fuente: www.abc.es // TRaducció al Català: X. R.
