Harvard ha demostrat que tenir més liti reverteix l’Alzheimer en ratolins i prevé els efectes de l’envelliment, cosa que genera una carrera similar a la que ha despertat el metall com a energia renovable.
Harvard va deixar bocabadada bona part de la comunitat científica l’agost passat, quan va publicar a ‘Nature’ les claus de com ha aconseguit revertir l’alzheimer en ratolins. Per això, els investigadors han fet servir una via fins ara desconeguda en aquesta malaltia: el liti, un metall que té molts usos. Al nostre cos regula com funcionen les neurones i la universitat nord-americana ha descobert que podria ser una de les causes –o efectes– de la malaltia degenerativa més prevalent al món.
En concret, han esbrinat que la manca de liti està relacionada amb el deteriorament cognitiu i han anat més enllà: han subministrat a ratolins una teràpia a base de liti que ha frenat l’avanç de les seves lesions i fins i tot algun dels efectes que provoca l’envelliment en el ceri. Per tant, el liti podria ser clau en el desenvolupament de l’Alzheimer i potser, fins i tot, podria erigir-se en una possible cura: una mena de sant grial davant d’una malaltia que afecta uns 55 milions de persones al món, a les quals els provoques una pèrdua de memòria severa i més irreversible.
La troballa amb l’Alzheimer desencadenarà un ‘boom’ d’investigacions destinades a replicar el resultat, testar-lo en humans i determinar si és clau en altres malalties degeneratives
Un descobriment de tal calibre, segons la comunitat científica, desencadenarà un boom d’investigacions destinades a replicar el descobriment, provar-lo en humans i cercar si també és clau en altres demències i malalties degeneratives, i testar-lo com a possible via per prevenir l’envelliment. De fet, ja s’està produint una mena de ‘febre del liti’ en la medicina similar a la qual s’ha desencadenat per trobar aquest metall essencial per emmagatzemar energia a les bateries dels vehicles elèctrics, ordinadors i mòbils. La recerca de fonts d’energia alternativa als combustibles fòssils ha disparat una carrera per aquest element –que es troba sobretot en jaciments a Sud-amèrica– similar a la que al segle XIX va despertar la febre per l’or.
L´ús del liti en medicina no és nou. Hi ha registres del seu ús terapèutic des del segle II i en forma de fàrmac va ser el primer tractament contra una malaltia psiquiàtrica. El doctor John Cade va demostrar el 1949 que les sals de liti són eficaces contra el trastorn bipolar i actualment també es fan servir en trastorns depressius, maníacs o esquizofrènics. Per tant, les investigacions al voltant de l’Alzheimer no partiran de zero.Ja se sap que els suplements a base de liti s’absorbeixen bé per via oral però també que és important controlar la dosi de forma adequada, ja que un excés té efectes greus: pot provocar símptomes digestius, neurològics o fallada renal aguda.
“La investigació de Harvard és un pas de gegant per obrir noves línies de recerca perquè demostra que el liti és una substància clau a Alzheimer, cosa que obre portes a trobar la cura”
Diego Redolar— Neurocientífic
Optimisme
Per tant, encara queda un ampli camí per recórrer i potser anys per saber si el liti és un factor desencadenant de l’Alzheimer, si es pot fer servir com a teràpia i si té utilitat en altres malalties o davant de l’envelliment. L’optimisme, no obstant, s’escampa en la comunitat científica. “La investigació de Harvard és un pas de gegant per obrir noves línies de recerca perquè demostra que el liti és una substància crítica en Alzheimer, cosa que obre portes a trobar la cura, encara que es triguin anys”, apunta Diego Redolar, neurocientífic i professor de la UOC.
Segons la seva opinió, el treball nord-americà és clau perquè suggereix que en persones amb Alzheimer una proteïna segresta la biodisposició de liti, cosa que està relacionada amb l’aparició de les característiques plaques betamiloides –que destrueixen les neurones– i altres efectes relacionats amb el deteriorament cognitiu. A més, el treball demostra el mecanisme d’acció i, finalment, desenvolupa la teràpia que reverteix els símptomes.
Els investigadors van donar als ratolins modificats genèticament per desenvolupar Alzheimer un compost anomenat liti oratat que, a diferència d’altres formulacions, s’absorbeix de manera més estable
Perquè no n’hi ha prou amb qualsevol suplement de liti, sinó que els investigadors van administrar als ratolins modificats genèticament per desenvolupar Alzheimer un compost anomenat liti oratat que, a diferència d’altres formulacions, s’absorbeix de forma més estable i no interfereix en les plaques tòxiques típiques de la malaltia. I la teràpia va frenar l?avenç de les lesions. A més, en ratolins sans, va ajudar a conservar les neurones i les seves connexions, sense causar-los, amb la formulació indicada, efectes secundaris.
Altres malalties
Fins ara, els tractaments aprovats recentment contra la malaltia i amb efectes limitats estan dissenyats per reduir les plaques betamiloides. Per això l’aportació sorprenent del treball de Harvard, ja que fa servir un “nou mecanisme” i cada dia no es fan descobriments d’aquest tipus en malalties sense cura, segons Marc Suárez, membre del Grup de Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia.
Com que el párkinson o l’ELA poden tenir mecanismes comuns amb l’Alzheimer, si es descobreix un mecanisme neuroprotector, aquest pot ser útil també davant d’altres patologies
Marc Suárez— Neuròleg
A més, com altres malalties neurodegeneratives, com el párkinson, l’ELA, “pot tenir mecanismes comuns”, si es descobreix “un mecanisme neuroprotector, aquest pot ser útil” també davant d’altres malalties o demències. Mentre que Redolar, que comparteix aquesta anàlisi, apunta alhora que el liti també podria tenir utilitat en altres patologies relacionades amb trastorn de l’ànim i les addiccions.
Envelliment
És més controvertit, però, el seu possible ús per frenar l’envelliment. La investigació de Harvard demostra també que el liti redueix la inflamació que provoca l’envelliment en ratolins i “genera una hipòtesi que pot ser estudiada en humans”, segons Suárez i Redolar. Tot i això, Salvador Macip, expert en longevitat i catedràtic de la UOC, no ho té tan clar. A parer seu, la falta de liti està relacionada amb les plaques betamiloides, “que sembla que xuclen el liti que hi ha al cervell”, per la qual cosa el dèficit d’aquest metall no està relacionat amb l’envelliment global i és difícil, per tant, que serveixi per prevenir-lo, sinó que només podria tenir influència –encara per demostrar en humans–.
Els experts adverteixen als pacients que no es llancin a prendre aliments o suplements amb liti, ja que encara no està validat davant del deteriorament cognitiu i pot resultar perillós
Macip és el més caut dels investigadors consultats. Considera que el treball de Harvard és “sorprenent perquè assenyala clarament el liti com participi dels símptomes d’Alzheimer, per la qual cosa en un futur proper podria, sens dubte, donar una opció de tractament”. Però segons la seva opinió, “obre més preguntes que respostes” i és “poc probable que serveixi per trobar la cura a la malaltia perquè és molt complexa i difícil de solucionar amb una sola cosa”.
A més, els especialistes adverteixen els pacients que no es llancin a prendre aliments o suplements amb liti, ja que encara no està demostrat que tingui utilitat davant del deteriorament cognitiu i són perillosos: tenen efectes secundaris si es prenen en excés i sense control mèdic.
Patricia Martín
https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20251026/fiebre-litio-medicina-alzheimer-enfermedades-121361099
