La malaltia d’Alzheimer està causada per un dany greu a les neurones i les seves connexions, i encara que no existeix forma efectiva de frenar aquesta malaltia neurodegenerativa greu, noves dades permeten als investigadors continuar ampliant la informació recopilada sobre aquest tipus de demència.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han demostrat per primera vegada que l’ansietat i els problemes amb els vasos sanguinis presenten una estreta relació amb l’Alzheimer; una particularitat: aquesta relació es dóna especialment si el subjecte és una dona.
Ho han fet en un estudi que es publica al Journal of Alzheimer Disease i que forma part d’una línia de recerca emergent en neurociència: la que incorpora el sistema cardiovascular en exploracions que van més enllà del cervell; en concret, sobre la malaltia vascular resultant de l’estrès oxidatiu i la inflamació.
“És un concepte emergent en l’estudi de la malaltia d’Alzheimer que està guanyant interès clínic. La insuficiència cardiovascular posterior pot alterar la distribució del flux sanguini a diferents òrgans i teixits, inclòs el cervell, i això pot empitjorar una patologia relacionada amb aquest tipus de demència “, destaca el Dr. Francesc Jiménez-Altayó, investigador del Departament de Farmacologia, terapèutica i Toxicologia i autor principal de l’article.
La investigació, dirigida per la Dra. Lydia Giménez-Llort, directora de la Unitat de Psicologia Mèdica del Departament de Psiquiatria i Medicina Forense de la UAB, proporciona la primera evidència que els ratolins d’edats avançades que pateixen alzhèimer presenten alteracions importants en els vasos sanguinis petits, que són essencials en la nutrició de diferents òrgans i teixits i en la regulació de la pressió arterial.
“L’estudi demostra específicament que el sexe dels ratolins és un factor determinant. Específicament, els ratolins femella presenten alteracions vasculars més pronunciades, el que suggereix que les dones d’edats avançades amb malaltia d’Alzheimer poden patir més per disfuncions cardiovasculars”, diu la Dra. Frances Jiménez -Altayó.
Les característiques de les artèries petites es van estudiar en diferents condicions fisiològiques. La investigació addicional va revelar que aquests canvis vasculars apareixen tant en l’estructura vascular com en la funció, el que suggereix una distribució anormal en el flux sanguini perifèric.
Els investigadors també van avaluar el comportament dels animals per determinar els efectes a nivell cognitiu i emocional. Això els va permetre descobrir l’existència d’una forta relació entre els paràmetres vasculars analitzats (estructura, elasticitat, funció) i diferents patrons d’ansietat en models d’Alzheimer en ratolins, però també en ratolins que envelleixen normalment.
“Encara hem de ser cautelosos amb aquests resultats, la correlació de comportaments proposa l’existència de relacions directes o indirectes entre la conducta i la funció de les artèries perifèriques. Aquestes interaccions poden ser capaces d’explicar les anomalies del sistema neuro-immuno-endocrí encarregat de regular el rendiment de diferents òrgans i teixits, que ja vam descriure en estudis previs amb ratolins mascles i femelles en etapes inicials i avançades de la malaltia “, emfatitza la Dra. Lydia Giménez-Llort.
Laura Marcos
Fuente: www.muyinteresante.es // Traducció al català: X. R.
