El nostre cervell, com els telèfons mòbils, contenen un GPS que ens permet orientar-nos i arribar als nostres destins. Un sistema de navegació que, tal i com passa amb altres funcions cerebrals -cas, per exemple, de la memòria-, es va deteriorant amb el pas dels anys. El problema arriba quan aquestes pèrdues d’orientació són més freqüents, o més acusades, del que correspondria a la nostra edat. Sobretot en les persones grans. I és que aquests defectes en el ‘sistema de navegació’ són un dels primers signes i símptomes de la demència. Però, per què es produeixen aquests errors d’orientació en la gent gran? Doncs segons mostra un estudi dut a terme per investigadors del Centre Alemany per a les Malalties Neurodegeneratives a Magdeburg (Alemanya), per les deficiències en l’activació d’unes neurones específiques anomenades ‘cèl·lules reixeta’, fins al punt que la detecció d’aquestes ‘deficiències ‘podrien facilitar, per fi, el diagnòstic precoç de l’Alzheimer.
Com explica Matthias Stangl, coautor d’aquesta recerca publicada a la revista «Current Biology», «és completament normal que un es perdi quan es mou en un entorn que no li és familiar. No obstant això, aquesta pèrdua d’orientació espacial tendeix a ser més freqüent en les persones grans. I la veritat és que sabem molt poc sobre els mecanismes neuronals subjacents a aquests problemes de navegació. En aquest context, creiem que les anomenades ‘cèl·lules de xarxa’ o ‘cèl·lules reixeta’ podrien estar implicades. I és que aquestes cèl·lules, que no són sinó neurones especialitzades que es troben en l’escorça entorrinal del cervell, són responsables de la major part del processament de la navegació. Així, pensem que els dèficits en les cèl·lules reixa podrien ser una causa per als problemes de navegació ».
GPS deteriorat
En l’estudi, els autors van comptar amb la participació de 41 homes i dones completament sans que van ser dividits en dos grups en funció de la seva edat: ‘joves’, en què va incloure als 20 participants amb edats entre els 19 i els 30 anys ; i ‘majors’, conformat pels 21 voluntaris restants de 63 a 81 anys d’edat. I el que van fer va ser sotmetre’ls a sengles experiments en què es van combinar les proves d’imatge per ressonància magnètica funcional (fMRI) i la realitat virtual.
Concretament, el primer dels experiments va consistir en que els participants naveguessin per un escenari generat per ordinador mentre es monitoritzava seus patrons d’activitat cerebral. I per la seva banda, la segona de les proves va tenir per objecte avaluar la seva capacitat per a la ‘integració de ruta’. Per això, els participants havien de caminar per unes trajectòries corbes predefinides i, arribats als punts intermedis, estimar la distància recorreguda i la seva orientació respecte al punt de partida. Tot això sense cap referència visual. I què va passar? Doncs que tal com es podria esperar, els ‘joves’ van ser més precisos que els ‘grans’.
Com indica Thomas Wolbers, director de la investigació, «tenint en compte tots els aspectes, els participants joves van obtenir millors resultats en la navegació, el que es troba en consonància amb el que s’observa en els estudis previs. Però també observem una associació entre la capacitat disminuïda de navegació i la presència de dèficits en l’activitat de les cèl·lules reixeta. I és que aquestes cèl·lules es van activar de forma diferent en funció que els participants fossin ‘joves’ o ‘grans’. Específicament, els patrons d’activació van ser menys estables al llarg del temps en els subjectes majors, el que indica que aquests circuits cerebrals es troben compromesos en les edats avançades. Això pot ser la raó que molta gent gran tinguin problemes amb la navegació espacial ».
No obstant això, és possible que aquests ‘dèficits’ en les cèl·lules reixeta tinguin conseqüències que transcendeixin la capacitat d’orientació. Com refereix Thomas Wolbers, «les cèl·lules reixa juguen un paper primordial no només en la navegació, sinó també en altres funcions cognitives. Així, els nostres resultats suggereixen un mecanisme clau subjacent als dèficits cognitius en la gent gran, el que no només ens ofereix una visió dels canvis neurofisiològics associats a l’envelliment, sinó que també podria ser útil per al disseny de teràpies front al deteriorament cognitiu associat a l’edat ».
Més enllà de l’Alzheimer
És més; si bé aquest afebliment en la capacitat de navegació també pot tenir lloc en els adults sans, el seu deteriorament sol ser considerat un dels primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer. Llavors, es podria detectar precoçment l’Alzheimer a partir dels dèficits en la funció de les cèl·lules reixeta? Doncs segons els autors, és una possibilitat que s’ha de tenir molt en compte.
Com conclou el director de la investigació, «l’avaluació de la capacitat de navegació i de la funció de les cèl·lules reixa podria facilitar el diagnòstic d’hora de l’Alzheimer i d’altres malalties neurodegeneratives. Per a això, s’ha de desenvolupar un mètode diagnòstic que distingeixi entre el deteriorament en la navegació associat a l’edat i el deteriorament causat per la malaltia ».
Font: www.abc.es //
