Donald Weaver, professor de Química, Medicina, i Farmàcia a la Universitat de Toronto i neuròleg clínic al Toronto Western Hospital està desenvolupant una nova teoria sobre les causes – i el possible enfocament de tractament – de l’Alzheimer
La malaltia d’Alzheimer és un trastorn progressiu que causa la degeneració i la mort de les cèl·lules cerebrals . És la causa més comuna de demència , un deteriorament continu en el pensament, les habilitats de comportament i socials que minva de manera significativa la capacitat d’una persona per funcionar de manera independent. Entre els 60 milions de persones arreu del món que viuen amb demència , s’estima que dos terços o més tenen la malaltia d’Alzheimer .
La teoria principal de la causa de l’Alzheimer podria haver-se recolzat en dades manipulades
La carrera per trobar una cura per a l’Alzheimer transcorre entre disputes científiques, expectatives i algun gir polèmic. Especialment en els darrers anys, ja que diversos professionals han qüestionat els grans pilars sobre els quals es recolzava la investigació. Al juliol de 2022, la revista Science va revelar que un influent article de 2006 publicat per Nature , que apuntava a la proteïna beta-amiloide com a causa principal de l’Alzheimer, podria haver-se recolzat en dades manipulades . Un any abans, es produïa l’aprovació d’un tractament basat en un anticòs dirigit a aquesta proteïna (aducanumab), encara que el seu aval científic va resultar, en molts aspectes, incomplet i contradictori.
Aquesta situació ha dividit la comunitat mèdica. Mentre que alguns especialistes consideren que aquest fàrmac no hauria d’haver arribat al mercat, hi ha veus que van defensar donar-li una oportunitat. Milions de persones en espera de tractaments efectius mantenen viva la qüestió central: per què la ciència segueix sense trobar una solució clara davant d’una de les malalties més esteses? Ara, Donald Weaver, professor de Química, Medicina, i Farmàcia a la Universitat de Toronto i neuròleg clínic al Toronto Western Hospital està desenvolupant una nova teoria sobre les causes – i el possible enfocament de tractament – de l’Alzheimer, segons va compartir a través del medi The Conversation.
Sortir del cicle de la beta-amiloide
Durant anys, el focus de gairebé tots els avenços s’ha dirigit a intentar evitar la formació de grups nocius d’una proteïna , la beta-amiloide, al cervell. La majoria dels esforços i recursos es van concentrar en aquesta direcció i van desplaçar altres línies de recerca. Segons l’expert, aquest bucle de la beta-amiloide és una de les causes de l’estancament que viu actualment la recerca de solucions.
El problema apareix per la similitud entre les membranes dels bacteris i les neurones : la beta-amiloide no aconsegueix diferenciar entre ambdues (a causa d’una enorme similitud entre les molècules greixoses que les componen) i pot atacar per error les cèl·lules cerebrals sanes . Aquest atac equivocat provoca un deteriorament crònic i progressiu de les funcions mentals i acaba desencadenant demència. Tot perquè la beta-amiloide és incapaç de distingir un invasor d’una neurona . Des d’aquest punt de vista, l’Alzheimer es podria considerar una malaltia autoimmune , en què el sistema immune cerebral dirigeix la seva resposta contra el seu propi teixit.
En altres malalties autoimmunes, com l’artritis reumatoide, alguns tractaments basats en esteroides resulten efectius, però aquests mateixos tractaments no funcionen a l’ Alzheimer .
La visió immunitària de l’Alzheimer sosté que, encara que la beta-amiloide participa a la defensa, també té un paper en el procés autoimmune que condueix a la malaltia. Per això, la investigació actual explora la possibilitat d’actuar sobre altres mecanismes de regulació immune dins del cervell que puguin obrir la porta a noves oportunitats terapèutiques.
Altres teories i la urgència de nous enfocaments
Al costat d’aquesta hipòtesi immunitària hi ha altres enfocaments en desenvolupament. Hi ha investigacions que apunten al mal funcionament dels mitocondris , les “fàbriques d’energia” de les neurones ;
Noves propostes apareixen en un context en què la demència afecta més de 50 milions de persones, un ritme d’ un nou diagnòstic cada tres segons (segons dades de l’Organització Mundial de la Salut). Amb freqüència, els afectats són incapaços de reconèixer els seus propis fills o parella, fins i tot després de dècades de convivència. L’Alzheimer representa una urgència per a la salut pública . La magnitud del problema obliga a continuar investigant i obrir noves vies de tractament, amb la vista posada a comprendre millor l’origen i les possibles solucions per als que conviuen amb la malaltia i el seu entorn.
Federico Sáenz Martinez
https://www.infobae.com/espana/2025/07/02/el-alzheimer-podria-ser-una-enfermedad-del-sistema-inmunitario-y-no-del-cerebro-segun-un-experto/
