“Fins fa un parell d’anys no crèiem que la sang fos capaç de capturar el que passava al cervell”, subratlla en una entrevista amb EFE , Carlos Cruchaga, un dels investigadors que lidera aquesta troballa, repartit en cinc articles científics publicats a Nature Medicine i Nature Aging .

Cruchaga, originari de Pamplona (Espanya), dirigeix ​​un Laboratori de Neorogenòmica que porta el seu nom a la Universitat Washington a San Luis (Missouri, Estats Units), una de les institucions del Consorci Global de Proteòmica de la Neurodegeneració del qual parteix aquesta gesta.

El Consorci obre des d’avui, gratuïtament, a la comunitat científica la base de dades harmonitzada més gran de proteïnes relacionades amb les malalties d’Alzheimer, Parkinson, demència frontotemporal i ELA.

Fins ara, els investigadors havien trobat marcadors d’aquestes malalties al líquid cefaloraquidi, la gran novetat és la constatació que les malalties neurodegeneratives estudiades canvien els nivells de proteïnes en sang , cosa que permet identificar marcadors específics.

Detecció precoç

“Aquests biomarcadors ens portaran a trobar pacients abans que desenvolupin la patologia i, així, a poder canviar les seves proteïnes per les d’un perfil sa”, explica l’investigador.

L’equip dirigit per Carlos Cruchaga ha posat “molt esforç a normalitzar els nivells de proteïna per a tres de les malalties (Alzheimer, Parkinson i demència), per comparar-los entre si i amb els de persones sanes, que envelleixen sense cap mena de malaltia neurodegenerativa”, apunta l’investigador navarrès.

El treball ha detectat més de 2.000 proteïnes associades a cadascuna d’aquestes tres malalties estudiades i, recorrent a tecnologies d’aprenentatge automàtic, han aïllat les deu proteïnes més determinants per a cada malaltia.

Fins ara, s’havia vist que des del punt de vista clínic eren malalties diferents, però no se sabia ben bé com ni s’havien comparat entre elles i amb les d’un perfil d’envelliment sa.

Obrir una frontera d’esperança

Què suposa aquesta identificació proteica que veu la llum avui? “L’esperança que estem avançant en la direcció correcta per desenvolupar una nova onada de teràpies i assaigs davant d’aquestes malalties”, respon l’investigador.

I Cruchaga emfatitza que “aquest només és el començament, la punta de l’iceberg” dels resultats que produirà aquest repositori de dades de proteïnes associades a aquestes malalties.

De fet, el Consorci Global de Proteòmica de la Neurodegeneració va arrencar el 2023 amb 23 institucions associades ia dia d’avui en té més de 40, entre elles el BarcelonaBeta Brain Research Center o la Fundació Pascual Maragall.

Això suposa ampliar els grups de persones a tot el món dels quals hi ha registre proteic, amb mostres més representatives que inclogui tots els continents, i un objectiu comú: facilitar l’harmonització i l’intercanvi de dades científiques per generar avenços revolucionaris en les malalties neurodegeneratives.

Un altre dels articles recollits avui descriu una variant genètica que augmenta el risc de patir Alzheimer i suggereix que també pot tenir un paper determinant en les altres tres malalties neurodegeneratives estudiades.

La influència dels nivells de proteïnes al líquid cefaloraquidi i el plasma en la salut cognitiva apareix explicada en un altre dels estudis.

Els autors destaquen la importància de la col·laboració internacional, l’intercanvi de dades i l’ús de cohorts diverses és fonamental per avançar en la investigació de les malalties neurodegeneratives, que afecten 57 milions de persones a tot el món. Una xifra que es preveu que es pugui duplicar d’aquí a 20 anys.