17 curiositats sobre com funciona el teu cap.

El cervell és un dels òrgans vitals del cos. Controla les activitats cognitives més fonamentals com ara: pensar, abstreure, llegir i les reaccions de l’organisme com les accions i funcions corporals que responen a estímuls sensorials.

Mantenir aquest òrgan sa implica no sols prevenir l’aparició de malalties, sinó generar benestar, qualitat de vida i preparar-se per a un envelliment saludable. Algunes de les claus per mantenir-lo sa són: tenir una bona alimentació, fer exercici físic i prendre les hores necessàries de descans.

D’altra banda, aquest òrgan genera dubtes com ara: per què algunes coses generen plaer, com s’originen els pensaments negatius i com fer per “estalviar energia” al cervell són alguns dels interrogants més freqüents.

1) En què s’assemblen el cervell humà i l’univers?

El cervell és una representació a petita escala de l’univers, els especialistes d’un estudi fet pel Departament de Física i Astronomia de la Universitat de Bologna, s’han ocupat de comparar detalladament dos dels sistemes més complexos de la natura i han trobat que:

• El cervell humà és l’objecte més complex a l’univers conegut. Tan complex que encara no s’acaba de comprendre del tot com funciona. Passa el mateix amb l’univers, el qual fins ara no s’ha descobert del tot.
• De mitjana, el cervell humà pesa a penes una mica més d’un quilo, encara que compta amb aproximadament 100 bilions d’interconnexions neuronals i 100 mil milions de neurones. Així mateix, l’univers observable està conformat per una xarxa còsmica de 100 mil milions de galàxies aproximadament, cosa que fa que aquest sigui un altre aspecte similar que comparteix amb la ment humana

L’univers observable està conformat per una xarxa còsmica de 100 mil milions de galàxies aproximadament, cosa que fa que aquest sigui un altre aspecte similar que comparteix amb la ment humana.

2) Com evitar la pèrdua de memòria a mesura que s’envelleix?

Segons el neurocientífic Dr. Richard Restak, neuròleg i professor clínic de la Facultat de Medicina i Salut de la Universitat de l’Hospital George Washington, el deteriorament mental no és inevitable, però dóna consells per desenvolupar i mantenir una memòria saludable:

• Parar atenció ja que alguns lapses de memòria són en realitat tenen a veure amb la manca d’atenció i no de memòria
• Trobar desafiaments de memòria quotidians regulars com fer una llista de compres i memoritzar-la.
• Jugar amb la memòria, per exemple, recordar tots els presidents d’un país començant des de l’actual fins als més antics
• Llegir més novel·les ja que la ficció requereix un compromís actiu amb el text
• Tenir compte amb la tecnologia perquè aquesta desvia l’enfocament de la tasca que s’està fent

3) Què passa al cervell mentre dormim?

Gràcies al fet que el cervell continua funcionant mentre un dorm, els signes vitals romanen actius, l’organisme es recupera del dia ja viscut i la ment es prepara per gaudir del dia de demà. “El somni és un procés actiu, que es dóna en forma de cicles que alhora presenten diverses etapes o fases. Durant aquest s’assenta l’aprenentatge, es promou la reducció o “neteja” de les connexions cerebrals redundants o “inútils”, i es recolza la consolidació de memòria episòdica dependent de l’hipocamp en incrementar la connectivitat sinàptica a aquest nivell; en síntesi té un paper fonamental en el desenvolupament normal del cervell i en la regulació de la memòria emocional”, diu la metgessa neuròloga Celeste Esliman(M.N 152999).

4) Quina és la temperatura del cervell?

Tant la temperatura corporal com la del cervell fluctuen al llarg del dia segons un estudi anomenat Brain temperature and its role in physiology and pathophysiology. La temperatura cerebral és elevada durant el matí i decau al llarg de la tarda fins que aconsegueix els seus mínims de temperatura durant la nit.

Un altre estudi publicat a Oxford Academic sosté que la temperatura cerebral mitjana és de 38.5 graus, i que les regions cerebrals més profundes solen superar els 40 graus, especialment en les dones durant el dia.

Aquestes fluctuacions de la temperatura cerebral també depenen de les activitats que es facin durant el dia. Les zones que presenten més variació són les més profundes com l’hipotàlem. En el cas de les dones, el cicle menstrual i la fluctuació d’hormones influeixen en l’activitat neuronal, i això queda reflectit a la temperatura cerebral.

5) Quins aliments milloren el rendiment cerebral?

La vitamina E pot millorar les funcions cognitives i la memòria al cervell de la gent gran, per la seva forta qualitat antioxidant. Aquesta vitamina ajuda amb la producció de neurotransmissors com els que controlen latenció i les accions de resposta.

Segons la Biblioteca Nacional de Medicina les verdures de fulla verda ofereixen vitamina E i ajuden les neurones a regular l’aprenentatge i la memòria. També proporcionen vitamina A, C i K, que compten amb propietats antioxidants i antiinflamatòries respectivament. Això és important, ja que l’estrès oxidatiu i la inflamació són dues coses que més afecten el cap.

Altres aliments com els fruits secs, les llavors, el peix i els cereals fortificats també contenen vitamines que ajuden a millorar el rendiment del cervell.

6) Per què és important oxigenar el cervell i com fer-ho?

Conegut també com a hipòxia cerebral, la manca d’oxigen al cervell és una forma de deficiència que afecta aquest òrgan, segons els experts de la Fundació Dacer, sent una emergència mèdica que afecta els hemisferis cerebrals.

Les cèl·lules del cervell són extremadament sensibles a la manca d’oxigen. Per això, algunes comencen a morir en menys de cinc minuts després d’interrompre’s el subministrament d’oxigen. Per oxigenar-ho els professionals recomanen:

• Beure un got d’aigua en aixecar-se ja que el cervell està compost en un 70% per aigua
• Fer respiracions profundes. Inspireu pel nas mentre que s’infla el diafragma i la panxa, després s’exhala per la boca de forma controlada i pausada.
• Meditar i escoltar música binaural. Aquestes permeten reduir les ones cerebrals i que el cos i la ment puguin descansar de manera conjunta

7) Què fa que després de la menopausa canviï el cervell?

Les dones que van passar per la menopausa poden tenir més d’un biomarcador cerebral anomenat hiperintensitats de matèria blanca que les dones premenopàusiques o els homes de la mateixa edat, segons un estudi publicat a Neurologist.

Aquestes hiperintensitats de la matèria blanca augmenten a mesura que el cervell envelleix, i encara que tenir-les no vol dir que una persona desenvoluparà demència o tindrà un accident cerebrovascular, quantitats més grans poden augmentar el risc d’una persona a patir problemes com Alzheimer o demència senil.

La resposta sensorial meridiana autònoma (ASMR per les sigles en anglès), és una sensació de formigueig molt plaent que s’inicia al centre del cap com a resposta al tacte d’unes mans, a sons, sospirs i cops suaus i rítmics.

8) Què és el punt G del cervell i com trobar-lo?

Una investigació publicada al Journal of Clinical Investigation va trobar que l’estimulació elèctrica del feix del cíngle-ubicat a l’àrea mitjana del cervell que compleix funcions determinants en l’activitat cerebral del sistema límbic- feia riure i sentir-se feliços als qui rebien aquests estímuls.

Els investigadors van decidir comprovar fins a quin punt els pacients sobtadament alegres amb elèctrodes connectats a l’anvers del cíngle conservaven el seu nivell de cognició. Els van fer proves de memòria, atenció i llenguatge i van comprovar que l’estimulació que els feia sentir tan bé no interferia en la capacitat d’anàlisi.

9) Quina és làrea del cervell que et connecta amb la felicitat?

Segons la Dra. Esliman el cervell no té un sol centre emocional, sinó que diferents emocions involucren diferents estructures, “sentim alegria al nostre cos a causa de l’alliberament de dopamina i serotonina, dos tipus de neurotransmissors al cervell”, afegeix. Tots dos químics estan fortament associats amb la felicitat.

10) Com processa el cervell els insults?

Investigadors de la Universitat d’Utrecht a Holanda van descobrir que escoltar un insult equival a rebre un cop de cap a la cara independentment de si l’insult és dirigit a un oa una altra persona.

A més, durant les proves van comprovar que les persones tenien la mateixa reacció davant insults fins i tot si no hi havia una interacció directa amb una altra persona, és a dir, els pacients es veien igual d’afectats per més que l’insult fos escoltat de lluny o per un dispositiu tecnològic.

11) Com afecta la pena d’amor al cervell?

“Es creu que la tristesa té la base anatòmica en diverses estructures cerebrals com l’hipocamp, l’escorça prefrontal, l’amígdala i encara queden per descobrir-se altres àrees involucrades. Així com quan estem feliços hi ha químics neurotransmissors que actuen en certes parts del cervell i ens generen aquesta emoció, una cosa semblant passa amb la tristesa. Aquests mecanismes després tornaran al seu estat d’equilibri o no, i en aquest cas és molt important consultar amb l’equip de salut mental”, destaca la metgessa neuròloga Celeste Esliman.

12) Quants pensaments tenim per dia?

Una persona comuna en general té aproximadament 6,000 pensaments per dia, segons suggereix una investigació feta per la Universitat de Queen al Canadà. Els investigadors diuen que han desenvolupat una manera mai abans vista de detectar quan acaba un pensament i un altre comença. Això ho van descobrir mitjançant l’ús d’imatge per ressonància magnètica (MRI) i li van adjudicar als pensaments intrusius el nom de cucs de cervell.

13) Hi ha diferència entre el cervell de les dones i els homes?

Per Esliman això és un mite. “Les dones, homes, persones no binàries i altres identitats, desenvolupen el cervell a partir de múltiples factors, com els vincles, l’ambient, l’alimentació, l’exercici, el maneig de l’estrès, que el van modelant al llarg de tota una vida. El nostre cervell està en canvi constant, i això no depèn del sexe biològic”, conclou.

14) Quan i per què el cervell activa l’estalvi d’energia?

Davant falta de menjar o estar en una situació de risc, una persona probablement pugui veure reduïda la seva capacitat de visió. Pot ser que al començament no es pugui entreveure aquesta pèrdua del sentit de la vista, però a mesura que passen les hores després d’un temps prolongat sense menjar, aquest efecte s’aguditzarà. Això és així a causa de la manca d’aportació de sucre i glucosa, la qual és fonamental per alimentar les cèl·lules cerebrals ja que es converteix en trifosfat d’adenosina (ATP) químic que ajuda amb el processament d’informació.

Els investigadors de l’estudi Brain metabolisme during short-term starvation in humans van notar que en rosegadors analitzats es veia una pèrdua al voltant del 15-20% del seu pes amb l’objectiu de sobreviure a situacions límit o de manca d’aliment.

15) Per què es tenen pensaments catastròfics/negatius?

La professora de Neurociència Aplicada de la Universitat de Reading, al Regne Unit, Patricia Riddell va definir el catastrofisme com “una tendència a assumir que succeirà el pitjor en imaginar una situació futura, fins i tot si té evidència que aquest no és el resultat més probable ”. En imaginar aquest tipus de successos es produeix una reacció emocional i es fa servir aquesta resposta per determinar com un se sentirà en el futur si és que això passa.

Aliments com la fruita seca, les llavors, el peix i els cereals fortificats també contenen vitamines que ajuden a millorar el rendiment del cervell.

16) Què li passa al cervell quan sentiu plaer?

Se’ls atribueix el nom de resposta sensorial meridiana autònoma (ASMR per les sigles en anglès), és una sensació de formigueig molt plaent que s’inicia al centre del cap com a resposta al tacte d’unes mans, però també a sons, sospirs i copejos suaus i rítmics.

L’estudi publicat a la National Center for Biotechnology Information va trobar una connectivitat funcional atípica entre àrees del cervell implicades en el processament sensorial i el control de l’atenció i un increment de l’activitat a les àrees del cervell relacionades amb el processament de les emocions. Per tant, quan alguna cosa estimula els centres del plaer del cervell se segrega dopamina, un neurotransmissor encarregat de generar sensació de benestar.

17) Per què tens més facilitat per a algunes coses i per a d’altres no?

La memòria episòdica és aquella que està relacionada amb successos autobiogràfics i altres esdeveniments, associats a un context espacial i temporal, que poden rememorar-se de forma explícita.

Aquesta es fa servir per codificar experiències personals i la recuperació conscient d’esdeveniments i episodis del propi passat. La recuperació dels records que s’hi conté es fa de forma explícita i voluntària.

Especialistes del CONICET van demostrar que l’activació de la memòria episòdica depèn de la comunicació coordinada entre dues regions del cervell: l’hipocamp ventral i l’escorça prefrontal. La troballa, que es va realitzar a través d’experiments en models animals, es descriu al Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA (PNAS).