Espanya ha tancat 2019 com el primer que empitjora en dependència des de 2015: les llistes d’espera han augmentat en dotze mesos en gairebé 20.000 persones. Al desembre de 2018 hi havia 250.037 persones amb el seu grau de dependència reconegut esperant per la prestació o servei a què tenien dret, i en el mateix mes de 2019 ja eren 269.854. D’aquests gairebé 20.000 que se sumen a la llista, tres quartes parts són greus, ja sigui severs (grau II) o grans (III): quan va acabar 2018 hi havia 98.236 dependents greus en espera; superada la barrera dels 100.000, a l’acabar 2019 hi havia 113.275, 15.039 més.
Es tracta de dades fetes públiques mensualment per l’IMSERSO. Al llarg de l’any, aquests documents ja havien anat avançant un retrocés en el Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). Ha estat el primer any des de 2015 que el nombre creix. El motiu fa cinc anys va ser que els dependents de Grau I (considerats els més lleus), que havien estat eliminats de les estadístiques en 2012 quan Mariano Rajoy va posar en marxa les retallades a el sistema d’ajuda a la dependència, van tornar a comptabilitzar i per tant a incorporar-se a les llistes el 2015.
Ara les raons són unes altres. Quan a l’estiu la xifra va augmentar per primera vegada, sobretot entre dependents greus, des de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials explicaven la raó: “Es atén més a lleus o moderats: genera millor estadística i els serveis són low cost. És una qüestió purament econòmica, perquè els grans i severs costen més diners. és un miratge estadístic, un joc per aparentar que la llista d’espera disminueix. ho venim denunciant, però el més greu i nou és el de l’últim any, que augmenti en més de 6.000 “. Les prestacions i serveis que disposa la Llei de 2006 són principalment quanties econòmiques per cura familiar, ajuda a domicili, teleassistència i atenció residencial.
Hi ha una altra dada dolent: el 2019 s’ha batut el rècord de 2012, any de les retallades, en persones que han sol·licitat una valoració de la seva dependència però encara no l’han fet, és a dir, els queda tot el procés per davant. Hi ha 159.193 persones a Espanya en aquestes circumstàncies. Al gener de 2019 eren 130.831, 20.000 menys. El 80% dels que comencen el procés acaben sent reconegudes amb un grau o un altre de dependència.
En general, “les comunitats estan asfixiades”, deien des de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, referent en el sector. Actualment, les comunitats aporten de mitjana un 80% al finançament de el Sistema i l’Estat un 20%, quan la Llei de 2006 estableix que hauria d’anar a l’50%, la qual cosa genera fortes desigualtats territorials entre regions. La població total major de 65 anys, la majoritària entre la dependent, també ha crescut en unes 600.000 persones des de 2012, temps en el qual l’Administració no s’ha adaptat.
Des de l’associació qualifiquen d ‘ “absolutament terrible” aquest any per l’augment de 20.000 persones en el que anomenen “llimbs de la dependència”: persones amb el dret reconegut que no arriben encara a rebre-ho. “És desesperant que augmenti la llista d’espera, tant els llimbs com els pendents de valoració. Pensàvem que, per la falta de Pressupostos, anava a ser un any de paralització. Però és més que això, és molt preocupant”, afegeixen.
En el Consell general de Treball Social, la seva presidenta Emiliana Vicent ho descrivia semblant: “Està tot encallat. No és que puguis dir que no s’ha anat a millor en aquests mesos, és que s’ha anat a pitjor. Cal corregir un problema greu de finançament “. Les associacions han passat mesos demanant que la injecció de 500 milions d’euros en el SAAD inclosa en els PGE de 2019, i frustrada amb ells, sortís endavant amb el govern en funcions via Reial Decret. Ara, esperen veure-ho en els pressupostos que es proposin en 2020.
A Espanya, el temps mitja d’espera entre que se sol·licita una prestació o servei per a la dependència i es rep és d’un any i dos mesos. El va calcular al desembre l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, d’acord amb una nova estadística de l’IMSERSO. Per norma, no haurien de ser més de 180 dies, sis mesos. Amb aquesta xifra, calculen que el 2019 van morir a el dia 85 persones sense haver rebut prestació tot i tenir-la reconeguda, 31.000 en total. Amb el nou govern, les competències de l’IMSERSO i per tant la gestió de la dependència passen el 2020 de l’Ministeri de Sanitat a la vicepresidència de Drets Socials i Agenda 2030 que capitaneja el vicepresident Pablo Iglesias.
Belén Remacha / Ana Ordaz
https://www.eldiario.es/sociedad/listas-espera-dependencia-sistema_0_985851986.html
