ca
Notícies

Avanços i desafiaments en el tractament de l’ alzhèimer.

L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona, Espanya)), 16 may (EFE).- Científics que participen a Espanya en la XIII Conferència Barcelona-Pittsburgh, organitzada per la Fundació ACE, aborden les oportunitats que ofereixen els nous fàrmacs per tractar l’alzhèimer i les dificultats que presenta la coincidència de més d’una patologia.

Aquesta cita internacional, que reuneix a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) desenes d’experts de tot el món en alzhèimer i demències, es duu a terme biennalment juntament amb la Universitat de Pittsburgh (EUA) per avaluar els avenços en la recerca en aquest camp.

Els experts discuteixen fins divendres els principals avenços en la investigació, teràpies innovadores, fàrmacs en estudi, consell genètic i aliances internacionals per afrontar les demències, en augment en una societat cada vegada més envellida.

En declaracions a EFE, la fundadora i directora mèdica de la Fundació ACE, Mercè Boada, va destacar l’esperança que suposa el lecanemab, fàrmac aprovat el juliol del 2023 per l’Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA, en anglès) després de verificar la seva eficàcia alentint els símptomes de l’alzhèimer.

D’acord amb Boada, aquest medicament “ofereix un 30 % d’avantatge sobre el deteriorament cognitiu”, això sí, una vegada ja s’ha detectat la malaltia.

“Estem pendents que l’Agència Europea del Medicament ho aprovi i pensem que ho farà. A partir d’aquí, sorgeixen diverses qüestions: Com es negociarà amb aquest fàrmac dins de l’Agència Espanyola del Medicament? Quan sortirà al mercat?”, va plantejar la neuròloga.

 

El contratemps de la comorbilitat

No obstant això, Boada va abaixar les expectatives sobre aquest nou medicament si es té en compte el conjunt de les demències.

“Dins del deteriorament cognitiu, que inclou molta més gent que la que només té alzhèimer, es calcula que entre un 10 % i un 15 % de la població detectada podria ser tractada amb aquest fàrmac”, va detallar.

Sobre aquesta qüestió, el director d’Investigació d’ACE, Agustín Ruiz, va posar sobre la taula un altre contratemps a tenir en compte: la copatologia o comorbilitat, entesa com la presència de dues o més malalties alhora en una persona, sent una d’elles l’alzhèimer.

“El que s’està veient, quan s’analitzen els cervells de les persones que han tingut alzhèimer, és que no tenen una malaltia, sinó més d’una. Només un 10 % dels cervells que analitzem tenen només la malaltia d’Alzheimer“, va especificar Ruiz.

En aquest sentit, va apuntar que la majoria d’aquests pacients amb alzhèimer tenen, entre altres tipus de comorbilitats, problemes vasculars al cervell o esclerosi de l’hipocamp.

“Això implica que, encara que trobéssim fàrmacs perfectes per combatre la malaltia d’Alzheimer, encara hauríem de desenvolupar fàrmacs perfectes per a les altres patologies que té la gent”, va subratllar l’investigador.

Per aquest motiu, va alertar que “aquests tractaments no van a aconseguir frenar completament la malaltia”, perquè la majoria dels pacients “tenen alguna cosa més a part d’alzhèimer”.

En la XIII Conferència Barcelona-Pittsburgh, l’Ace Alzheimer Center Barcelona també ha exposat els treballs que duu a terme per respondre a diferents reptes, entre ells el grau d’evolució de la malaltia.

Un d’aquests treballs posa el focus en el llenguatge i, amb una mostra de 1.500 pacients, demostra que la parla espontània, analitzada mitjançant intel·ligència artificial, pot servir per distingir entre diferents etapes de la malaltia i per predir el rendiment cognitiu.

 

Tractament innovador per a l’ alzhèimer (pulsoslp.com.mx)