Buenos Aires . ( EFE ) . – Amb tot just 300 mil·lisegons en té prou el cervell humà per generar un record, el temps que triguen les “neurones de concepte” a relacionar imatges, segons un recent descobriment. Aquest nou acostament al misteri de la memòria humana arriba de la mà dels argentins Rodrigo Quian Quiroga , director del Centre de Neurociència Sistèmica de la Universitat de Leicester a Gran Bretanya , i Hernán Rei, que acaben de publicar la seva troballa a la revista Current Biology .
“En general, la formació de memòria involucra una associació de conceptes. Per exemple, ‘recordo haver-me trobat amb un amic quan vaig anar al cinema’ implica dos conceptes: ‘un amic’ i ‘vaig anar al cinema’ que s’associen per formar una nova memòria que és la d’haver trobat a un amic al cinema” , va explicar Quian Quiroga . “Ja fa un temps vam mostrar que hi ha neurones en el cervell que codifiquen conceptes. Aquestes neurones el cervell les utilitza per formar memòria i tenen un temps de reacció”, va aclarir, en conversa telefònica des de Gran Bretanya . “Quan arriba l’estímul sensorial, com veure una persona, 300 mil·lisegons després aquesta neurona dispara (un impuls) i aquest és el temps durant el qual la neurona s’activa per a la formació de memòria”, va continuar .
Aquest fenomen és diferent a altres processos cognitius -com ara decidir sobre si agafar un taxi o anar amb autobús o prestar atenció a alguna cosa que t’emociona – , ja que involucren a altres neurones, en altres àrees del cervell, i altres temps .
Quian Quiroga i el seu equip estudien la resposta del cervell en pacients candidats a cirurgia per epilèpsia, als quals s’avalua mitjançant elèctrodes en diferents àrees del cervell que registren l’activitat neuronal. “Un elèctrode és com una agulla que té un mil·límetre de diàmetre i permet escoltar l’activitat de les neurones, com si introduisis un micròfon dins del cervell d’una persona i poguessis escoltar”, va explicar Quian Quiroga .
La memòria està distribuïda en diferents parts del cervell, no hi ha una geografia específica que exerceixi de ” bagul dels records”, però sí que hi ha una àrea específica involucrada en la seva formació: l’hipocamp. “Si no tenim aquesta àrea no podem generar noves memòries, hi ha moltes evidències en la neurociència, però principalment ho sabem per un pacient al que li faltava l’hipocamp i no podia tenir nous records”, ha afegit el científic. “És molt semblant al cas de la pel·lícula Memento ( Christopher Nolan , 2000 ). De fet, està basada en aquest pacient. És una persona que tot el que li passa no ho pot guardar a la memòria , totes les coses que li passen van directament a l’oblit”, ha prosseguit.
En l’hipocamp estan localitzades les “neurones de concepte”, especialitzades en aquest tipus de codificacions per la seva jerarquia en els processos cognitius.
El descobriment de les ” neurones de concepte ” cal agrair-lo a Quian Quiroga i , una mica, a l’actriu nord-americana Jennifer Aniston .
“La primera neurona de concepte que vaig trobar, el que la gent anomena la ‘neurona de Jennifer Aniston’, va ser justament perquè jo mostrava diferents fotos de Jennifer Aniston i la neurona responia i si mostrava fotos de qualsevol altra persona, per exemple de Julia Roberts, no ho feia”, ha apuntat. També va trobar altres neurones que responien a Halle Berry, a Oprah Winfrey i altres personatges populars de la societat nord-americana fa una dècada, ja que la investigació es va realitzar a la universitat d’UCLA de Los Angeles , l’any en què Aniston es trobava a la carena de l’onada de la popularitat per l’emissió de l’última temporada de la sèrie Friends .
Que el seu gran descobriment hagi passat a la història com “la neurona de Jennifer Aniston” no molesta Quian Quiroga sinó que li sembla “divertit” .
Aquests descobriments no serviran de moment per curar malalties com l’Alzheimer, perquè encara queda un llarg camí per entendre completament com funcionen els mecanismes de la memòria. ” El cervell no és només el gran desconegut del cos humà, sinó de l’univers. Com funciona el cervell segueix sent un dels enigmes de la ciència. Si es pregunta a un científic quines són les cinc grans preguntes de la nostra època, una serà segur el funcionament del cervell”, ha conclòs .
Font: La Vanguardia
