He conegut persones amb Alzheimer que no eren capaços de comprendre molt del que se’ls deia, però, quan s’afegien ajudes visuals, tot fluïa molt millor.
També he conegut a altres que parlaven constantment, només que el seu discurs amb prou feines tenia connexió amb el que succeïa al seu voltant. Això sí, era molt fluid i correcte gramaticalment.
I és que l’Alzheimer, almenys en les seves primeres fases, no afecta la capacitat de la persona per parlar o fer-ho d’una forma gramaticalment correcta, sinó que altera la comprensió del llenguatge.
I això es deu en bona mesura al fet que el dany que va fent la malaltia en el cervell es manifesta primerament en regions cerebrals vinculades a la memòria. Els dèficits del llenguatge vénen en un inici determinats pels problemes en altres processos (memòria, atenció)
Sigui per una causa o una altra, la realitat és que les alteracions del llenguatge són un dels símptomes més coneguts-i soferts-de l’Alzheimer. Avui parlarem de 5 alteracions comunes en aquest procés que es donen en els malalts i com podem manegar-les
No aconsegueix nomenar un objecte
És un dels problemes més típics en les primeres fases de la malaltia. Fins i tot, pot ser que la persona encara no estigui diagnosticada d’Alzheimer, però ja aquests dèficits siguin evidents.
Es queda sense poder nomenar una paraula i comença a donar explicacions en lloc d’esmentar la paraula en si. En l’intent de solucionar aquestes situacions, el malalt pot semblar que està parlant innecessàriament i “andándose por las ramas”, com diríem popularment en castellà.
Què podem fer?
És el moment d’acudir a especialistes, com els neuropsicòlegs, per avaluar els processos cognitius si encara no s’ha arribat a un diagnòstic. També es pot suggerir-li la paraula, ajudar-li a que surti.
Insistir que la digui, sent evident que en aquest moment no pot, només augmentarà la seva ansietat.
No mostra iniciativa per iniciar una conversa ni participa activament d’ella
Un altre problema molt comú que comença a manifestar-se des de les primeres fases. Què faries tu si el fenomen de la punta de la llengua es convertís en una cosa quotidiana? Si cada vegada que parles notes una barrera que t’impedeix dir el que vols? Doncs possiblement callar.
I això és el que fan els malalts, es retreuen i eviten participar en converses perquè són cada vegada més conscients dels seus dèficits.
Què podem fer?
Toca tirar de comprensió i empatia i posar-nos al lloc de la persona que veu com les seves habilitats es perden a velocitat de vertigen. Respectar els silencis és una bona norma per a tots que generalment mai tenim en compte. Apunta!
Però com que no anem a sumir-nos al costat de la malalta en un silenci etern, a l’hora d’entaular una conversa seria bo fer-ho sobre temes que saps que domina i el motiven. Per exemple, he vist malalts que passaven tota una sessió de teràpia en silenci … fins que es parlava de futbol.
No comprèn el que se li diu
Un altre problema molt comú que es fa evident en la fase moderada d’Alzheimer. Parles a la persona malalta i no comprèn què li estàs dient. Pot arribar a ser desesperant quan intentem que faci alguna cosa.
El que passa és que la persona va perdent la memòria semàntica, que és la que permet la comprensió de conceptes. Simplement ja no sap què significa la paraula cullera, encara que la pugui pronunciar perfectament.
Què podem fer?
En aquests casos ajudar-se del llenguatge visual és clau. Sempre que puguem el millor és incloure ajudes visuals. Per exemple, si volem que es raspalli les dents, una bona idea pot ser ensenyar-li el raspall. En alguns casos serà necessari raspallar davant d’ell perquè vagi repetint els moviments en mirall.
S’expressa amb fluïdesa, però sense sentit
En aquest cas el problema no és tant que el que diu no té sentit en si, sinó que no té relació amb el context. Per exemple, li preguntes per la seva salut i comença a parlar dels seus fills.
Cau dins de les alteracions de les habilitats pragmàtiques del llenguatge, igual que la manca d’iniciativa per començar una conversa.
Què podem fer?
Seguir-li la corrent? Assenyalar que el que diu no té relació amb la amb la conversa no ajudarà en res. Millor seguir amb el tema proposat, que segur el motiva més i us fa passar una bona estona.
Mutisme
En la fase més avançada d’Alzheimer la persona ia penes si emet alguns sons i la seva comprensió del llenguatge parlat, almenys fins on podem saber, és gairebé nul. La malaltia ha atrofiat greument el cervell i aquest és el resultat.
Què podem fer?
En aquesta fase la comunicació no verbal cobra una dimensió nova. Els gestos, les carícies, els somriures, els massatges: tot es converteix en una via de connexió, possiblement molt més que abans.
Fuente: www.infotiti.com
