L’alzhèimer és una malaltia neurodegenerativa, és a dir, causada per una destrucció progressiva de les neurones cerebrals. Una malaltia que es correspon amb el tipus més comú de demència -constitueix al voltant del 60-70% de tots els casos de demència, per a un total de 30 milions de pacients a tot el planeta – i per a la qual encara no hi ha cap tractament capaç de frenar la seva progressió, menys encara de curar-la. D’aquí la importància de conèixer els factors de risc que, segons els estudis, afavoreixen la seva aparició. I és que identificats aquests factors, es poden prendre mesures per intentar prevenir, o si més no demorar, el seu desenvolupament. És el cas, entre altres, del tabaquisme i de la deficiència de vitamina D (NdelT, malgrat estudis recents que refuten la relació d’aquestavitamina amb l’alzhèimer). I així mateix, del nombre total d’embarassos. I és que com mostra un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat Nacional de Seül (Corea del Sud), les dones que, sense haver patit cap avortament espontani, han tingut cinc o més fills presenten un risc notablement superior de patir aquesta malaltia neurodegenerativa.
Com explica Ki Woong Kim, director d’aquesta investigació publicada a la revista «Neurology», «els nivells d’estrògens es dupliquen cap a la vuitena setmana d’embaràs i posteriorment s’eleven per assolir uns nivells fins a 40 vegades superiors als normals. De confirmar-se en investigacions ulteriors, és possible que els nostres resultats puguin obrir la porta al desenvolupament d’estratègies hormonals per a la prevenció de la malaltia d’Alzheimer en base als canvis hormonals en el primer trimestre de gestació ».
Fertilitat i Alzheimer
Per dur a terme l’estudi, els autors van comptar amb la participació d’un total de 3.549 dones de Corea del Sud i Grècia amb una mitjana d’edat de 71 anys -el temps mitjà transcorregut des del naixement del primer fill es va establir en 26 anys- i que no prenien teràpia hormonal substitutiva (THS) ni s’havien sotmès a una cirurgia d’extirpació dels ovaris -o el que és el mateix, a una histerectomia.
Els autors es van centrar tant en l’historial reproductiu de les participants com en els resultats dels tests als quals van ser sotmeses periòdicament per avaluar les seves capacitats cognitives fonamentalment, les seves capacitats de pensament i memorización-. Concretament, 869 participants patien deteriorament cognitiu lleu i 118 havien estat diagnosticades d’alzhèimer. I l’historial reproductiu, és a dir, el nombre total d’embarassos i naixements d’aquestes dones, ¿va condicionar d’alguna manera el seu riscde desenvolupar lamalaltia d’Alzheimer? Doncs si. I de forma molt notable.
Els resultats van mostrar que les participants que havien tingut cinc o més fills presentaven un risc fins a un 70% de patir Alzheimer que les seves homònimes que havien enllumenat quatre o menys nadons. De fet, de les 176 dones que van tenir cinc o més fills, 59 van desenvolupar la malaltia, enfront d’únicament 53 del total de 2.751 participants que no havien estat tan ‘fecundes’. A més, els resultats van ser independents d’altres factors com la lactància materna o l’ús de THS.
És més; les participants que havien patit un avortament espontani van mostrar un risc fins a un 50% inferior de patir Alzheimer que aquelles que havien portat tots el embarassos a terme. En aquest cas, de les 2.375 dones que havien patit almenys un avortament espontani, 47 havien estat diagnosticades d’aquesta malaltia neurodegenerativa, davant de les 71 del total de 1.174 participants que havien completat totes les seves gestacions.
Llavors, el nombre de parts influeix sobre les capacitats cognitives de les dones? Doncs si. En els test per avaluar les capacitats de pensament i memòria al llarg de la vida, en què la puntuació màxima és de 30, obtenir una puntuació igual o superior a 24 punts indica una capacitat cognitiva normal, i aconseguir entre 19 i 23 punts alerta de problemes cognitius lleus, les participants amb cinc o més fills van obtenir una puntuació mitjana de 22 punts -inferior, per tant, a l’aconseguida per les dones que van donar a llum a quatre o menys nadons, de 26 punts.
Canvis hormonals
Arribats a aquest punt, què va passar amb els resultats dels tests en cas d’haver patit un avortament espontani? Doncs que en aquest cas, i amb independència de la xifra final de nadons enllumenats, les dones que havien patit almenys una interrupció espontània de l’embaràs van obtenir una puntuació mitjana més elevada que les seves homònimes que havien portat totes les seves gestacions a terme. Per exemple, i en el cas de les participants que van tenir cinc o més fills, la puntuació mitjana va ser de 23 punts en cas d’haver experimentat un o més avortaments espontanis -i no de 22, com va passar quan es ‘van completar’ tots els seus embarassos .
Però, aquest efecte protector dels avortaments espontanis, com s’explica? Doncs la veritat és que no se sap. No obstant això, com conclou Ki Woong Kim, «és possible que l’elevació modesta dels nivells d’estrògens en el primer trimestre d’embaràs es trobi dins del rang òptim de protecció de les capacitats cognitives».
Fuente: www.abc.es // Traducció al català: X. R.
