Els adults ancians constitueixen un grup de risc pel que fa a l’exposició a l’coronavirus i com és el cas de persones vulnerables, han de romandre en aïllament com a mesura de protecció.
El contacte social freqüent i proper amb els adults grans que es troben travessant un envelliment patològic, com són els que pateixen de deteriorament cognitiu lleu o algun tipus de demència (entre elles la malaltia d’Alzheimer), s’ha restringit específicament.
Tal és així, que s’han limitat completament les visites als que estan allotjats en residències de llarga estada o geriàtrics de la nostra ciutat i tot de familiars o persones properes. “A partir d’aquesta situació, ens trobem davant d’un obligat i inesperat canvi d’hàbits dels nostres adults majors que genera desconcert i dubtes. Hem de enfrontar-nos a situacions complexes per a les que no hem tingut temps de preparar “, indica Silvina Belizán, llicenciada en Psicologia i especialista en Gerontologia.
Com es manifesta la malaltia d’Alzheimer?
La malaltia d’Alzheimer és un trastorn neurodegeneratiu cerebral crònic que afecta en forma progressiva les funcions cognitives, la conducta i impacta en la vida diària dels pacients i les seves famílies. No és part de l’envelliment normal, encara que l’edat és el seu principal factor de risc.
Continua sent la causa més freqüent de demència a nivell mundial, representant fins a un 70 per cent dels casos en majors de 65 anys. Afecta una de cada vuit persones de més de 65 anys i gairebé la meitat de les majors de 85 anys.
Sol presentar-se en forma lenta i insidiosa a partir dels 65 anys, amb els següents símptomes: Cognitius: dificultat per adquirir nova informació (memòria de treball); dificultat per raonar o realitzar tasques complexes; alteració de les habilitats visuoespacials i alteracions de l’llenguatge. Conductuals i psicològics: Depressió, apatia, ansietat, agitació, al·lucinacions, deliri.
Resulta important diferenciar a l’EA (Malaltia d’Alzheimer) de l’DCL (deteriorament cognitiu lleu). Aquest últim es reconeix com una condició patològica, no com un procés normal associat a l’edat. Les persones presenten cert grau de dèficit cognitiu, la severitat resulta insuficient per complir criteris de demència ja que no implica un compromís essencial en les activitats de la vida diària. “Aquest grup de pacients té un risc augmentat de desenvolupar demència”, explica la professional.
Efectes de l’canvi de rutina
Si bé el dia a dia, més enllà de la pandèmia, amb persones amb aquestes patologies sol presentar desafiaments i hem de treballar l’afecte, la paciència i la tolerància a més de desenvolupar estratègies per a la convivència, davant d’aquest moment conjuntural convé tenir en compte alguns consells per poder establir un marc de referència per a la persona malalta i per als seus cuidadors, a manera de guia per minimitzar el risc de veure desbordats.
A causa de l’aïllament, en els pacients amb afectació cognitiva poden aparèixer o incrementar alguns símptomes psiquiàtrics o conductuals com ansietat, apatia, irritabilitat, agressivitat, vagabunderia, trastorns de la son, al·lucinacions o deliris.
A més, la sobreexposició a notícies o a la informació provinent dels diferents mitjans de comunicació pot afavorir l’aparició de sentiments com por o frustració.
També idees incorrectes causa de la mala comprensió de la realitat i dificultats per comprendre la situació, pel que pot incrementar-se el deteriorament cognitiu previ o estar confús.
Tots aquests canvis conductuals sumats a la pròpia situació de l’cuidador (sigui aquest formal o informal, com un familiar) poden generar majors conflictes en la dinàmica diària.
A l’hora d’intervenir per tranquil·litzar el pacient i disminuir la seva simptomatologia sempre són preferibles les intervencions psicosocials personalitzades que la medicació.
Aspectes importants
– Atenent a la capacitat cognitiva de la persona afectada, traslladar una explicació adaptada del per què no es pot sortir o rebre visites. Repetir totes les vegades que siguin necessàries.
– Dissenyar rutines diàries amb activitats físiques i cognitives que sigui capaç de realitzar i impliquin una participació activa de l’pacient. Cal mantenir horaris regulars i ben pautats sobre els moments d’alimentació, lavabo, distracció i descans. Mantenir l’adequada alternança entre somni i vigília.
– Adequar l’entorn: ambientar el lloc amb llum i música suau perquè estigui relaxat i tranquil, sobretot a l’hora de l’descans. És important respectar els records emocionals de la persona i incloure’ls en aquestes àrees.
– Ajudar a l’pacient amb missatges clars, simples i senzills, donant instruccions pas a pas.
– Eliminar distraccions durant la comunicació.
– Utilitzar les capacitats preservades i centrar-se en aquestes.
– Dividir les tasques i utilitzar recordatoris. Involucrar-lo en les tasques domèstiques que estiguin al seu abast. Fomentar el sentit de l’assoliment i respectar sempre la seva autonomia.
– Treballar en identificar les molèsties de l’pacient, i si cal consultar a l’metge tractant per afegir o modificar la medicació.
En tant és fonamental per a la prevenció de l’Covid -19, la supervisió i / o assistència de tot el procés de rentat de mans, hidratació de la pell, exercicis de relaxació, dieta saludable, així com optimitzar les estratègies per aconseguir un bon descans.
Es tracta de pautes que també recomanen professionals de la clínica de la memòria de l’Conicet, en un Pappe difós pel Ministeri de Salut de la Nació. Els professionals, que formen part de la Clínica de la Memòria de la Unitat Executora d’Estudis en Neurociències i Sistemes Complexos (ENyS, Conicet-UNAJ-HEC), van explicar que “les persones amb demència poden tenir dificultats per comprendre la pandèmia i adaptar-se a les modificacions en la seva rutina, el que afavoreix que es generin canvis de conducta, producte de l’ansietat, l’agitació, i l’alteració de la son “.
Pel que coincideix la llicenciada Silvina Belizán quan indica, que en aquesta instància és fonamental les accions que portin endavant els cuidadors, ja que han de revisar en tot moment la seva pròpia actitud i possibilitats per enfrontar la situació.
Treballar sobre les seves pors i angoixes davant la pandèmia, i si cal demanar ajuda professional. Estar tranquils i positius davant de l’emocionalitat de l’pacient, validant les seves experiències i sense minimitzar-les, és vital per travessar aquest moment en què els adults majors han de romandre amb restricció en els seus contactes i socialització.
Des del Centre Municipal de Salut s’agraeix la col·laboració de la llicenciada Silvina Belizán, especialista en gerontologia, per aquesta aportació en la prevenció i la cura de l’adult major i pel treball realitzat en el 2019 en el Grup de Suport Contra el Mal d’Alzheimer i el consultori d’atenció a l’esmentada patologia.
https://www.lavozdelpueblo.com.ar/web/noticia/96679-Mal%20de%20Alzheimer%20y%20deterioro%20cognitivo%20%0A
