ca

Aconsegueixen crear neurones noves dins el cervell d’un ratolí.

 

Per primera vegada, s’ha provat amb èxit un còctel de fàrmacs per crear noves neurones en el cervell. Si aquest resultat, aconseguit en ratolins, s’apliqués en el futur als éssers humans, podria reparar el cervell de persones afectades per Parkinson o la malaltia d’Alzheimer, i eventualment també restaurar teixit neuronal després d’un accident cerebrovascular o una lesió cerebral. Però encara queda un llarg camí per determinar si aquest salt entre el cervell d’un ratolí i d’una persona, és possible per a la ciència.

La regeneració del teixit cerebral danyat és un dels objectius tradicionals de la medicina. Sempre ha topat amb un obstacle: a diferència d’altres òrgans, com el fetge o la pell, que tenen la capacitat de regenerar-se, el cervell mai no ha aconseguit aquesta proesa. Quan mor una neurona, ja és irrecuperable per a tota la vida.

Una nova investigació desenvolupada per científics de la Universitat de Pequín ha aconseguit sortejar aquest obstacle d’una forma original: s’han convertit altres cèl·lules cerebrals en neurones. És a dir, no han aconseguit recuperar neurones, sinó crear noves neurones capaces de realitzar l’activitat de neurones originals, explica NewScientist.

El miracle l’han operat en les cèl·lules glials, que representen la meitat del teixit nerviós i desenvolupen missions auxiliars perquè les neurones funcionin correctament. Es diferencien de les neurones en què no estableixen connexions entre elles (sinapsis), si bé són capaços de percebre canvis ambientals i d’alliberar transmissors.

Les cèl·lules glials són imprescindibles per al bon funcionament del sistema nerviós, al qual aporten estructura, nutrients i protecció. Unes d’aquestes cèl·lules glials es diuen astròcits, que estan localitzats en el sistema nerviós central (encèfal i medul·la espinal) i el seu nombre supera el de les neurones: en el cervell hi ha 10 vegades més astròcits que neurones.

Els astròcits, que tenen forma d’estrella, s’enrotllen al voltant de les sinapsis, i només es produeixen durant l’edat adulta. I tenen una propietat sorprenent que va inspirar aquest descobriment: quan es produeix un accident cerebrovascular, també anomenat atac cerebral, el flux sanguini s’atura, el cervell deixa momentàniament de rebre nutrients i oxigen, i això provoca la mort de neurones, però no dels astròcits que l’envolten.

És a dir, sobreviuen a la mort d’una neurona, no moren amb ella. És més, en aquests casos, els astròcits actuen com a alliberadors del factor de creixement nerviós que facilita la regeneració de les connexions neuronals.

Partint de tots aquests coneixements, els científics xinesos van desenvolupar un còctel de fàrmacs que converteixen els astròcits en autèntiques neurones, és a dir, perden la seva naturalesa auxiliar i comencen a comportar-se com ho fa una neurona. Es tornen actius i són capaços de connectar-se amb altres neurones, cosa que no podien fer en la seva qualitat d’astròcits. Els resultats s’expliquen en un article pre publicat en BioRxiv. 

 

Efectes duradors

Els principis químics actius en el còctel són els que operen la transformació dels astròcits, assenyalen els investigadors en el seu article. Afegeixen que queda demostrat que la combinació de molècules presents en el còctel de fàrmacs indueixen la reprogramació química in vivo dels astròcits i els converteixen en neurones madures funcionals, amb les mateixes característiques electrofisiològiques que una neurona sana. I a més, que aquestes neurones generades artificialment al cervell poden interactuar amb les neurones pròpies del cervell sis setmanes després del tractament.

El resultat obtingut va durar dues setmanes utilitzant una dosi petita del còctel de fàrmacs, si bé els investigadors van comprovar després de vuit setmanes que les mostres de cervell mostraven que entre el 80% i el 90% dels astròcits propers a la zona de la injecció, s’havien transformat en neurones i començaven a produir proteïnes neuronals específiques. Un any després, l’efecte perdurava també, demostrant així que la conversió d’astròcits en neurones podria durar molt de temps, sense necessitat de reforçar el tractament amb un nou còctel de fàrmacs.

Els autors destaquen que, tot i que és impossible saber si el tractament va generar efectes secundaris, no van apreciar alteracions de salut notables en els ratolins de l’experiment.

Això no vol dir que el resultat obri la porta automàticament a tractaments similars amb éssers humans, ja que es desconeix encara quin tipus de neurones poden formar els astròcits modificats, quines interaccions poden generar amb altres neurones i, el més important, si aquest tractament pot afectar a la personalitat i als records del pacient, profundament implicats en les seves xarxes de neurones.

Caldrà esperar a aclarir aquestes incògnites perquè aquesta troballa pugui donar el salt del cervell d’un ratolí a un cervell humà i convertir-se en tractament per a persones afectades per la malaltia d’Alzheimer, el Parkinson o per un vessament cerebral. Però s’ha fet un pas prometedor en aquesta direcció. 

 

 

font: https://www.tendencias21.net/  // TRaducció al català: X. R.