Un equip de biòlegs de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles afirma haver transferit un record del cervell d’un cargol marí a un altre, creant un record artificial, bàsicament injectant l’ARN (àcid ribonucleic) d’un cargol en l’altre. Aquesta investigació podia portar a noves formes de restablir records perduts i un possible tractament per a malalties com l’Alzheimer.
“Crec que en un futur no molt llunyà, podríem potencialment utilitzar l’ARN per millorar els efectes de la malaltia d’Alzheimer o el trastorn d’estrès posttraumàtic,” comenta David Glanzman, líder de l’estudi que publica la revista eNeuro.
L’ARN és un missatger cel·lular que fabrica proteïnes i porta a terme les instruccions de l’ADN a altres parts de la cèl·lula. Ara es comprèn que té altres funcions clau a més de la codificació de proteïnes, inclosa la regulació d’una varietat de processos cel·lulars implicats en el desenvolupament i la malaltia. Els investigadors van donar descàrregues elèctriques suaus a les cues d’una espècie de caragol marí anomenat Aplysia. Aquest invertebrat marí posseeix un sistema nerviós amb milers de neurones de grans dimensions, el que permet implantar elèctrodes amb gran facilitat. Així, els cargols rebre cinc descàrregues elèctriques, una cada 20 minuts, i després en cinc descàrregues més 24 hores després per generar un record molest.
Els cargols afectats reaccionaven contraient les seves brànquies com a gest defensiu. El reflex defensiu dels cargols va augmentar. Finalment, la contracció defensiva, que durava 50 segons, no només es produïa en rebre descàrregues, sinó també amb el tacte; és a dir, quan els investigadors van colpejar lleugerament la part posterior dels cargols, van trobar que els que havien rebut les descàrregues elèctriques experimentaven una contracció defensiva que va durar uns 50 segons, un tipus simple d’aprenentatge conegut com “sensibilització”.
Després, van extreure l’ARN del sistema nerviós dels caragols marins que havien rebut les descàrregues elèctriques i també dels subjectes de control. L’ARN del primer grup (sensibilitzat) va ser injectat en set caragols marins que no havien rebut cap descàrrega elèctrica, i l’ARN del segon grup va ser injectat en un grup de control de set cargols que tampoc havien rebut descàrrega elèctrica.
Els científics van descobrir que els que havien rebut l’ARN dels cargols sensibilitzats es van comportar com si ells mateixos haguessin rebut les descàrregues a la cua: van mostrar una contracció defensiva que va durar uns 40 segons. Com s’esperava, el grup de control no va mostrar una contracció molt llarga. Tot just un segon.
Després, han afegit l’ARN a les plaques de Petri que contenien les neurones extretes de diversos cargols que no van rebre descàrregues elèctriques. Algunes de les plaques contenien neurones sensorials, i altres neurones motores, que en el cargol són les responsables del reflex. L’experiment en les plaques de Petri va obtenir el mateix resultat que en els cargols vius: les neurones sensorials de les plaques de Petri es van tornar més excitables amb les descàrregues elèctriques, cosa que no va passar amb les neurones motores. A més, afegir ARN d’un cargol marí al qual no se li van administrar descàrregues no va produir aquesta major excitabilitat en les neurones sensorials.
On s’allotgen els records?
En el camp de la neurologia, es creu que els records estan salvats en sinapsis. “Si els records es guardaran en les sinapsis, no hi hauria hagut manera que el nostre experiment hagués funcionat”, diu Glanzman. El cargol marí és un model excel·lent per estudiar el cervell i els records. En el futur, l’ARN pugui utilitzar-se per restablir els records que han estat inactius en les primera etapes de l’Alzheimer.
Font:www.lmneuquen.com
