L’agressivitat no és un símptoma inherent a l’Alzheimer, la majoria dels malalts mai arriba a desenvolupar un comportament agressiu, encara que sí és veritat que la prevalença d’aquestes conductes és significativa.
S’estima que al voltant d’un 20% dels malalts que encara romanen a la comunitat manifesten comportaments agressius i aquest nombre escala fins al 50% entre aquells que ja estan en una institució.
No hi ha una fase específica d’agressivitat en l’Alzheimer, sinó que aquesta és més comú en les fases moderades i avançades. També se sap que l’agressivitat Alzheimer, que pot ser física i/o verbal, no sorgeix del no-res, sinó que generalment té un desencadenant ambiental o en les pròpies condicions de salut del malalt.
Per exemple; Sabies que els deliris són un dels millors predictors dels comportaments agressius en les persones amb demència? Quan un malalt té deliris, cosa que pot passar sense que els familiars siguin molt conscients, les possibilitats d’un comportament agressiu es disparen.
Segueix llegint i t’explicarem altres causes que poden estar provocant comportaments agressius en les persones amb demència, el primer pas per gestionar de forma més efectiva aquests símptomes de l’Alzheimer.
CAUSES DE L’AGRESSIVITAT EN LES PERSONES AMB ALZHEIMER.
Identificar les causes és fonamental no només per a un millor maneig de l’agressivitat en l’Alzheimer, sinó perquè aquest símptoma pot estar responent a problemes de salut importants. Entre les causes més comuns estan:
- Deliris i al·lucinacions
- Dolors
- Infeccions urinàries
- Cansament
- Ambients amb molt soroll
- Presència d’un nou cuidador o altres persones desconegudes
- Canvi de residència
- Confusió causa dels dèficits cognitius o sensorials (visió i audició afectades, per exemple)
- Exigències que la persona ja no és capaç d’afrontar: per exemple, banyar-se de forma independent
- Efecte secundari de medicaments
- Incomoditat física a causa de la falta de mobilitat
QUÈ PODEM FER EN EL MANEIG DE L’AGRESSIVITAT EN LES PERSONES AMB DEMÈNCIA?
Si et preguntes com tranquil·litzar a un malalt d’Alzheimer, tinc una notícia que et pot desil·lusionar: no hi ha receptes màgiques, l’Alzheimer i les demències en general són el resultat d’un canvi tan radical en el cervell que el maneig dels seus símptomes és en extrem complex.
Més que passos específics, hi ha estratègies que poden guiar-nos sobre com tractar a una persona amb demència agressiva. És important:
- Identificar els possibles detonants del comportament agressiu: descartar en primer lloc la presència de dolor a causa d’altres condicions mèdiques o per la immobilitat del malalt. Si la persona ja no pot expressar per si mateixa si sent dolor, centri la seva atenció en expressions extraverbales que puguin indicar-ho. Altres claus per reconèixer les causes de les conductes agressives és fixar-nos en quan sorgeixen, en presència de qui, on o com reaccionen els que l’envolten quan apareixen els comportaments agressius. Trobar les causes indica directament què hem de canviar.
- Recorda: és la malaltia, no la persona. Enfadar-se amb ell / a no solucionarà res.
- No ho contradigui o discuteixi, només generarà més ansietat i agitació; l’avantsala d’un comportament agressiu.
- Proveu diverses solucions: ja sap, els humans tenim la molt poc sa costum de xocar dues vegades amb la mateixa pedra. Si heu intentat una via de solució diverses vegades i no ha funcionat, per què segueix fent el mateix?
- Redirecciona: intentar que el malalt centri la seva atenció en altres coses és una estratègia a tenir sempre present.
- Altres teràpies no farmacològiques: que el malalt participi en teràpies no farmacològiques com musicoteràpia, fisioteràpia o estimulació cognitiva pot ajudar a disminuir els nivells d’agitació i agressivitat
Medicació per l’agressivitat Alzheimer: tot i que diversos estudis han trobat que els fàrmacs tenen un abast molt modest controlant les alteracions del comportament en les persones amb Alzheimer, hi ha casos en què és necessari. Els fàrmacs antipsicòtics cada vegada estan menys aconsellats i, d’haver de usar-se perquè la persona té deliris i al·lucinacions, és important tenir en compte les recomanacions de l’Associació Americana de Psiquiatria. Antidepressius com el citalopram o anticonvulsius com la carbamazepina han mostrat beneficis controlant l’agitació en alguns assajos clínics.
Font: www.infotiti.com // TRaducció al català: X. R.
