Any de posar els peus a terra, serrar les dents i tirar endavant, ¿exagerat? Pot ser, perquè definitivament hi ha millors versions d’aquesta frase, per exemple: any de fer més realistes les expectatives.
El tret de sortida del que vindria en 2017 es va donar a finals de 2016 amb l’anunci de la biofarmacèutica Eli Lilly que el seu fàrmac més esperat, Solanezumab, no era efectiu contra la malaltia d’Alzheimer.
Ja després, el degoteig de fracassos de la indústria farmacèutica no va fer més que créixer: al febrer Merck tirava la tovallola amb el seu fàrmac candidat a tractar la malaltia d’Alzheimer, anomenat Verubecestat.
Una sorpresa més gran va arribar amb Intepirdine, un fàrmac que està desenvolupant una jove companyia biotecnològica, Axovant Sciences, una empresa mimada pels analistes econòmics, però bastant criticada pels científics.
Si s’hagués escoltat una mica més a aquests últims, potser la notícia que Intepirdine no era capaç de generar millores en els malalts seria presa amb més naturalitat.
Tot i que encara al fàrmac li queden possibilitats de desenvolupament – per exemple, està en assaig clínic per a la demència amb cossos de Lewy- la seva història amb l’alzhèimer per ara sembla estar en pausa.
Això vol dir que el 2017 només hi va haver fracassos en la indústria farmacèutica? No, en absolut, alguns compostos en desenvolupament semblen mantenir-se en la cursa contra la malaltia i altres comencen a generar moltes expectatives.
ALZHEIMER 2017: ESPERANCES EN EL CAMP FARMACÈUTIC
Dels fàrmacs per a l’Alzheimer que més temps porta en desenvolupament està Aducanumab, que darrere té l’impuls del gegant Biogen. Segons les últimes dades divulgades, el fàrmac aconsegueix disminuir les acumulacions tòxiques de proteïnes al cervell dels malalts d’Alzheimer.
A això se li afegeix que sembla produir cert alentiment del deteriorament cognitiu. El problema és que aquestes informacions són d’una fase I d’assaig clínic. Tot i que el fàrmac ja està en fase III d’assaig (l’anterior a la sol·licitud de sortida al mercat), poques dades es coneixen.
En l’actualitat les farmacèutiques han deixat enrere el triomfalisme amb el que en certa època es va tractar els avenços en el camp de l’Alzheimer i són molt més prudents amb les expectatives que generen, perquè ja saben que el cop amb la realitat pot ser correlacional.
Aducanumab segueix avançant, que ja en si és una bona notícia. El seu final, reeixit o no, t’ho explicarem en la nostra pàgina.
Si a Aducanumab se’l mira amb temor, a ANAVEX2-73 se’l rep amb il·lusió. Aquest fàrmac està sent desenvolupat per una companyia australiana i els mitjans s’han fet ressò de millores significatives en el funcionament en la vida diària dels malalts tractats en assaig clínic.
¿El problema? Doncs que els mitjans disten de ser els millors avaluadors dels efectes d’un medicament. No obstant això, en una reunió científica realitzada al novembre de 2017, la companyia va presentar dades de dos assaigs clínics, un de fase I i un altre de fase II.
Segons el presentat, ANAVEX2-73 arriba a generar millores cognitives en els malalts sota tractament, un resultat notable tenint en compte que és una cosa que no s’ha aconseguit fins al moment.
¿El problema aquí? Doncs que la forma en què estan avaluant si el fàrmac és o no efectiu, no és la millor; poden sorgir sorpreses pel camí.
De moment tenim dret a una mica d’il·lusió i a pensar que en la lluita contra la malaltia encara hi ha candidats importants. I que vindran més.
ALTRES OPCIONS TERAPÈUTIQUES NO FARMACOLÒGIQUES DE 2017 EN CAMP DE L’ALZHEIMER
La recerca de solucions no farmacològiques per a l’alzhèimer es va ampliant a poc a poc davant l’evidència que el desenvolupament de nous medicaments implica un cost molt elevat i és d’alt risc.
Per exemple, GrÍfols segueix amb el seu programa per avaluar l’efecte de la transfusió de plasma sanguini de joves a malalts d’Alzheimer.
A Austràlia segueix avançant l’aplicació de l’ultrasò en l’alzhèiimer, encara que de moment les fites més importants s’han aconseguit en animals d’experimentació. No obstant això, aquesta tecnologia promet i sense dubtes cal seguir-la de prop.
També en la línia dels abordatges no farmacològics destaca la creixent evidència que hi ha factors modificables que influeixen en el risc d’Alzheimer i, per tant, obren la possibilitat a crear teràpies per a disminuir aquest risc.
Una investigació de mitjans de 2017 va concloure que existeixen 9 factors modificables que poden estar darrere el 35% dels casos de demència al món, entre ells l’obesitat, la hipertensió o el tabaquisme.
Una dada que pot tenir moltes lectures, evidentment, però que essencialment ens diu que hi ha coses que podem fer en el dia a dia per disminuir les nostres possibilitats de desenvolupar alzhèimer.
LA CIÈNCIA BÀSICA, QUÈ ENS HA DIT SOBRE EL ALZHEIMER AQUEST ANY?
La ciència bàsica tampoc va portar grans avenços. Destaca l’evidència creixent que hi ha una connexió entre les alteracions del son i el risc de la malaltia i que les alteracions del metabolisme cerebral no només són conseqüència de l’alzhèimer, sinó que poden ser un factor que està influint en el curs mateix de la patologia.
BILL GATES ES BOLCA AMB L’ALZHEIMER, UNA DE LES NOTÍCIES MÉS POPULARS DE L’ANY
Vist està: poques coses són tan efectives per visibilitzar una malaltia que un famós la faci seva causa. I en el camp de l’alzhèimer aquest any va aterrar un dels homes més rics i coneguts del món: el cofundador de Microsoft Bill Gates.
Gates ha donat de moment 50 milions de dòlars al fons Dementia Discovery, que busca trobar tractaments contra l’alzhèimer. La xifra és en realitat modesta en relació al que es necessita per desenvolupar un fàrmac per a qualsevol malaltia, ínfima si parlem d’alzhèimer.
No obstant això, el veritable valor del gest està en la seva pròpia figura cridant l’atenció sobre aquest problema global. En poques hores els mitjans de comunicació més importants del món es van fer ressò de la iniciativa, cosa que no aconsegueixen les campanyes més ambicioses.
El 2017 s’acomiada en el camp de l’alzheimer amb l’evidència que es necessiten molts més esforços en tots els àmbits per poder aconseguir un avanç significatiu contra la malaltia.
Hi ha el risc que tants fracassos en la indústria farmacèutica desincentivi la recerca de tractaments, d’aquí la necessitat d’iniciatives globals, tant públiques com privades. Tant de bo 2018 porti novetats en aquest sentit.
Dunia Chappotin, 2017-12-27
font: www.infotiti.com
