L’Alzheimer en fase terminal implica que el pronòstic de vida del pacient és limitat, generalment a menys de 6 mesos, però aquesta és una estimació que a cada malalt pot ser diferent.
L’Alzheimer en fase terminal no és el mateix que l’Alzheimer en fase avançada. Un malalt en l’última fase de l’Alzheimer no ha de tenir un pronòstic de vida clarament limitat, però, en l’etapa final de la vida sorgeixen complicacions que fan evident que estem en els últims dies o mesos del malalt d’Alzheimer.
SENYALS D’ALZHEIMER EN FASE TERMINAL
Algunes de les senyals que permeten als professionals identificar que estan davant d’una situació de pronòstic de vida limitat són:
- Deteriorament del funcionament mental extrem; la persona ja no és capaç de comunicar-se verbalment ni per gestos.
- Deteriorament funcional també extrem, arribant a ser incapaç de mantenir el cap dret.
- Pèrdua significativa de pes, més de 10% en els últims 6 mesos. Les dificultats per alimentar el malalt han portat a alimentar a través de sonda o altres vies alternatives (o a decidir no fer-ho, com comentarem més endavant).
- Infeccions recurrents, més de 3 en els últims 3 mesos.
- Ingressos per urgències freqüents en els últims mesos.
- Úlceres per pressió que no curen (més de 3 mesos d’evolució) malgrat rebre el tractament adequat
- Deteriorament marcat i evident en els últims mesos.
- La família o altres cuidadors perceben que l’expectativa de vida és ja molt limitada.
- Els que atenen el malalt esperen una limitació de l’esforç terapèutic.
Una investigació de l’any 2012 en què es va preguntar a un grup de excuidadores quins van ser els senyals que li van indicar que el final era a prop, va concloure que les més freqüents eren:
- trastorns respiratoris
- Disminució de la consciència
- Declivi de l’energia vital
- Deteriorament de la ingesta oral
- Alteracions amb la deposició
ALZHEIMER TERMINAL I MEDICINA PAL·LIATIVA
La imminència de la fi de la vida fa que l’atenció a la persona en l’última fase de demència es realitzi a través de les cures pal·liatives. Aquests estan encaminats a prevenir i alleujar el sofriment del malalt, però també dels familiars.
La medicina pal·liativa no està orientada a tractar la malaltia, ni a allargar o disminuir el temps de vida del pacient, sinó a fer que el final de la vida d’un malalt sigui el més confortable possible.
Depenent del criteri mèdic i dels recursos sociosanitaris a l’abast de la família, aquestes cures poden dispensar a la llar o en centres especialitzats.
PRESA DE DECISIONS EN L’ALZHEIMER EN FASE TERMINAL
Cada fase de la malaltia d’Alzheimer porta amb si decisions difícils de prendre que és millor haver discutit abans, com moltes vegades hem recomanat. A la fase final de l’Alzheimer algunes de les decisions més complexes poden ser:
Manteniment de la hidratació i la nutrició per vies extraordinàries
Una decisió en extrem difícil ¿Acudir a l’ús de sondes? ¿Hidratar per via parenteral? Molts estudis mostren que aquestes mesures extraordinàries en persones en fase d’Alzheimer terminal no allarguen la vida ni eviten moltes de les complicacions que sorgeixen en aquest període.
D’altra banda, cal tenir en compte que aquestes opcions en si mateixes poden generar complicacions mèdiques i resultar molestes per al malalt.
No obstant això, per a la família és molt important sentir que ha fet tot el possible, tot i que les seves accions tenen poques expectatives d’èxit. És normal i gairebé automàtic intentar allargar la vida, per això la decisió és millor prendre-la per avançat, pensant en el que el malalt hagués decidit per si mateix.
Administració d’antibiòtics
Les infeccions són molt comuns en la fase final d’Alzheimer i la principal causa de mort, especialment la pneumònia per aspiració. L’ús d’antibiòtics és el tractament de primera línia en aquests casos, però en persones amb Alzheimer en fase terminal no ha demostrat allargar la vida, d’aquí que la decisió d’emprar o no recau sobre els metges i la família.
Ventilació mecànica
Una altra de les decisions que comunament s’enfronten familiars i professionals: ¿Si hi ha dificultats per respirar vam acudir a la ventilació mecànica? Si en una urgència es va instaurar la respiració artificial i això és l’únic que manté amb vida al pacient, fins quan continuar així?
Repetim la importància de pensar en el pacient, en els desitjos que va expressar per escrit o verbalment quan encara podia fer-ho. Familiars i professionals han de parlar de forma clara i oberta, perquè en tot moment els cuidadors puguin prendre decisions informades en les quals se sentin recolzats.
Font: www.infotiti.com
