ca

Alzhèimer: Un fre al seu avanç?

 

Els telèfons de Grifols no paren de sonar. Des que el passat 27 d’octubre el laboratori amb seu a Barcelona va fer pública la investigació sobre l’Alzheimer que pot canviar la història de la malaltia, l’esplèndida casa matriu catalana no té pau. La major part de les trucades i e-mails busquen l’atenció del Dr. Antonio Páez, llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Departament Mèdic i Tècnic del laboratori.

Páez és, a més, el director del Programa Clínic AMBAR (Alzheimer Management by albumin Replacement o Maneig de l’Alzheimer per Reemplaçament de Albúmina) i, com a tal, el responsable de comunicar al món les troballes del seu equip: amb el seu tractament la progressió de la malaltia ha mostrat una reducció del 61 per cent en pacients amb Alzheimer en estadi moderat.

I, el més notable, es va arribar a aquesta conclusió aplicant un tractament ja conegut que s’utilitza en centres mèdics de tot el món per a altres teràpies: la plasmafèresi o recanvi plasmàtic.

L’Alzheimer és una malaltia progressiva que destrueix la memòria i altres funcions mentals importants. Inicialment, una persona amb la malaltia d’Alzheimer pot experimentar una confusió lleu i problemes per recordar coses. Amb el temps, les persones amb aquesta malaltia poden arribar a oblidar-se de persones properes importants per a elles i patir canvis dràstics en la personalitat.

“El tractament de l’assaig clínic AMBAR es basa en l’extracció periòdica de plasma (N. de la R .: el plasma és una part líquida de la sang) del pacient mitjançant plasmafèresi i la seva substitució per una solució d’albúmina (Albutein). Aquest procediment es coneix com a ‘recanvi plasmàtic’ “, ens comenta Páez, en una entrevista exclusiva.

“La plasmafèresi és una tècnica consolidada i segura, desenvolupada per Grifols el 1951, i l’albúmina és una proteïna àmpliament utilitzada i amb múltiples propietats (de transport, antioxidants i immunitàries). La combinació de tots dos, el recanvi plasmàtic, s’usa en hospitals de tot el món des de fa anys per al tractament de malalties en les que hi ha alguna substància patològica circulant en la sang (plasma), per exemple, algunes malalties autoimmunes “, explica el metge espanyol, també Graduat en Ciències Físiques, per l’Open University del Regne Unit.

 

TROBALLA PROMETEDORA. L’estudi AMBAR és un assaig clínic dut a terme per Grifols entre 2012 i 2018. En el marc d’aquest assaig es van realitzar dos estudis pilot, un assaig en fase II i diversos estudis de recerca bàsica.

L’anunci del laboratori català sobre el nou tractament que alentiria l’avanç de l’Alzheimer és el colofó ​​d’aquests anys d’investigació, tot i que els treballs sobre aquesta malaltia neurològica havien començat el 2004.

Això ens va dir el Dr. Páez sobre la troballa: “El 27 d’octubre passat Grifols ha presentat els resultats de fase IIb / III del seu assaig clínic AMBAR, en la XI edició del congrés Clinical Trials on Alzheimer ‘s Disease o Assaigs Clínics sobre la malaltia d’Alzheimer (CTAD). Aquesta fase va ser dissenyada per avaluar l’eficàcia del recanvi plasmàtic com a tractament capaç de reduir la progressió de l’Alzheimer en pacients en estadi lleu i moderat. en aquest congrés es van presentar els resultats de l’anàlisi principal dels dos objectius principals de eficàcia de l’estudi: capacitat cognitiva i capacitat per realitzar tasques de la vida diària. a la població de pacients amb Alzheimer en estadi moderat els resultats han mostrat una reducció del 61% en la progressió de la malaltia en les dues escales anteriors. la companyia té de seguir analitzant moltes altres dades que va generar l’estudi. els resultats dels objectius secundaris aportaran molta informaci ó i inclouen, entre altres, la neuroimatge, els tests neuropsicològics, els biomarcadors, etc. “.

 

 -Com actua la plasmafèresi en la persona amb Alzheimer?

-En el cervell del pacient amb Alzheimer el dany neuronal sembla estar relacionat amb l’acumulació de dues proteïnes: beta-amiloide i tau. La beta-amiloide circula en el plasma unida a l’albúmina. També està present en el líquid cefaloraquidi (LCR), en equilibri dinàmic amb la beta-amiloide en el plasma. L’extracció de plasma mitjançant plasmafèresi alteraria l’equilibri dinàmic entre el plasma i el LCR, desplaçant la beta-amiloide des del cervell cap al plasma. La substitució amb albúmina nova restauraria la capacitat del plasma de continuar retirant beta-amiloide. D’aquesta manera, l’acumulació de beta-amiloide podria reduir abans que arribés a causar dany neuronal, limitant així l’impacte de la malaltia d’Alzheimer.

-Entenem que el Dr. Oscar López, científic argentí que resideix als Estats Units, va treballar al costat del laboratori en aquest important descobriment.

-El Dr. Oscar López és director de l’Alzheimer ‘s Disease Research Center de la Universitat de Pittsburgh, Estats Units. L’Alzheimer Disease Research Center de la Universitat de Pittsburgh i la Fundació ACE a Barcelona, ​​juntament amb la Dra. Mercè Boada, han participat activament com a investigadors de referència de l’estudi. Les dues entitats col·laboren amb Grifols des que la companyia va posar en marxa la seva estratègia de recerca en Alzheimer a 2004.

-Quants anys feia que no hi havia novetats sobre un tractament per a aquesta malaltia?

-Hauria de remuntar uns 15 anys per veure resultats semblants en les fases avançades de la investigació. Podríem dir que és un avanç molt significatiu en pacients en estadi moderat en els últims 15 anys. AMBAR suposa un pas endavant en la recerca en la malaltia, però hem de seguir investigant.

-Quant de temps falta perquè el tractament estigui disponible a tot el món per als pacients que pateixen Alzheimer?

-Com companyia compromesa amb la salut de les persones recomanem molta prudència ja que la investigació no ha acabat i serà necessària la realització de nous assaigs per consolidar els resultats actuals. En qualsevol cas estem treballant amb les organitzacions mèdiques adequades perquè analitzin els nostres resultats i avaluïn el paper que el tractament AMBAR pot representar en un futur no molt llunyà.

-Per últim, podem afirmar que es tractarà d’un tractament accessible i econòmic per a totes les persones que pateixen aquest mal?

-Com el recanvi plasmàtic convencional ja es realitza de manera rutinària a tot el món, no pensem que resulti problemàtic dur-lo a la pràctica si es seleccionen adequadament els pacients que puguin beneficiar-se. A més, és ben conegut que en funció del nombre de pacients que es puguin tractar, el cost dels tractaments mèdics en general pot ser més que assequible. Almenys aquesta és la intenció de Grifols.

 

 

Textos: Fabiana Polinelli. Fotos: Latinstock/ Gentileza Grifols

Fuente: www.infobae.com