Una investigació pionera mostra, per primera vegada, com el factor de risc genètic més conegut per la malaltia d’Alzheimer crea certs senyals en les cèl·lules del cervell humà. A més, els científics han aconseguit corregir el gen i esborrar els seus efectes nocius. Sens dubte un gran pas per a la ciència.
El complex paper del gen de l’apolipoproteïna (APOE) en el desenvolupament de l’alzhèimer s’ha estudiat àmpliament. Ja sabem, per exemple, que tenir una còpia de la variant del gen APOE4 augmenta el risc d’Alzheimer de dues a tres vegades i, tenir dues còpies d’aquesta variant genètica incrementa el risc 12 vegades més.
En combinació amb els greixos, APOE crea lipoproteïnes que ajuden a transportar i regular els nivells de colesterol en el nostre torrent sanguini. No obstant això, la versió E4 del gen sembla ser particularment perjudicial per al cervell, amb diversos estudis que han demostrat que aquesta variant genètica augmenta el risc d’acumulació tòxica de beta amiloide i tau.
Però ¿per què passa això? Què fa que la variant E4 d’aquest gen sigui molt més perjudicial que altres variants?
Els investigadors dels Instituts Gladstone a San Francisco, Califòrnia (EE. UU.) ho volien esbrinar; més específicament, els investigadors van voler localitzar i comprendre la diferència entre les variants E3 i E4 que fa que el gen APOE4 sigui tan devastador.
“Si el dany és causat per la pèrdua de la funció d’una proteïna, voldràs augmentar els nivells de proteïna per complementar aquestes funcions. Però si l’acumulació d’una proteïna condueix a una funció tòxica, desitjaràs reduir la producció de la proteïna per bloquejar la seva efecte perjudicial “, explica Yadong Huang, líder de la feina a la revista Nature Medicine.
Per esbrinar-ho, els investigadors van modelar la malaltia en cèl·lules humanes i van examinar l’efecte de APOE4 sobre les cèl·lules del cervell humà per primera vegada. Huang explica per què canviar el model de malaltia va ser, en si mateix, un gran pas per a la investigació de l’alzhèimer.
“Molts fàrmacs funcionen meravellosament en ratolins, però fins ara tots han fallat en assaigs clínics. Una preocupació en aquest camp ha estat com de pobrament aquests models de ratolí imiten la malaltia humana”, aclareix Huang.
Diferències entre ratolins i humans
Aplicant tecnologia de cèl·lules mare, a cèl·lules de la pell de persones amb alzhèimer que tenien dues còpies del gen APOE4, els experts van crear neurones; també utilitzant cèl·lules de la pell de persones que no tenien Alzheimer que tenien dues còpies del gen ApoE3.
Els científics van descobrir que en les cèl·lules del cervell humà, la proteïna APOE4 té una “conformació patogènica”, el que vol dir que té una forma anormal que impedeix que funcioni correctament, el que porta a una sèrie de problemes que causen malalties.
És important destacar que també van trobar que APOE4 va augmentar la producció beta-amiloide en humans, però no en les neurones dels rosegadors.
“Hi ha una diferència important entre les espècies en l’efecte de APOE4 sobre la beta amiloide”, comenta Chengzhong Wang, coautor de l’estudi.
“L’augment de la producció de beta amiloide no es veu en les neurones de ratolí i podria explicar algunes de les discrepàncies entre els ratolins i els humans pel que fa a l’eficàcia del fàrmac. Aquesta serà una informació molt important per al futur desenvolupament de fàrmacs “.
Sarah Romero
Fuente: www.muyinteresante.es // TRaducció al català X. R.
