Si ho pensem, el cafè té molts efectes. La seva simple aroma pot evocar records, o després de viure l’estrès a l’oficina, pot ser molt relaxant seure davant d’una agradable tassa de cafè aromàtic.
I com a dada curiosa, perquè expliquis en la teva propera reunió, et puc dir que es consumeixen 500.000.000.000 de tasses de cafè cada any.
Un estudi realitzat per l’Institut del Cervell de Krembil, a Toronto, Canadà, torna a reflectir les propietats neuroprotectores d’aquesta beguda. (NdE: Estudi que ja us vem comentar des d’AFABAIX.)
Estudis previs ja havien suggerit que el consum moderat i regular de cafè pot oferir cert efecte protector davant el desenvolupament d’Alzheimer i Parkinson, però per què?
Els resultats de la nova investigació, publicats en Frontiers in Neuroscience, identifiquen un mecanisme pel qual el cafè pot estar conferint aquest efecte neuroprotector en la malalties neurodegeneratives.
Tot sembla indicar que la clau està en l’efecte de la famosa beguda sobre unes proteïnes claus en l’Alzheimer.
EL COMPOST CLAU NO ÉS LA CAFEÏNA I ES GENERA AL TORRAT
Els investigadors van voler explorar la influència del cafè i els seus components sobre dues proteïnes que intervenen en la malaltia d’Alzheimer i en menor mesura en el Parkinson: la proteïna tau i la proteïna beta amiloide.
Ells sospitaven que algun component del cafè era capaç d’evitar que aquestes proteïnes, que normalment compleixen funcions necessàries en l’organisme, perdessin la seva estructura natural i es convertissin en agregats tòxics per a les neurones, que és el que passa en malalties com l’Alzheimer.
Els científics van decidir investigar tres tipus de cafè: torrat clar (light Roasted), el cafè de torrat fosc (dark Roasted) i el de torrat fosc descafeïnat (decaffeinated dark roast).
Els experiments realitzats van reflectir que tots els tipus de cafè aconseguien evitar la formació d’agregats tòxics de proteïnes, però amb alguns l’efecte era molt més gran, ¿no endevines quines?
Doncs els cafès de torrat fosc, de fet, es va obtenir un resultat molt similar tant amb el descafeïnat com amb el cafè amb cafeïna, el que va fer pensar als investigadors que l’efecte neuroprotector no venia d’aquesta última substància.
Van estimar que la clau era al torrat dels grans de cafè. Els fenilindanos són compostos que emergeixen com a resultat del procés de torrat i van ser els únics (entre 6 compostos analitzats) capaços d’inhibir l’agrupació tant de la beta amiloide com de la tau.
FENILINDANOS: UNA ARMA DE DOBLE TALL CONTRA AQUESTES MALALTIES
«Així que els fenilindanos són un doble inhibidor. Molt interessant, no esperàvem això », va afirmar Donald F. Weaver, un dels investigadors que va participar en l’estudi. Weaver considera que és una excel·lent avantatge que sigui un compost que es forma de manera natural en comptes de sintèticament.
Un altre dels investigadors, Ross S. Mancini, esmenta que és la primera vegada que s’investiga la manera com els fenilindanos interactuen amb les proteïnes responsables de l’Alzheimer.
I creu que l’evolució d’aquesta investigació s’ha de centrar en què tan beneficiosos són aquests compostos i poder distingir si poden ingressar al torrent sanguini o traspassar la barrera hematoencefàlica.
Encara que els investigadors destaquen i els entusiasma que el compost s’obtingui de manera natural, també ens recorden que mai han afirmat que el cafè sigui la cura a aquestes malalties.
«El que fa aquest estudi és prendre l’evidència epidemiològica i intentar refinar i demostrar que, efectivament, hi ha components en el cafè que són beneficiosos per evitar el deteriorament cognitiu», conclouen.
Armando Arafat
Fuente:www.infotiti.com
