Investigadors de l’Escola de Salut Publica de l’Imperial College de Londres han seguit els progressos de cinc mil persones durant deu anys i conclòs que els que tenen el sucre en la sang més elevat pateixen d’un declivi més ràpid de les seves capacitats cognitives, al marge que aquest nivell de sucre en sang els faci o no tècnicament diabètics. L’estudi, recentment publicat a Diabetologia, és només l’últim d’una sèrie de treballs que apunten en la mateixa direcció.
El 2012, la neuropatóloga de la Universitat de Brown Suzanne de la Monte va aplicar al cervell d’uns ratolins una droga que interferia amb el funcionament normal de la insulina. El resultat va ser devastador: no només van deixar de ser capaços de circular pel conegut laberint, sinó que al fer-los l’autòpsia va observar que el cervell tenia els danys clàssics de l’alzhèimer. Va ser aquesta investigadora qui, a la vista d’aquests resultats, va rebatejar l’alzhèimer com diabetis de tipus 3.
El mateix any, Rosebud Roberts, professora d’Epidemiologia i Neurologia a la Clínica Mayo, va publicar un estudi per al qual va dividir a prop de mil persones en quatre grups diferents depenent del volum de carbohidrats de la seva dieta. Aquells que pertanyien al grup de major consum tenien un 80% més de probabilitats de desenvolupar un deteriorament cognitiu lleu -un primer pas en la direcció de la demència senil- que els que es trobaven en el grup de menor consum.
El mecanisme pel qual això es produeix no és clar, però segons Melissa Schilling, professora de la Universitat de Nova York, la raó estaria en què l’enzim encarregada de destruir la insulina també és la que destrueix les plaques beta amiloides l’acumulació al cervell produeix la demència. I tot allò que provoca problemes en el funcionament correcte de la insulina pot fer que aquests enzims no aconsegueixin fer eficaçment la seva feina al cervell.
Font:libertaddigital.com
