ca

Alzhèimer: la importància d’un canvi d’enfocament.

 

De la mà de la prolongació de l’expectativa de vida ha augmentat la taxa d’algunes malalties vinculades amb l’envelliment. Entre elles, la demència.

El terme ‘demència’ engloba diferents tipus de deteriorament mental i el més comú és la malaltia d’Alzheimer, que representa entre el 60 i 80% de tots els casos de demència.

A mesura que l’alzhèimer empitjora, els adults grans solen tenir més dificultats per dur endavant activitats quotidianes, presentar problemes per empassar i ser cada vegada menys actius. Tot això augmenta el risc d’altres complicacions, com les infeccions, que augmenten al seu torn el perill de mort.

Com a resultat, la causa de mort de gran part de les persones amb malaltia d’Alzheimer són les infeccions o altres afeccions, més que l’alzheimer en si.

Amb l’objectiu d’identificar les millors maneres d’assistir els adults grans amb demència en el final de les seves vides, un equip d’investigadors belgues va tirar endavant un estudi, els resultats del qual van ser publicats recentment al ‘Journal of the American Geriatrics Society’.

L’equip va comparar dos grups de persones que havien estat diagnosticades amb Alzheimer: en un grup es van situar aquells pacients en els figurava la malaltia d’Alzheimer com a causa de mort en els seus certificats de defunció,  i que van representar el 22% del total de participants. Mentre en el segon grup es van incloure els individus diagnosticats amb alzheimer però que en els seus certificats de defunció apareixien altres causes de mort (com ara infeccions). Aquests van ser el 77%. 

 

RESULTATS

Els investigadors van observar quins van ser els recursos d’atenció sanitària que van usar els dos grups durant els últims sis mesos de vida.

Les persones que van morir amb malaltia d’Alzheimer però per una altra causa, van ser més propenses a tenir almenys una hospitalització i més ingressos en teràpia intensiva.

Els individus d’ambdós grups van fer al voltant de 12 visites al metge durant els últims sis mesos de vida. No obstant això, els malalts d’alzhèimer que van morir per altres causes van rebre menys cures pal·liatives.

Segons van subratllar els autors del treball, els serveis de cures pal·liatives brinden una atenció clau a l’hora d’alleujar els patiments en els moments previs a la mort o durant una malaltia greu.

Així mateix, les persones la causa de mort dels quals va ser registrada com una cosa diferent a la malaltia d’Alzheimer també van ser més propenses a haver estat sotmeses a majors procediments invasius que aquelles que van morir per alzhèimer.

Aquests procediments invasius van incloure l’haver rebut assistència respiratòria artificial i reanimació cardiopulmonar (RCP).

Els investigadors van concloure que els adults majors amb la malaltia d’Alzheimera com a causa de mort van usar menys recursos d’atenció sanitària que aquelles que la seva mort va ser atribuïda a altres causes, tot i haver estat diagnosticades amb alzhèimer.

Per això, els autors van suggerir que reconèixer la malaltia d’Alzheimer en estadi avançat com una condició del final de la vida podria fomentar que els serveis d’atenció sanitària destinin més recursos a les cures pal·liatives i menys als procediments invasius.

 

CAUSA DE DISCAPACITAT

La demència afecta la memòria, el pensament, l’orientació, la comprensió, el càlcul, la capacitat d’aprenentatge, el llenguatge i el judici. El deteriorament de la funció cognitiva sol anar acompanyat, i de vegades és precedit, pel deteriorament del control emocional, el comportament social o la motivació.

En l’actualitat, és una de les principals causes de discapacitat i dependència entre les persones grans a tot el món.

Respecte dels símptomes de la demència, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) explica que afecta cada persona de manera diferent encara que es poden entendre en tres etapes:

* Etapa primerenca: sovint passa desapercebuda, ja que l’inici és gradual. Els símptomes més comuns són tendència a l’oblit; pèrdua de la noció del temps; desubicació espacial, fins i tot en llocs coneguts.

* Etapa intermèdia: a mesura que la demència evoluciona cap a l’etapa intermèdia, els signes i símptomes es tornen més evidents i més limitadors. En aquesta etapa les persones afectades comencen a oblidar esdeveniments recents, així com els noms de les persones; es troben desubicades a casa seva; tenen cada vegada més dificultats per comunicar-se; comencen a necessitar ajuda amb la neteja i cura personal; pateixen canvis de comportament, per exemple, donen voltes per la casa o repeteixen les mateixes preguntes.

* Etapa tardana: en l’última etapa de la malaltia, la dependència i la inactivitat són gairebé totals. Les alteracions de la memòria són greus i els símptomes i signes físics es fan més evidents. Els símptomes inclouen una creixent desubicació en el temps i en l’espai; dificultats per reconèixer a familiars i amics; una necessitat cada cop més gran d’ajuda per a la cura personal; dificultats per caminar; i alteracions del comportament que poden exacerbar i desembocar en agressions. 

 

FORMES MÉS COMUNS

Les formes de la demència són múltiples i diverses. Si bé la malaltia d’Alzheimer és la forma més comuna, altres formes freqüents són la demència vascular, la demència per cossos de Lewy (agregats anormals de proteïnes a l’interior de les cèl·lules nervioses) i un grup de malalties que poden contribuir a la demència frontotemporal (degeneració del lòbul frontal del cervell). Els límits entre les diferents formes de demència són difusos i freqüentment coexisteixen formes mixtes.

La demència afecta a nivell mundial a uns 50 milions de persones, de les quals al voltant del 60% viuen en països d’ingressos baixos i mitjans. Cada any es registren prop de 10 milions de nous casos. Es preveu que el nombre total de persones amb demència abast els 82 milions el 2030 i 152 milions el 2050.

Segons destaca l’OMS, no hi ha cap tractament que pugui curar la demència o revertir la seva evolució progressiva. No obstant això, hi ha nombrosos tractaments nous que s’estan investigant i es troben en diverses etapes dels assajos clínics.

En quant als factors que poden contribuir a patir demència, l’entitat sanitària mundial aclareix que encara l’edat és el principal factor de risc de demència, la malaltia no és una conseqüència inevitable de l’envelliment.

“Algunes investigacions han revelat una relació entre l’aparició de deteriorament cognitiu i factors de risc relacionats amb la forma de vida que també són comuns a altres malalties no transmissibles, com la inactivitat física, l’obesitat, les dietes insalubres, el consum de tabac i el consum nociu d’alcohol, la diabetis i la hipertensió. Altres factors de risc potencialment modificables són la depressió, el baix nivell educatiu, l’aïllament social i la inactivitat cognitiva “, conclou l’OMS.

 

 

Agustina Sucri

Fuente: http://www.laprensa.com.ar  // Traducció al Català: X. R. 

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google
Spotify
Consent to display content from Spotify
Sound Cloud
Consent to display content from Sound